Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: 2010

Doncs això...

Imatges
Ja fa uns dies que no trobo el moment per poder seure tranquil·lament i així escriure, però entre unes coses i unes altres, mai no trobes el moment. Ara n'he trobat aquest moment. I m'hagués agradat fer un post, com ja heu fet molt de vosaltres, fent una mica de recull i valoració sobre l'any que tot just acaba; però després de llegir la sentència del Tribunal Suprem espanyol pel que fa referència a la política d'immersió lingüística, m'ha estat impossible no enrecordar-me, i així fer esment, d'una frase del gran Ovidi Montllor: "Hi ha gent a qui no agrada que es parle, s’escriga o es pense en català. És la mateixa gent a qui no agrada que es parle, s’escriga o es pense" Doncs això...

Inventem el futur

Imatges
“La millor manera de predir el futur és inventant-lo.” (Alan Kay)

Allò que faran...

Avui, Dia Internacional de l'Infant, és la millor ocasió per perdre consciència que realment ells són el nostre futur,  que d'ells dependrà que puguem construir també un món millor i que per això no podem oblidar que l'educació que puguin rebre avui dia és responsabilitat de cadascú de nosaltres i no podem mirar pas cap a un altre costat.  No hauríem d'oblidar mai tampoc que nosaltres també conservem una part d'aquesta infantesa, ja que també ho vam arribar a ser una vegada. I és per això que hem de ser conscients que els adults seguim i seguirem sent models per a tots ells, i tot allò que els vegin i aprenguin de nosaltres... tot allò que faran.

Dia Mundial de la Filosofia

Imatges
El Dia Mundial de la Filosofia , va ser instituït per l'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura ( UNESCO ) l'any 2002 com a resultat de la necessitat de la humanitat de reflexionar sobre els esdeveniments actuals i fer front a els desafiaments que se'ns plantegen. L'existència mateixa de la UNESCO, la seva missió, els seus ideals de cultura de la pau, està lligada a la recerca universal de l'esperit filosòfic. Aquest organisme mundial va escollir el tercer dijous de novembre per celebrar aquest dia, commemorant, així, el naixement de Sòcrates . D'aquesta forma, durant la jornada d'avui es realitzaran arreu del món nombroses activitats per celebrar aquest dia.  A Catalunya, l'acte més important de celebració, entre altres, va tenir lloc ahir a la tarda a la Facultat de Filosofia de Barcelona (UB) on prop de 150 persones entre alumnat, professorat i gent a títol individual, van assistir a la IV Mostra

La Mostra, a punt!

Imatges
T ot està a punt per la celebració, el proper dimecres 17, de la IV Mostra de Fotofilosofia d'enguany (Aula Magna de la Facultat de Filosofia de la UB, a les 17h). Més de quaranta instituts d'arreu dels Països Catalans, amb gairebé dos mil·lers d'alumnes, i amb ells mig centenar de professors i professores, han estat contribuint i promocionant el pensament filosòfic mitjançant aquesta iniciativa, aplegant petites "espurnes de pensament", expressades en una fotografia digital, acompanyada d'un títol en forma de pregunta vinculada a la Filosofia. Aquest acte, que es porta a terme ja per quart any consecutiu, i que està obert públicament, està inclosa dins les activitats que es fan arreu del món per celebrar el Dia Mundial de la Filosofia (Unesco, 18 de novembre) i s'està convertint en l'acte més multitudinari de reivindicació del paper de la Filosofia en el marc educatiu de tots els que es fan, no només a tota Catalunya, sinó també arreu de l

Recordant Martí i Pol

Imatges
Ahir va fer 7 anys de la mort d'en Miquel Martí i Pol. No puc deixar passar aquest dia sense fer-li el meu petit homenatge amb aquest poema seu, que cada dia, sense adonar-me'n, m'el faig una mica més meu... DONA'M LA MÀ Dóna'm la mà per fer camí cap el gran llac dels somnis, dóna'm la mà hi ha un horitzó que ens crida de molt lluny. Tot és pur com el silenci que precedeix el cant i el temps desfà tendrament els rulls que ha de dur al futur desitjat. Dóna'm la mà i així podrem creure altre cop que tot el que hem volgut només espera un gest com si fos el vent que amb el nostre esforç tenaç desfermarem. Dóna'm el cor per compartir projectes i esperances, dóna'm els ulls i que el desig ens marqui un nou destí. Més ençà de la incertesa que ens va marcir la veu els dits pentinen de nou el mar com un símbol viu i fidel. Dóna'm la mà, dóna'm la veu i proclamem que tot està per fer, tot és possible avui, fem sentir

Jo no t'espero

Imatges
Amb tots els meus respectes, que no sé si es mereixen, però...

