Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: juny, 2010

Aprendre

Imatges
Després d'un temps, un aprèn la subtil diferència entre sostenir una mà i encadenar un ànima. I un aprèn que l'amor no significa ficar-se al llit  i una companyia no significa seguretat. I un comença a aprendre...  Que els petons no són contractes i els regals no són promeses,  i un comença a acceptar les seves derrotes amb el cap alt i els ulls oberts. I un aprèn a construir tots els seus camins en l'avui,  perquè el terreny de matí és massa insegur per a plans...  i els futurs tenen una forma de caure en la meitat.  I després d'un temps un aprèn que si és massa, fins a la calor del sol crema.  Així que un planta el seu propi jardí i decora la seva pròpia ànima,  en lloc d'esperar que algú li porti flors.  I un aprèn que realment pot aguantar, que un realment és fort, que un realment val,  i un aprèn i aprèn... i amb cada dia un aprèn.  Amb el temps aprens que estar amb algú perquè t'oferix un bon futur, significa que tard o d'hora voldràs tornar al te

Reflexions

Imatges
Avui m'he aixecat especialment reflexiu. Sempre per aquestes dates tinc una certa tendència a mirar enrere i fer balanç de com ha anat el curs, com ha anat l'any a nivell personal... A més, venen uns dies també que poden arribar a ser difícils: tancament de curs, memòries, el comiat de l'alumnat que marxa de l'escola i també l'arribada d'unes vacances que, contràriament a com me les havia planificat, es presenten amb massa temps lliure. I no sé si m'interessa tenir massa temps lliure. Tot un munt de neguits afegits als que vas arrossegant dia rere dia i que fa que, de vegades, no siguis capaç de suportar-te ni tu mateix. I m'adono que, a trets generals, i a diferència d'anys anteriors, no ha estat un any especialment bo anímicament parlant. No vaig començar bé i tampoc sembla que l'acabament d'aquest pugui tenir millor pinta. I no dic que no m'hagin passat coses bones, ni viscut experiències positives, ni conegut gent que m'aporti. P

Saramago deixa la caverna

Imatges
Avui ens ha deixat, als 87 anys, José Saramago. Premi Nobel de Literatura 1998 per la seva obra "La caverna", l'escriptor d'ulls tristos i semblant seriós, però amb les idees clares, ha deixat un llegat literari impregnat de compromís i de lluita per una societat més igualitària i més justa, i que va saber transmetre com ningú en cadascuna de les seves obres. Aquí us deixo un fragment de l'obra que li va valer el Premi Nobel: "Autoritàries, paralitzants, circulars, de vegades el·líptiques, les frases d'efecte, també jocosament anomenades "llavors d'or". Són una plaga maligna de les pitjors que puguin assolar el món.  Diem als confusos, "coneix-te a tu mateix!", com si conèixer-se a un mateix no fos la cinquena i més dificultosa operació de les aritmètiques humanes. Diem als bucòlics, "voler és poder!", com si les realitats atroces del món no es divertissin invertint tots els dies la posició relativa dels verbs. D

Va de mestres...

Imatges
En el meu post nº 100 no hi podia faltar un cita del gran mestre Borges, ni la cançó dels mestres dels mestres... "...Amb el temps t'adones que, en realitat, el millor no era el futur,  sinó el moment que estaves vivint en aquest instant. Amb el temps veuràs que encara que siguis feliç amb els que estan al teu costat,  enyoraràs terriblement als que ahir estaven amb tu i ara han marxat...". (Jorge Luis Borges) 

Una bonica rosa

Imatges
"L'amistat, a l'igual que l'amor, ha de ser tractada com un bonica rosa: amb mesura i dolcesa. Si l'estrenys massa cap a tu, pots arribar a desfer-la...  Però si obres massa la mà, el vent se la podria endur en el moment menys esperat..." (joanfer) Iniciativa publicada a Col·lecció de Moments

L'amistat

Imatges
"L'amistat és una ànima que habita en dos cossos;  un cor que habita en dues ànimes". (Aristòtil) 

Felicitat i tristesa

Imatges
"La felicitat no és res si no es compartida amb una altra persona;  i res no és veritable tristesa si no es sofreix completament sol." (Anònim)

Diari d'una experiència (IV)

Imatges
Diari d'una experiència (I) Diari d'una experiència (II) Diari d'una experiència (III) Per fi arribà el dilluns! El primer que vaig fer va ser acompanyar al meu tio i a la seva promesa al cotxe (més que res per assegurar-me que realment marxaven...). Ell em va fer una forta abraçada fraternal i ella dos petons. Què "recatadita" ara ella, eh?? En fi... Veient com s'allunyaven vaig respirar fons i vaig pujar a casa per acabar de fer la motxilla. Vaig assegurar-me que no m'havia deixat res (encara que no ho sembli de vegades sóc una mica desastre...). Així que vaig mirar de dalt a baix calaixos, estanteries i fins i tot el fons d'armari , que sempre se t'acaben amuntegant coses. Ho tenia tot. Així que vaig partir ràpidament perquè no se'm fes tard. Vaig arribar inclús abans de l'hora prevista i, sorprenentment, no m'havia passat encara res! L'autocar també va ser molt puntual i, per tant, tot estava sortint com ho teníem previ