divendres, 24 de setembre de 2010

No vaig triar


No vaig triar

Quan la claror vingui a buscar-me
quan tanquin aquests ulls humans
potser en tindré uns de més grans
o potser, qui ho sap, s'aturaran.

D'on vens, on vas, qui ets i qui seràs?
Aquesta nit m'ho he preguntat.
I és que d'aquí no vull marxar
m'agrada més que el més enllà

Diuen que t'han posat a prova
que per això tens la llibertat
que has d'escollir entre el bé i el mal
però ets com vas néixer i ho seràs.

No vaig triar ser tal com sóc ni ser humà
i és que tampoc puc explicar
tot el que he fet o faré demà.
I no sé pas que m'espera
però ha de ser millor, ha de ser millor
voldria tornar enrera
però ha de ser millor, ha de ser millor.

Diuen que potser és per feblesa
diuen que és per manca de fe
no em fa vergonya confessar
que hi ha coses que em fan por.

Doncs no perdrà la meva adreça
ni la d'aquells que jo he estimat
ni esclaus, reis, bojos, ni malalts
tant li fa, que li és igual.

No vaig triar néixer com sóc ni néixer humà
i és que tampoc puc explicar
tot el que he fet o faré demà.
I no sé pas que m'espera
però ha de ser millor, ha de ser millor.
Voldria tornar enrera
però ha de ser millor, ha de ser millor.

I com volen que jo em cregui
que en un llibre hi puc trobar
la gran diferència entre el bé i el mal
i el passaport cap al paradís,
si jo mateix estic condemnat
per no creure el que no veig
per voler tenir moltes coses
per ser tal com em van fer.

No, jo no puc canviar-me
mai ho desitjat, mai ho he desitjat
no puc pas ser un altre
mai ho he desitjat, mai ho he desitjat.

14 comentaris:

La xica que va fugir a Reykjavík ha dit...

Segur.
Ha de ser millor.
El que vinga serà millor mentre estiguem ací.


B7s!

XeXu ha dit...

Una bona cançó. Som com som i no hem de pretendre ser un altre. Ni ens hi han d'obligar, ni ho hem de voler. Millorar sempre. Ser qui no som mai.

Carme ha dit...

Sí que és una bona cançó. I realment hi ha tantes coses que no podem triar que el que si podem triar no ho hem de deixar escapar. Ser com som i millorar dia a dia.

Bon cap de setmana, Joan!

Vida ha dit...

Quan no saps qui ets ni cap on vas es impossible que res funcioni...t'ho dic per experìencia :)
Bona cançó, bon missatge.

Elvira FR ha dit...

Bona cançó i molt filosòfica! tanmateix crec que el que som ,dintre d'unes possibilitats més o menys estretes o amples , ens ho fem dia a dia! Abraçades per a tu!

Albert B. i R. ha dit...

Hi ha molta gent que enyora aquesta veu. La cançó, com moltes de les que tenen, bona!

SUPER FELÍ ha dit...

som una miqueta grandets per aquets tipus de lletres tots plegats per aqui ,no ??

pepa ha dit...

M'agradat molt la cançó.No coneixia el grup.Tens raó Elvira molt filosòfica i tal vegada massa positiva"ha de ser millor" en aquestos temps de crisi.
El que no estic d'acord és en allò que diu " ets com vas néixer i ho seràs" un poc determinista,no?
les persones podem canviar i per això està la llibertat per a que cadascú eligisca com vol ser o com vol viure.
Super Feli, grandets,no,dona!quan una cançó és bonica com en tot l'edat no importa.
salut

onatge ha dit...

Una molt bona cançó dels Lax-N-busto, tot un depuratiu per l'ànima i una simfonia per la vida...

Des del far, bon dia.
onatge

joanfer ha dit...

Xiqueta. I és tan important ser aquí... Gràcies a tu per ser-hi!
Besets... ;)

Xexu. Cadascú de nosaltres ha de tenir, ha de cercar, la seva pròpia identitat, acceptar-se tal qual és i intentar millorar cada dia. Gràcies!

Carme. Hem d'acceptar i assumir allò que no podem triar, no hi ha un altre camí; i en allò que sí podem escollir, fer-ho amb seny i, com tu molt ben dius, sense deixar escapar les oportunitats que la vida et dóna. Hi ha trens que només passen una sola vegada... Una abraçada, Carme! ;)

Vida. Jo crec que no saber qui ets, ni cap a on vas, pot arribar també a ser positiu segons com. Però només sent conscient d'aixó pots aixecar-te i caminar per trobar allò que no tens. I creu-me, ho trobaràs. Petons! ;)

Elvira. Totalment d'acord amb tu, Elvira. Ens anem fent dia a dia, pasa a pas. L'ésser humà és com una esponja capaç de xuclar tot allò que viu, que sent, que comparteix i que coneix. I aquesta és la millor manera de seguir creixent... Una abraçada! ;)

Albert. Jo encara em sento "Pemista", Albert. Enyoro molt la seva veu i el seu carisma. Però és que el cantant d'ara és tan guapo... jajajaj... ;P

Super Felí. Benvigut/da.

Pepa. Tens molta raó en la teva reflexió. Clar que sempre estem disposats a canviar si això és per a millorar. Però també és cert, i suposo que la cançó així ho vol reflectir, hi ha coses de cadascú de nosaltres a l'hora de sentir, de fer, que són innates i tanmateix molt i molt difícils de canviar, tot i que no impossible. Gràcies pel comentari! Salut! ;)

Onatge. M'alegro que t'agradi, poeta... Salut i una abraçada! ;)

A veces Eau, a veces Euria, siempre Idoia ha dit...

M'ha agradat molt la lletra de la canço però es que el video es genial. Bonísim.

Petons

Sandra ha dit...

Molt bona! Els lax'n'busto sempre tenen alguna coseta a aportar. :)

petonets!

rokins ha dit...

Ostres! veig que continues mostrant-nos les teves mirades.... pensava que ho havies deixat... ben retrobat!

joanfer ha dit...

Idoia. M'alegro que t'agradi! ;)Petons!

Sandra. Si tenen alguna cosa a aportar o no, tu ho saps millor que ningú, eh? ;P Petons! ;)

Rokins. Ho havia deixat, però ho he trobat a faltar molt d'hora. Torno a estar aquí i com sempre. Gràcies per la teva visita i benvinguda! ;)