Cria corbs i...

Imatges
CAS 1 Profe : - Doncs sí, nois. La gran diferència entre els humans i la resta d'animals és que nosaltres som animals racionals i ells animals irracionals, és a dir, que no tenen la capacitat de poder pensar, de poder raonar com ho fem nosaltres. Alumna (aixecant la mà): - Profe, això jo no m'ho crec! Profe : - Ah, no? I com és això? Per què ho dius? Alumna : - Jo no em crec que el meu gos no pugui pensar. Ell quan té gana sempre s'apropa i, a la seva manera, m'ho demana. I per fer això ha raonar d'alguna manera. Profe : - Val, d'acord. Però pensa que els animals, com els gossos, es mouen sobretot pels instints. Si ell està acostumat a que ets tu la que li dónes de menjar, sempre anirà cap a tu perquè tu li donaràs el que ell en aquell moment necessita. Alumna : - Doncs, no! No estic d'acord que només es guiï per instints. Els altres no sé, però el meu gos pensa, raona i m'estima! I això que dius que no és veritat! Profe : - Però dona,

Una última lliçó

Deu minuts. Només us demano això: deu minuts del vostre temps. És igual que sigui ara, o més tard, o demà... Hi ha coses, hi ha experiències de vida, per les que valen molt la pena seure un instant, tranquilament, i deixar-nos alliçonar. Aquest vídeo, que només dura això, deu minuts, és un magnífic exemple del que estic dient. "No podem canviar les cartes que ens han donat, només com les juguem" (Randy Pausch)

La llibertat d'un mateix...

Imatges
«La llibertat d'un mateix acaba on comença la llibertat de l'altre».

Premis Sunshine award

Imatges
Amb només tres setmanes de vida, "A cau d'orella..." ha rebut fa pocs dies el premi "Sunshine award" de part de la Idoia i del seu fantàstic blog " Sin quimica no hay biología ". Moltíssimes gràcies, Idoia! I seguint aquesta cadena, em toca oferir aquest regal a dotze blogger més. Com sempre passa, em queda un regust amarg de no poder-ho repartir amb més gent, i el criteri en aquest cas ha estat seleccionar-ne dotze que fins ara no havien rebut cap premi per part meva. Els premiats són els i les següents: - " Holocausto en Español " de Nikkita - " A la llum d'un fanalet " de Fanal blau - " CONVERSES PENDENTS " de l'Eva - " GINO-ART " de la Maijo - " MALSÒN(IA) " de la Malsònia - " Mar i Cel " de la Laura T. Marcel - " Generació... (imatges latents) " del Joan Calsapeu-Layret - " T'espere en Albanta " de l'Albanta - " Travelant amb les rose

Qui s'ha emportat el meu formatge?

Imatges
"Qui s'ha emportat el meu formatge?" és un llibre del que feia temps que n'havia sentit parlar però que fins ara, gràcies a la recomanació d'una amiga, no havia pogut llegir. Aquest cap de setmana per fi he tingut l'oportunitat de fer-ho i realment és una lectura que, a més d'oportuna personalment parlant, ha valgut molt la pena. És un breu conte que ens explica la història de dos esforçats ratolins i dos follets que intenten descobrir el seu tipus de formatge favorit en el laberint on transcorren les seves vides. Cada matí, els quatre es calcen les seves sabatilles i es perden pels obscurs passadissos i de vegades perillosos racons de la seva llar, amb l'esperança de trobar el desitjat "Formatge". Després d'innumerables aventures i de provar moltes classes de formatge, veuen recompensats els seus esforços. Per fi un depòsit enorme de de Formatge i amb la varietat especial que cadascú desitjava. La recerca ha acabat. La vida és més fàci

