Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: octubre, 2009

Un vídeo massa polèmic

Llegint el bloc de l'amic i company Joan Jubany , m'he trobat en el seu últim article un vídeo més que interessant que ha aixecat certa polseguera als EUA. Reprodueixo el vídeo i l'article de forma literal. "El Fons Mundial de la Natura (WWF) s'ha vist obligat a negar l'autoria d'un vídeo publicitari que té per objectiu sensibilitzar sobre la protecció del medi ambient. El clip és una ficció publicitària que compara els atacs de l'11-S a les Torres Bessones amb els desastres naturals i les agressions de la humanitat al medi ambient. Ha creat molta controvèrsia als EUA i per això l'entitat ecologista se n'ha desmarcat i assenyalant que es tracta d’una campanya no autoritzada, tot i que a la part superior dreta es pot veure el logotip de l’organització, un gran ós panda. El text de l’anunci compara els atacs de l’11-S amb un tsunami en recalcar que un fenomen natural d’aquestes característiques mata cent vegades més que un atac com el que va

I got a feeling

És impressionat el que pot arribar a aconseguir un personatge mediàtic com Oprah Winfrey:  ajuntar més de dues mil persones per ballar una coreografia de forma extraordinàriament coordinada. El vídeo que podrem veure seguidament demostra, una vegada més, que la capacitat humana per aconseguir allò que ens proposem és gairebé infinitat. Si per tot el que fem dia a dia posessim el mateix interès, el món, segurament, funcionaria d'una forma ben diferent...

Una perspectiva diferent

Imatges
Si us diguessin que us queden dos mesos de vida, què faríeu? Com viviríeu les vostres últimes setmanes? Com que m'agrada "muntar-la" a classe de tant en tant (i, d'això, no m'hi puc estar), aquesta ha estat la pregunta que els hi he fet als de 3r i 4t aquest matí. Els primers, que han rebut aquesta gerra d'aigua freda a primera hora, han despertat de cop. Alguns es miraven entre ells i a d'altres semblava que sel's hi sortirien els ulls de la cara (hagués pagat el que fos pel seu pensament). Amb tot el murmuri inicial, ha estat inevitable poder sentir un - "jopé" profe, com preguntes això a aquestes hores!-. I és que no m'estranya. Si jo hagués tingut un profe així, no sé què li hagués dit... Amb els de quart ha estat diferent. Era mig matí, estaven ben desperts i, a més, comptaven amb l'avantatge que ja havíem tractat el tema anteriorment. Tot i així, i valorant a posteriori que potser no s'havia tret tot el "suc" que

Ensenyant a pensar

Imatges
Aquesta tarda he rebut un e-mail d'una ex alumna de l'any passat, la Marta Garcia. M'explicava que el seu nou professor de Filosofia li havia passat un text a classe que li havia arribat, i que desitjava que a mi també m'arribés de la mateixa manera. Realment ho ha fet. El text és una mica llarg, però la història que explica val molt la pena. "Sir Ernest Rutherford, president de la Societat Real Britànica i Premi Nobel de Química al 1908, explicava la següent anècdota: Fa algun temps, vaig rebre la trucada d'un col·lega. Estava a punt de posar-li un zero a un estudiant per la resposta que havia donat en un problema de física, malgrat que aquest afirmava amb rotunditat que la seva resposta era absolutament encertada. Professors i estudiants van acordar demanar l'arbitratge d'algú imparcial i vaig ser triat jo. Vaig llegir la pregunta de l'examen i deia: "Demostri com és possible determinar l'alçada d'un edifici amb l'ajuda d