L'amistat
"L'amistat és una ànima que habita en dos cossos;
un cor que habita en dues ànimes". (Aristòtil)
Recordant Martí i Pol
Ahir va fer 7 anys de la mort d'en Miquel Martí i Pol. No puc deixar passar aquest dia sense fer-li el meu petit homenatge amb aquest poema seu, que cada dia, sense adonar-me'n, m'el faig una mica més meu... DONA'M LA MÀ Dóna'm la mà per fer camí cap el gran llac dels somnis, dóna'm la mà hi ha un horitzó que ens crida de molt lluny. Tot és pur com el silenci que precedeix el cant i el temps desfà tendrament els rulls que ha de dur al futur desitjat. Dóna'm la mà i així podrem creure altre cop que tot el que hem volgut només espera un gest com si fos el vent que amb el nostre esforç tenaç desfermarem. Dóna'm el cor per compartir projectes i esperances, dóna'm els ulls i que el desig ens marqui un nou destí. Més ençà de la incertesa que ens va marcir la veu els dits pentinen de nou el mar com un símbol viu i fidel. Dóna'm la mà, dóna'm la veu i proclamem que tot està per fer, tot és possible avui, fem sentir...
Comentaris
preciós!
Jo em permeto deixar-te aquestes paraules de Jules Barthélemy (trobo que enganxen amb el teu post): "Quan estem amb un amic, ni estem sols, ni som dos."
Bona setmana.
La frase també m'agrada. Sentir això una ànima en dos cossos és una de les millors sensacions que hi ha a la vida. Escassa, però la millor.
Salut!
Una frase tan poètica que em sorprèn que no la digués Plató. Aristòtil la tocava més, però quan parlem d'amistat ens posem tontets, és normal.
Escoltant-la he tornat a l'estiu de deu anys enrrere. Última nit, tota la colla a la platja i ell i jo un poc apartats de la resta. La lluna, la mar, una guitarra i aquesta cançó...no m'havien besat mai. Hui encara som amics.
sí, potser Aristòtil tenia raó :)
Bona nit!
:)
La primera una ànima que habita dos cossos i un cor que habita en dues ànimes, si fas el recompte de cossos cors i ànimes al final són més de sis els amics.. je je
Ara en sírio és una frase preciosa, i un cor que habita tres ànimes també m'agradaria.
Salut i amistat.
onatge
Thera. Què bonica, Thera! M'agrada molt! Te la robo... jajajaj... Aquí te'n deixo una a canvi: "La veritable amistat arriba quan fins i tot el silenci entre tots dos es fa amè...". Gràcies!
Clídice. Són les millors.. I que es segueixin pintant unicornis... i si són blaus, millor! ;) Gràcies!
Carme. Realment la cançó és, si més no,... especial. Aristòtil tenia les seves raons per defir-la així, en qualsevol cas, no hi ha gairebé res comparable a la sensació de tenir una veritable amistat... ;)
Rita. I amb accent en la "T" per a que canti més, jajajaj... Moltes gràcies! ;)
Ada. Hi ha coses que sempre valen la pena compartir-les sempre... Gràcies a tu, maca! ;)
Montse. I de tresors n'hi ha ben pocs... Salut! ;)
Goculta. És realment bona... Gràcies! ;)
Albert. Són d'aquelles cançons que realment arriben i poden costar oblidar... ;)
Xexu. jajajaja... Xexu, ets genial!! Disfruto que posis en dubte les frases. Quedes proclamat oficialment "crític honorífic"! Jo crec que sigui ànima... química... energia... "simbiosi"... què més dóna. L'important és el que se sent i com ho vius aquesta experiència...
Plató estaria inmers en el seu món de les idees amb algunes boletes que jo crec que es prenia... jajajaja...
Una abraçada... ;)
Xiqueta. Quina alegria veure't per aquí.
La meva intenció, però, no era matar-te. T'ho juro... ;P Espero que aquest record hagi sigut bo. És molt bonic el que expliques, malgrat tot... I sí, suposo que Aristòtil, a la seva manera, deuria tenir algun tipus de raó... ;)
MOlta sort i besets! ;)
Fanal. Si no els compartim, de què serveix, sino? Gràcies! ;)
Vida. És que l'amistat no deixa de ser una forma més d'estimar... ;)
Garbi. Segur que les podem contar amb els dis d'una mà...
Lolita. jajajaj... molt bona aquesta... Jo ja m'he liat a la quarta ànima, però té el seu "puntillo" la teva reflexió.
Tot és possible en aquesta vida... ;)
Onatge. L'amistat, a l'igual que l'amor, ha de ser tractada com un flor: amb dolcesa... Si l'apretes molt, pots arribar a desfer-la... si obre massa la mà, el vent se la podrà endur en qualsevol moment...
I quan dues ànimes habiten en un sol cos... és que ja són un! ;)
Salut i amistat! ;)
Visca l'amistat!! ^^ I Aristòtil!!
P.D. I en mí tens un amic ;)
I en mi en trobaràs un altre, Llum! ;)
Elvira. No acabo d'entendre gaire una part del teu comentari, però sí, trobar una amistat així és difícil i cara... Per això és que, quan la tens, tens el millor dels tresors i has de fer tot el possible per no perdre-la... ;)
Gràcies! ;)
La imagen, como siempre me ha encantado.
Molts petons :)
Pero sí, es cierto que es bonita... ;
Molts petons! ;)
Petons!
Més per tu! ;)