Esquirols

Imatges
Segons l'enciclopèdia catalana, els esquirols són un gènere de mamífers de l'ordre dels rosegadors, d'uns 38-45 cm de longitud, cap rodó, musell curt i proveït de llargues i abundants vibrisses, ulls grossos i vius, potes mitjanes amb els dits molt forts i amb ungles corbes i punxegudes que els faciliten d'enfilar-se pels arbres...  [ llegir més... ] Però també existeixen un altre tipus d'esquirols, que són aquells que davant d'una jornada de vaga decideixen lliurement (o no...) no secundar-la i continuar assistint al seu lloc de treball com una jornada normal. Estarem d'acord en que prima el respecte a que cada treballador i cada treballadora pugui escollir secundar-la o no, i ara no entraré a analitzar els motius que han portat a aquest treballadors i treballadores a no fer-ne. El motiu d'aquest post és que jo he estat, per primera vegada en la meva vida, un esquirol. I no em sento gens orgullós de d'haver-ho estat, ens al contrari

Vaga blogaire

Imatges

No vaig triar

No vaig triar Quan la claror vingui a buscar-me quan tanquin aquests ulls humans potser en tindré uns de més grans o potser, qui ho sap, s'aturaran. D'on vens, on vas, qui ets i qui seràs? Aquesta nit m'ho he preguntat. I és que d'aquí no vull marxar m'agrada més que el més enllà Diuen que t'han posat a prova que per això tens la llibertat que has d'escollir entre el bé i el mal però ets com vas néixer i ho seràs. No vaig triar ser tal com sóc ni ser humà i és que tampoc puc explicar tot el que he fet o faré demà. I no sé pas que m'espera però ha de ser millor, ha de ser millor voldria tornar enrera però ha de ser millor, ha de ser millor. Diuen que potser és per feblesa diuen que és per manca de fe no em fa vergonya confessar que hi ha coses que em fan por. Doncs no perdrà la meva adreça ni la d'aquells que jo he estimat ni esclaus, reis, bojos, ni malalts tant li fa, que li és igual. No vaig triar néixer com sóc n

Un camí!

Imatges
Un camí! Quina cosa més curta de dir! Quina cosa més llarga de seguir! Quin so vulgar i estrany! Un camí!... Quina sentida de pena i patir, quina promesa de calma i de guany! Un camí!... (Josep M. de Sagarra)

IV Mostra de Fotofilosofia

Imatges
Per tal de celebrar la Jornada Mundial de la Filosofia de 2010 (UNESCO, 21 de novembre) es convoca per quarta vegada la Mostra de fotofilosofia. Volem enriquir el pensament filosòfic a secundària tot aprofitant la creativitat de l’alumnat i cercant noves formes de col·laboració entre els departaments de Filosofia dels IES de tots els Països Catalans. L’objectiu de la Mostra és aplegar “espurnes de pensament” fetes per alumnes de secundària expressades en una fotografia digital acompanyada d’un títol en forma de pregunta vinculada a la filosofia. El calendari d'enguany serà el següent: 14 de setembre-30 d’octubre : L’alumnat crea i posteja les seves fotofilosofies. 2-6 de novembre: Cada centre tria aproximadament un 10% de les presentades, amb el sistema i criteris que decideixi: Selecció d’un jurat, votació entre l’alumnat, etc. Poden donar-se premis internament. 6-14 de novembre: Cada centre comunica la llista dels noms de l’alumnat guanyador, curs i centre a través de

El far de sud

Imatges
Avui arrenca " A cau d'orella... ". Aquest nou blog que obro, pretén ser l'hereu del que va ser en el seu moment " Filosofia avui ", incorporant un canvi de nom i d'imatge, però que vol mantenir el mateix estil i la mateixa essència que tenia l'antic espai. Molts ja sabeu, ni que sigui per referència a l'últim post que vaig escriure a Filosofia avui , que els darrers mesos no han estat gaire fàcils per mi. I és per això també pel que vaig decidir tancar el blog, perquè necessitava un temps de reflexió, d'aïllament, i tornar quan les coses estiguessin al seu lloc. La veritat és que encara avui dia hi ha coses que no estan gaire ordenades. Queda molt per fer encara, però suposo que mica en mica i amb paciència... I realment, aquest paron ha valgut la pena. Han hagut moments concrets molt durs, és veritat. Per a aquells que encara pensen que els homes no ploren, els hi diré llavors que jo he hagut de tornar a la meva infantesa, com

Fins aviat...

