Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: abril, 2010

Marxo!...

Imatges
Created by Crazyprofile.com Marxo del blog! Però no us espanteu abans d'hora (si és que algú s'espanta), perquè marxo només per uns dies, heheheh... He pres aquesta decisió perquè en els propers deu, quinze dies, tinc una autèntica marató a nivell professional i personal que només de pensar-ho ja m'estresso i sento que arribo. De fet, aquest post el vaig escriure ahir per la tarda perquè, ara mateix, en el moment que s'ha publicat, seré a Barcelona i em serà impossible estar conectat. El cas és que, entre la preparació diària de les classes; la feina de l'esprint final, en el que els treballs i exàmens de fi de curs han d'estar preparats, fets i corregits en poc més d'un mes; les reunions extraordinàries prèvies a final de curs i les del Grup de treball de Filosofia; els metges, que més que demanar hora jo, han estat ells els que me l'han de demanar a mi. Que, a més, en una setmana justa, marxo de colònies amb l'escola, i que, com a bon professor

Contra les cordes

Imatges
Portava dies pensant en ella. No sé què ens va passar, però sempre he tingut la sensació que havia estat jo el que no s'havia portat bé amb el que havíem tingut. L'últim dia li vaig prometre que tornaria a buscar-la, com cada dia des del moment que ens vam conèixer. Però no hi vaig tornar mai més. Recordo cada moment, cada instant al seu costat. El seu cos, el seu somriure, el seu cabell... eren perfectes. Ens estimàvem no pel que l'altre era, sinó pel que érem quan estàvem junts. Quan ens abraçàvem vora el foc, el temps s'aturava; de fet, el món sencer s'aturava. Tots dos ens convertíem en un. Només nosaltres sabíem per què la lluna, que era tan nostra, plorava d'amor quan la contemplàvem junts reflectida sobre el mar. Sempre em demanava que toqués aquesta música per ella i jo li demanava, una i altra vegada, que la cantés només per mi. Érem música i lletra, desig i tendresa, esperits mortals... Sentíem que estàvem tocant amb la punta dels dits l'autènti

Un invent revolucionari

Imatges
Sant Jordi, un any més, ha cobert les meves expectatives. Un dia com aquest sempre pots esperar que et depari alguna cosa especial, i el d'aquest any no ha estat una excepció.  A part de gaudir de l'ambient festiu i viure l'experiència de la tradicional venda de roses, de llibres, de punt de llibres fet pels nois i noies de l'escola, la tradicional passejada per les paradetes del centre de la ciutat i, a l'acabament del dia, rebre de regal un llibre (cosa que significa que aquest any no m'he portat del tot malament) i una rosa (que si no em cau cada any em mosquejo com una mona...), la màgia d'aquest dia m'ha deparat el descobriment, gràcies a una companya filòsofa, de l'últim producte revolucionari que ja està al mercat : "Book". Aquí us deixo amb un vídeo demostració sobre aquesta nova eina, que no dubtaré em transmetre-ho als meus alumnes i que tampoc em podré estar de compartir amb vosaltres perquè valoreu la seva utilitat. Espero q

Feliç Sant Jordi 2010

Imatges
"Un llibre obert és un cervell que parla; tancat, un amic que espera;  oblidat, un ànima que perdona; destruït, un cor que plora."  (Proverbi hindú)

Un dolç xiuxiueig

Imatges
A l'acabar el dia, el sol s'esmicolava esgotant els seus últims rajos de llum. Ella no gosava moure's i el mirava fixament veient com s'allunyava a cada segon que passava. Prenent el mar com a testimoni, el sol s'apropà a ella, la mirà fixament als ulls, i amb un dolç xiuxiueig li digué: Dóna'm la mà per fer camí cap el gran llac dels somnis, dóna'm la mà hi ha un horitzó que ens crida de molt lluny. Tot és pur com el silenci que precedeix el cant i el temps desfà tendrament els rulls que ha de dur al futur desitjat. Dóna'm la mà i així podrem creure altre cop que tot el que hem volgut només espera un gest com si fos el vent que amb el nostre esforç tenaç desfermarem. Dóna'm el cor per compartir projectes i esperances, dóna'm els ulls i que el desig ens marqui un nou destí. Més ençà de la incertesa que ens va marcir la veu els dits pentinen de nou el mar com un símbol viu i fidel. Dóna'm la mà, dóna'm la veu

Premis (2)

