Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: novembre, 2009

Dóna'm la mà

Imatges
Dia internacional contra la violència de gènere. La commemoració d'un dia així no tindria sentit, si no fos per l'existència d'allò que realment no té sentit. Si el que no té sentit no hauria d'existir, per què existeix? Un petit homenatge a totes les dones víctimes de maltractaments, i un missatge d'esperança de que, malgrat tot, i amb paraules de Martí i Pol, tot està per fer i tot és possible. Dóna'm la mà per fer camí cap el gran llac dels somnis, dóna'm la mà hi ha un horitzó que ens crida de molt lluny. Tot és pur com el silenci que precedeix el cant i el temps desfà tendrament els rulls que ha de dur al futur desitjat. Dóna'm la mà i així podrem creure altre cop que tot el que hem volgut només espera un gest com si fos el vent que amb el nostre esforç tenaç desfermarem. Dóna'm el cor per compartir projectes i esperances, dóna'm els ulls i que el desig ens marqui un nou destí. Més ençà de la incertesa que ens va

Aquí teniu rellotges, allà tenim temps

Imatges
Dedicat a la Kio... No sé la meva edat. Vaig néixer al desert del Sàhara, sense papers... Vaig néixer en un campament nòmada tuareg entre Tombuctú i Gao, al nord de Mali. He estat pastor dels camells, cabres, xais i vaques del meu pare. Avui estudio Gestió a la Universitat Montpeller. Estic solter. Defenso els pastors tuareg. Sóc musulmà, sense fanatisme. - Quin turbant tan bonic ...! - És una fina tela de cotó. Permet tapar la cara en el desert quan s'aixeca sorra, i alhora seguir veient i respirant al seu través. - És d'un blau bellíssim... - Als tuareg ens deien els homes blaus per això: la tela destenyeix alguna cosa i la nostra pell pren tints blavosos ... - Com s'elaboren aquest intens blau anyil? - Amb una planta anomenada indi, barrejada amb altres pigments naturals. El blau, per als tuareg, és el color del món. - Per què? - És el color dominant: el del cel, el sostre de casa nostra. - Qui són els tuaregs? - Tuareg significa "abandonats&

L'ultimàtum evolutiu

Original curt d'animació amb personatges de plastilina, realitzat per Pablo Llorenç per l'ONGD Setem del País Valencià. El dilema entre "Homo consumus" i "Homo responsabilus" és analitzat pel professor Setemius des del seu programa "Grans Documentals Marcians". No siguis "Homo consumus"! Evoluciona! Tot i que aquesta reflexió ens ha de fer prendre consciència a tota la ciutadania, no estaria de més obligar a les grans empreses consumidores de residus i d'energia a que fessin exactament el mateix...

La lluita continua

Imatges

Una centèsima de segon

Aquesta vegada voldria donar les gràcies a l'Adrià Romero, alumne de l'escola, per haver-me passat aquest vídeo. Segurament ell, com jo, s'ha estremit veient aquestes imatges. Ràbia, impotència, desolació i, sobretot, rebuig són alguns dels sentiments que produeix veure-ho. Perquè, malgrat la ficció, sabem que això està passant en moltes parts del món. Quan la desgràcia, la mort d'uns és el reconeixement i l'èxit d'uns altres, estem realment preparats per suportar-ho i acceptar-ho?

Tot a punt per la Mostra

Imatges
Tot està a punt per la celebració, el proper dimecres 18 (Facultat de Filosofia de la UB, a les 17h), la Mostra de Fotofilosofia d'enguany. Trenta vuit instituts catalans, amb gairebé un mil·ler d'alumnes, superant amb creus els presentats l'any passat, han estat contribuint  i promocionant el pensament filosòfic en aquesta activitat. La previsió d'assistència, pels menys optimistes, és al voltant de les dues-centes persones, però podríem  arribar a les tres-centes. Aquesta iniciativa oberta a tothom, que es porta a terme per tercer any consecutiu, està inclosa dins les activitats que es fan arreu del món per celebrar el Dia Mundial de la Filosofia (Unesco, 19 de novembre). L'objectiu, una vegada més, ha estat aplegar “espurnes de pensament”, fetes per alumnat de secundària, expressades en una fotografia digital acompanyada d’un títol en forma de pregunta vinculada a la filosofia. I el millor aperitiu serà la visita que farem a dues exposicions de la galeri

Què arribaríem a fer per amor?

El fill li va preguntar al pare: "Pare, formaries part a la marató amb mi?". El pare va respondre que "Sí". Van anar a la marató i el van completar junts. Pare i fill van anar a altres maratons, el pare sempre deia que "sí" a les sol·licituts del seu fill d'anar junts a les carreres. Un dia, el fill li va preguntar al seu pare: "Pare, participem junts en l'Ironman. El pare va tornar a afirmar. Abarca 2,4 milles nadant a l'oceà, passeig en bicicleta durant 112 milles i 26,2 milles de marató per la costa de Big Island. I tu, què estaríem disposats a fer per amor?

Tres històries d'una mateixa vida

Voldria donar les gràcies novament a un ex alumne, en Manel Valero, per fer-me arribar material de les seves classes de Filosofia i que, ben segur, li estarà ajudant a profunditzar i reflexionar, des d'un punt de vista diferent, sobre tot allò que va aprenent. El següent vídeo tracta sobre el discurs de Steve Jobs, cap executiu de la companyia d'ordinadors Apple, que va realitzar a la Universitat de Stanford durant l'apertura del curs 2005. Un discurs que té com a fil conductor tres experiències de la seva vida i que pot portar-nos, sense adonar-nos a una interessant reflexió. La durada és de quinze minuts en versió original i subtitulat en castellà.

Àgora

Imatges
No és d'estranyar que el Vaticà s'hagi posat en peu de guerra per voler evitar la projecció de la pel·lícula "Àgora" d'Alejandro Amenàbar. Potser ja tocava que algú fes, d'una manera més o menys fidel, quin ha estat el paper de l'Església al llarg dels segles. I és que, explicar un passat tan fosc com el que han tingut, no és gens fàcil de pair. De res han servit els innumerables "perdons" que han fet els diferents Papes de torn pel seu passat; perquè una cosa és demanar perdó i una altra cosa és que li recordin els motius... A la pel·lícula potser se li pot atribuir certes incorreccions històriques, però crec que és un film que no podem perdre de vista. Em quedo amb la consideració de la protagonista, Hipàtia d'Alexandria, gran filòsofa, matemàtica i astrònoma, com una dona molt avançada en el seu temps, i amb el moment en el que l'acusen al Senat de no creure en Déu (en el cristià, està clar...) i ella, malgrat els riures dels present