Fa poc més d'un mes vaig publicar un post en el que intuïa canvis a la meva vida. No sabia ben bé per què i tampoc sabia cap a on em podrien portar. Però era una intuïció ben forta. Aquests canvis van arribar massa d'hora, gairebé sense adonar-me'n i com si es tractés d'un autèntic huracà. La meva vida a nivell personal i professional ha fet un gir de 180 graus que em deixa amb la neguit de què és el que em depararà un futur, del que ara mateix no sé ser gaire optimista. I dintre d'aquests canvis, avui es tanca una de les etapes més importants de la meva vida. D'aquelles que costarà oblidar. Tot final comporta un mal, un dolor, però també una enyorança del temps viscut. La vida de vegades no sembla ser tot lo justa que ens agradaria amb nosaltres. Però així és la vida... diuen. I també diuen que quan es tanca una porta, sempre s'obre una finestra. Massa portes s'estan tancat al meu pas i encara no trobo cap finestra oberta que m'ajudi a agafar aire.

Cansat

Un pensament feliç

Imatges
Avui us explicaré un secret.  Aquest marrec de la foto, tot just el dia que va néixer, ja se li començava a veure que gaire inconformista no era... El primer que va fer va ser negar-se, de bon principi, a sortir. I aquesta va ser la seva primera decisió presa de forma unilateral. Ell estava molt còmode a la panxa de la seva mare... I clar, haver de sortir i que, a sobre, li donessis una bona batucada al cul, doncs com que no... Es va resistir i molt; però finalment un tio amb bata blanca va ficar la mà i el va aconseguir treure. No va ser fàcil, però, perquè sempre explica que la mossegada que li va fotre, és per no oblidar-la mai... Jo el que crec, sincerament, és que més que mossegada, el que realment va fer va ser babejar-lo com podia. Però el cas és va venir al món en un dia com avui: un 2 de juliol. Era un dilluns ben assolellat. Els pares i la seva germaneta, la Francina, com no podia ser d'una altre manera, festejaven com mai la seva arribada. La decisió del nom ja estava

Aprendre

Imatges
Després d'un temps, un aprèn la subtil diferència entre sostenir una mà i encadenar un ànima. I un aprèn que l'amor no significa ficar-se al llit  i una companyia no significa seguretat. I un comença a aprendre...  Que els petons no són contractes i els regals no són promeses,  i un comença a acceptar les seves derrotes amb el cap alt i els ulls oberts. I un aprèn a construir tots els seus camins en l'avui,  perquè el terreny de matí és massa insegur per a plans...  i els futurs tenen una forma de caure en la meitat.  I després d'un temps un aprèn que si és massa, fins a la calor del sol crema.  Així que un planta el seu propi jardí i decora la seva pròpia ànima,  en lloc d'esperar que algú li porti flors.  I un aprèn que realment pot aguantar, que un realment és fort, que un realment val,  i un aprèn i aprèn... i amb cada dia un aprèn.  Amb el temps aprens que estar amb algú perquè t'oferix un bon futur, significa que tard o d'hora voldràs tornar al te

Reflexions

Imatges
Avui m'he aixecat especialment reflexiu. Sempre per aquestes dates tinc una certa tendència a mirar enrere i fer balanç de com ha anat el curs, com ha anat l'any a nivell personal... A més, venen uns dies també que poden arribar a ser difícils: tancament de curs, memòries, el comiat de l'alumnat que marxa de l'escola i també l'arribada d'unes vacances que, contràriament a com me les havia planificat, es presenten amb massa temps lliure. I no sé si m'interessa tenir massa temps lliure. Tot un munt de neguits afegits als que vas arrossegant dia rere dia i que fa que, de vegades, no siguis capaç de suportar-te ni tu mateix. I m'adono que, a trets generals, i a diferència d'anys anteriors, no ha estat un any especialment bo anímicament parlant. No vaig començar bé i tampoc sembla que l'acabament d'aquest pugui tenir millor pinta. I no dic que no m'hagin passat coses bones, ni viscut experiències positives, ni conegut gent que m'aporti. P

Saramago deixa la caverna

Imatges
Avui ens ha deixat, als 87 anys, José Saramago. Premi Nobel de Literatura 1998 per la seva obra "La caverna", l'escriptor d'ulls tristos i semblant seriós, però amb les idees clares, ha deixat un llegat literari impregnat de compromís i de lluita per una societat més igualitària i més justa, i que va saber transmetre com ningú en cadascuna de les seves obres. Aquí us deixo un fragment de l'obra que li va valer el Premi Nobel: "Autoritàries, paralitzants, circulars, de vegades el·líptiques, les frases d'efecte, també jocosament anomenades "llavors d'or". Són una plaga maligna de les pitjors que puguin assolar el món.  Diem als confusos, "coneix-te a tu mateix!", com si conèixer-se a un mateix no fos la cinquena i més dificultosa operació de les aritmètiques humanes. Diem als bucòlics, "voler és poder!", com si les realitats atroces del món no es divertissin invertint tots els dies la posició relativa dels verbs. D

Va de mestres...

