A cau d'orella...

"La vida no es medeix per les vegades que respires,  sinó pels instants que et deixen sense alè.."

"Sigueu com la font que es vessa i no com el tanc que sempre conté la mateixa aigua."                                                                                                              (Paulo Coelho)

Unes vegades em sento com un pobre turó i altres com muntanya de cims repetits. Unes vegades em sento com un penya-segat i en altres com un cel blau però llunyà. De vegades un és font entre roques i altres vegades un arbre amb les últimes fulles. Però avui em sento amb prou feines, com llacuna insomne, amb un embarcador ja sense embarcacions. Una llacuna verda, immòbil i pacient, conforme amb les seves algues les seves molses i els seus peixos . Serè, en confiança, confiant que una tarda t'acostis i et miris, et miris al mirar-me .                                             Mario Benedetti Poema ideal per a una setmana complicada...

Perquè ... arribi un 8 de març que no tingui sentit, que no calgui, conmemorar ni celebrar res... la vostra dignitat no tingui un preu, ni estigui embrutada per ningú... la felicitat només depengui de vosaltres mateixes... no hi hagi més plors, ni pors, ni penes... no facin falta ni un perquè més... I perquè, avui i SEMPRE, també sigueu Laura... "No hi ha barrera, pany ni forrellat que puguis imposar  a la llibertat de la meva ment." (Virginia Woolf)  

Benvolgut Pepe , No, no em posis aquesta cara. Ja fa tres anys que vas fer el teu últim viatge sense avisar, i des de llavors he mirat sempre de dedicar-te un post el mateix dia que vas partir. Justament ara estic veient la pel·lícula que les teves "vídues" van gravar en una de les seves trobades en memòria teva. Conèixer històries, intimitats, curiositats de la teva vida privada i professional sense treure un somriure, o inclús una rialla, saps que és impossible. I és que no deixes mai de sorprendre! Saps? Encara molts et trobem a faltar. Les coses per aquí últimament no van massa bé. Aquell humor que tenies, amb aquell sarcasme tan sutil, encara no ha trobat substitut. Que sàpigues que la pudor a merda dels fatxes ha tornat en aquests últims temps. I és que sembla que aquests fills de puta, com tu deies, no s'acaben de morir mai... Bé, el Fraga, gran amic teu i demòcrata de la tota la vida, sí (que Déu el tingui en sa glòria... o no!). Entre retallade...