Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: setembre, 2010

Esquirols

Imatges
Segons l'enciclopèdia catalana, els esquirols són un gènere de mamífers de l'ordre dels rosegadors, d'uns 38-45 cm de longitud, cap rodó, musell curt i proveït de llargues i abundants vibrisses, ulls grossos i vius, potes mitjanes amb els dits molt forts i amb ungles corbes i punxegudes que els faciliten d'enfilar-se pels arbres...  [ llegir més... ] Però també existeixen un altre tipus d'esquirols, que són aquells que davant d'una jornada de vaga decideixen lliurement (o no...) no secundar-la i continuar assistint al seu lloc de treball com una jornada normal. Estarem d'acord en que prima el respecte a que cada treballador i cada treballadora pugui escollir secundar-la o no, i ara no entraré a analitzar els motius que han portat a aquest treballadors i treballadores a no fer-ne. El motiu d'aquest post és que jo he estat, per primera vegada en la meva vida, un esquirol. I no em sento gens orgullós de d'haver-ho estat, ens al contrari

Vaga blogaire

Imatges

No vaig triar

No vaig triar Quan la claror vingui a buscar-me quan tanquin aquests ulls humans potser en tindré uns de més grans o potser, qui ho sap, s'aturaran. D'on vens, on vas, qui ets i qui seràs? Aquesta nit m'ho he preguntat. I és que d'aquí no vull marxar m'agrada més que el més enllà Diuen que t'han posat a prova que per això tens la llibertat que has d'escollir entre el bé i el mal però ets com vas néixer i ho seràs. No vaig triar ser tal com sóc ni ser humà i és que tampoc puc explicar tot el que he fet o faré demà. I no sé pas que m'espera però ha de ser millor, ha de ser millor voldria tornar enrera però ha de ser millor, ha de ser millor. Diuen que potser és per feblesa diuen que és per manca de fe no em fa vergonya confessar que hi ha coses que em fan por. Doncs no perdrà la meva adreça ni la d'aquells que jo he estimat ni esclaus, reis, bojos, ni malalts tant li fa, que li és igual. No vaig triar néixer com sóc n

Un camí!

Imatges
Un camí! Quina cosa més curta de dir! Quina cosa més llarga de seguir! Quin so vulgar i estrany! Un camí!... Quina sentida de pena i patir, quina promesa de calma i de guany! Un camí!... (Josep M. de Sagarra)

IV Mostra de Fotofilosofia

Imatges
Per tal de celebrar la Jornada Mundial de la Filosofia de 2010 (UNESCO, 21 de novembre) es convoca per quarta vegada la Mostra de fotofilosofia. Volem enriquir el pensament filosòfic a secundària tot aprofitant la creativitat de l’alumnat i cercant noves formes de col·laboració entre els departaments de Filosofia dels IES de tots els Països Catalans. L’objectiu de la Mostra és aplegar “espurnes de pensament” fetes per alumnes de secundària expressades en una fotografia digital acompanyada d’un títol en forma de pregunta vinculada a la filosofia. El calendari d'enguany serà el següent: 14 de setembre-30 d’octubre : L’alumnat crea i posteja les seves fotofilosofies. 2-6 de novembre: Cada centre tria aproximadament un 10% de les presentades, amb el sistema i criteris que decideixi: Selecció d’un jurat, votació entre l’alumnat, etc. Poden donar-se premis internament. 6-14 de novembre: Cada centre comunica la llista dels noms de l’alumnat guanyador, curs i centre a través de

El far de sud

Imatges
Avui arrenca " A cau d'orella... ". Aquest nou blog que obro, pretén ser l'hereu del que va ser en el seu moment " Filosofia avui ", incorporant un canvi de nom i d'imatge, però que vol mantenir el mateix estil i la mateixa essència que tenia l'antic espai. Molts ja sabeu, ni que sigui per referència a l'últim post que vaig escriure a Filosofia avui , que els darrers mesos no han estat gaire fàcils per mi. I és per això també pel que vaig decidir tancar el blog, perquè necessitava un temps de reflexió, d'aïllament, i tornar quan les coses estiguessin al seu lloc. La veritat és que encara avui dia hi ha coses que no estan gaire ordenades. Queda molt per fer encara, però suposo que mica en mica i amb paciència... I realment, aquest paron ha valgut la pena. Han hagut moments concrets molt durs, és veritat. Per a aquells que encara pensen que els homes no ploren, els hi diré llavors que jo he hagut de tornar a la meva infantesa, com