Imatges
En el meu post nº 100 no hi podia faltar un cita del gran mestre Borges, ni la cançó dels mestres dels mestres... "...Amb el temps t'adones que, en realitat, el millor no era el futur,  sinó el moment que estaves vivint en aquest instant. Amb el temps veuràs que encara que siguis feliç amb els que estan al teu costat,  enyoraràs terriblement als que ahir estaven amb tu i ara han marxat...". (Jorge Luis Borges) 

Una bonica rosa

Imatges
"L'amistat, a l'igual que l'amor, ha de ser tractada com un bonica rosa: amb mesura i dolcesa. Si l'estrenys massa cap a tu, pots arribar a desfer-la...  Però si obres massa la mà, el vent se la podria endur en el moment menys esperat..." (joanfer) Iniciativa publicada a Col·lecció de Moments

L'amistat

Imatges
"L'amistat és una ànima que habita en dos cossos;  un cor que habita en dues ànimes". (Aristòtil) 

Felicitat i tristesa

Imatges
"La felicitat no és res si no es compartida amb una altra persona;  i res no és veritable tristesa si no es sofreix completament sol." (Anònim)

Diari d'una experiència (IV)

Imatges
Diari d'una experiència (I) Diari d'una experiència (II) Diari d'una experiència (III) Per fi arribà el dilluns! El primer que vaig fer va ser acompanyar al meu tio i a la seva promesa al cotxe (més que res per assegurar-me que realment marxaven...). Ell em va fer una forta abraçada fraternal i ella dos petons. Què "recatadita" ara ella, eh?? En fi... Veient com s'allunyaven vaig respirar fons i vaig pujar a casa per acabar de fer la motxilla. Vaig assegurar-me que no m'havia deixat res (encara que no ho sembli de vegades sóc una mica desastre...). Així que vaig mirar de dalt a baix calaixos, estanteries i fins i tot el fons d'armari , que sempre se t'acaben amuntegant coses. Ho tenia tot. Així que vaig partir ràpidament perquè no se'm fes tard. Vaig arribar inclús abans de l'hora prevista i, sorprenentment, no m'havia passat encara res! L'autocar també va ser molt puntual i, per tant, tot estava sortint com ho teníem previ

Dia del blogaire en crisi

Imatges
Molts de nosaltres hem patit alguna vegada algun tipus de crisi d'idees que ha fet que ens replantejessim continuar o no amb el nostre blog. De vegades només ha estat qüestió de temps i descans, però d'altres ha estat punt d'inflexió per tancar-ho definitivament. Es per això que avui, i gràcies a una iniciativa sorgida al blog de Leblansky i la difusió de Bloguejat , es celebra el Dia del blogaire en crisi , amb la intenció de solidaritzar-nos a amb totes aquelles persones que en algun moment han tingut alguna d'aquestes crisis. " En els moments de crisis, només la imaginació és més important que el coneixement ". (Albert Einstein)

Somriures

Imatges
"Si estàs trist somriu, perquè més val un somriure trist,  que la tristesa de no veure't somriure" 

Diari d'una experiència (III)

Imatges
Diari d'una experiència (I) Diari d'una experiència (II) ... I per fi arribà el cap de setmana.  Els caps de setmana són, per a tots els éssers mundans, aquells dos dies idonis per poder descansar i desconnectar del dur treball de tota la setmana. Doncs bé, sembla ser que aquell cap de setmana jo no era ésser mundà. A les set del matí em truca el meu "tío del pueblo" que ve a passar el cap de setmana i a visitar Catalunya. Vamos, ni que Catalunya es pogués veure en un cap de setmana!!! Partien cap a les vuit i estarien cap al migdia a casa.  M'havia d'aixecar ràpid perquè tenia un munt de coses a fer i, a més, el dilluns marxava de colònies amb l'escola. En fi - vaig pensar - cinc minutets i m'aixeco.............. Les dotze!! Em van donar les dotze del migdia!! Em vaig aixecar tan ràpid que ja vaig començar a fer-me la pitxa un lio . No sabia què havia de fer, on havia d'anar... Hagués desitjat agafar un avió i fer l'envolée per perdre&