Imatges
Foto de l' Ada Li haig de donar les gràcies a l' Ada per haver-me regalat aquesta foto seva feta a Tel Aviv. Amb ella ha realitzat un preciosa composició feta en Paint que, a partir d'ara, m'acompanyà a la part dreta del meu blog.  Properament, i amb el seu permís, faré servir la foto original per citar una frase filosòfica com les que vaig posant de tant en tant al blog. Moltes gràcies Ada. Saps que aquí tens un amic! Però els regals rebuts no acaben aquí (em sembla molt que m'esteu malacostumant! heheheh). Junt amb  aquest detallàs, m'ha fet arribar també un premi que és aquest:                     Les normes d'aquest premi són: 1. Publicar les regles.      I què estic fent, si no?? ;P 2. Posar en dubte les regles i acabar fent el que es desitge.     Si dubto, llavors existeixo, no?... Doncs les poso en dubte! 3.  Entregar-lo a les persones que ho mereixquen segons el vostre criteri.      Aquesta part és la més difícil, però aquí van les tres:  

Penser c'est essentiel

Imatges
No sempre ha estat fàcil explicar i entendre, i molt menys en quatre minuts i de forma ben amena, per a què serveix la Filosofia. Pels que encara dubten de la seva utilitat a l'escola, aquí us presento un diaporama d'un blog de Filosofia que segueixo des de fa temps: " Filosofem ". L'autora del blog, en el que a més es pot trobar un magnífic ventall de recursos educatius i informació actualitzada sobre educació, és l'Àngels Varó, professora d'Ètica i Filosofia a Secundària al País Valencià. En aquest diaporama es pot visualitzar els temes sobre els quals tracta la filosofia. Recurs didàctic elaborat amb imatges tretes d'internet i música de Fanfare Ciocarlia ("bubarama" i "moliendo café").   No voldria acabar aquesta introducció sense dedicar aquest post al molt Honorable Sr. Ernest Maragall pel seu gran treball en la Conselleria d'Educació i que, gràcies a ell, hem arribat als nivells d'educació en els que estem. Espero,

Jornada agredolça

Imatges
Un dia després del que vam viure ahir a Igualada, encara no sé si valorar la jornada amb optimisme o deixar-me arrossegar pel pessimisme que, a primera hora, ens deixaven les dades sobre la situació actual i futura de la matèria de Filosofia. Suposo que encertaria dient que la sensació que em queda, ara mateix, és una sensació agredolça. Ha estat un èxit com ens ha acollit la ciutat d'Igualada. Ho és el fet que dues-centes persones s'hagin aplegat a la concentració i com es va desenvolupar tota la jornada. És un èxit també que cada vegada siguem més docents arribats de tota Catalunya els que han près consciència de com està la situació i amb la necessitat de fer quelcom. Ho és també la quantitat de projectes, alguns ja en marxa, que volem portar a terme. I és també un èxit, com no, les ganes, la il·lusió i el compromís de seguir lluitant per una educació de qualitat, que mai contemplarem sense la existència de la Filosofia. Però el panorama no pinta gens bé. I no vull caure e

III Concentració de Filosofia

Imatges
"L'única cosa que mai ens podran prendre seran les nostres ments"   (Cultura Hacker) El proper dissabte dia 10 d'abril, i per tercer any consecutiu, professorat, alumnat, pares i mares i altres associacions d'àmbit educatiu tenim una nova cita a Igualada per defensar la Filosofia com a eina important d'ensenyament dintre del nostre sistema educatiu. Dintre dels actes programats es farà la lectura pública del " Manifest d'Igualada " redactat per la Plataforma de la Catalunya Central en defensa de la Filosofia i que compta amb el recolzament, entre d'altres, de l'Associació " Ad Hoc. Filosofia a Secundària " i la plataforma " Salvem la Filosofia, ara " nascuda a la xarxa social Facebook. El programa d'actes serà el següent: 10:00.- Salutació del Sr. Alcalde d’Igualada, Jordi Aymamí i Roca. 10:15.- Taula rodona sobre la situació de la Filosofia a l’ensenyament secundari, a la Biblioteca Central d’Igualada (pl

Reservat

Imatges
El dissabte passat quedo amb un amic per veure el partit del Barça. Quedem aproximadament sobre dos quarts de vuit, amb temps per agafar taula al bar on havíem decidit anar i així evitar que ens quedéssim sense. Tots dos som molt puntuals i pensem que no tindrem problemes en poder tenir un bon lloc.  Quan entrem al bar la nostra sorpresa és majúscula. No hi havia ningú; només el cambrer que estar netejant uns plats darrere la barra i que, molt amablement, ens acull amb un "buenas tardes!". Mentre anem caminant per agafar la millor taula ens adonem que totes, absolutament totes, tenen una placa d'alumini on posa "reservado". Nosaltres dos ens mirem... mirem les taules... ens tornem a mirar... i, finalment, mirem el cambrer. A mi, en un atac de lucidesa, li pregunto si és que estan totes reservades i si no és possible que ens poguem seure. El cambrer, abans de fer una esperpèntica rialla que encara no acabo d'entendre, ens respon que estan totes reservades, p

Estima'm...

Imatges
"Estima'm quan menys m'ho mereixi, perquè serà quan més ho necessiti."  (Dr. Jeckyll)