Filosofia de vida

Fa un temps vaig penjar aquest vídeo que em va agradar moltíssim i que, a part de divertit, el trobava ben pedagògic. Avui, preparant les classes de demà, he tingut la sort de retrobar-me amb ell i no em podia estar de compartir-ho amb tots i totes vosaltres... "El món està en mans d'aquells que tenen el coratge de somiar  i de córrer el risc de viure els seus propis somnis."   (Paulo Coelho)

Entre el món i l'amor...

Imatges
"Si un dia has de triar entre el món i l'amor, recorda: si tries el món quedaràs sense amor; però si tries l'amor, amb ell conqueriràs el món."   (Albert Einstein)

Diari d'una experiència (II)

Imatges
Diari d'una experiència (I) Al dia següent tot em donava voltes. Quan vaig posar els peus al terra, no tenia una, tenia almenys quatre " nebuloses " ballant-me el cap! Havia dormit fatal recordant tot el que m'havia succeït el dia anterior. Encara sense arribar ser persona em vaig dirigir cap al bany, vaig obrir l'aixeta de la dutxa i, mentre l'aigua queia, em vaig mirar al mirall. - "Si dubto és que sóc, si penso és que sóc" - vaig pensar amb aquella cara d'acabat d'aixecar. Buf! Ni això ho tenia clar! Així va començar el segon dia. La única cosa positiva que pensava és que, com que pitjors coses no em podien passar ja... (bé, sí, que em caigués una tomaquera, a més de l'aigua de les plantes de la veïna), tot el que em passés a partir d'aquell moment, seria millor. Vaig decidir no esmorzar a casa i fer el cafè de bon matí a la cafeteria de la cantonada. Però si la metgessa me l'havia prohibit!! Bah... M'era absolutament

Entrega de premis Arnau de Vilanova

Imatges
Aquest vespre ha tingut lloc, al Col·legi de Llicenciats de Barcelona, l'entrega de la XXIX edició dels Premi Arnau de Vilanova de Filosofia. L'acte ha comptat amb la presència d'unes quaranta persones entre pares, mares i familiars dels guardonats, els mateixos premiats i el membre jurat. A l'acte s'ha fet entrega dels diplomes i premis a cadascun dels guanyadors i guanyadores del certamen d'aquest any, i s'ha donat per finalitzat amb un petit pica-pica i cava. Aquí us deixo unes imatges dels millors moments.

Premis Arnau de Vilanova

Imatges
El passat dijous 13 de maig es van fer públics, al web del Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya, el guardonats de les tres categories (professorat, universitari i batxillerat) que optaven als Premis Arnau de Vilanova d'enguany. Per poder veure els treball premiats podeu clicar aquí . Els treballs premiats quedaran en dipòsit a la biblioteca del Col·legi durant tot l’any, al servei d’estudiants, ensenyants i entitats. L'acte de lliurament de guardons es realitzarà demà dia 18 de maig a les 19h, en un acte públic al mateix Col·legi de Llicenciats (Rambla Catalunya, 8. pral. de Barcelona) i al que esteu convidats tots i totes.

Diari d'una experiència (I)

Imatges
Encara tenia pendent fer-vos cinc cèntims de com havia anat aquests quinze dies que han estat, literalment, maratonians. És per això que intentaré fer ara un petit resum de la meva experiència. Els que ja us esteu rient, ja sé el que em direu. Que m'acabaré enrotllant com una persiana i us ho hauré d'entregar per fascicles i enquadernat, no? Ja veurem això, ja... Aquí descric els meus petits instants del primer dia... Tot va començar el dia que us vaig deixar l' últim post abans de marxar. Era un dimart. Un dia de color ben blau en el que feia un solet primaveral. Aquell dia havia anat al matí a l'escola i per la tarda marxava a Barcelona a revisar els primers treballs del premi de Filosofia. Com ja és costum en mi, vaig sortir d'hora per no perdre l'autobús. Però com també és costum en mi, el vaig perdre. Això sí, no el vaig perdre sol: el senyor Murphy, sempre obstinat en acompanyar-me a tot arreu, tampoc va pujar a temps. - Comencem bé! - Vaig pensar.