A cau d'orella...

CAS 1 Profe : - Doncs sí, nois. La gran diferència entre els humans i la resta d'animals és que nosaltres som animals racionals i ells animals irracionals, és a dir, que no tenen la capacitat de poder pensar, de poder raonar com ho fem nosaltres. Alumna (aixecant la mà): - Profe, això jo no m'ho crec! Profe : - Ah, no? I com és això? Per què ho dius? Alumna : - Jo no em crec que el meu gos no pugui pensar. Ell quan té gana sempre s'apropa i, a la seva manera, m'ho demana. I per fer això ha raonar d'alguna manera. Profe : - Val, d'acord. Però pensa que els animals, com els gossos, es mouen sobretot pels instints. Si ell està acostumat a que ets tu la que li dónes de menjar, sempre anirà cap a tu perquè tu li donaràs el que ell en aquell moment necessita. Alumna : - Doncs, no! No estic d'acord que només es guiï per instints. Els altres no sé, però el meu gos pensa, raona i m'estima! I això que dius que no és veritat! Profe : - Però dona,

Deu minuts. Només us demano això: deu minuts del vostre temps. És igual que sigui ara, o més tard, o demà... Hi ha coses, hi ha experiències de vida, per les que valen molt la pena seure un instant, tranquilament, i deixar-nos alliçonar. Aquest vídeo, que només dura això, deu minuts, és un magnífic exemple del que estic dient. "No podem canviar les cartes que ens han donat, només com les juguem" (Randy Pausch)

«La llibertat d'un mateix acaba on comença la llibertat de l'altre».

Amb només tres setmanes de vida, "A cau d'orella..." ha rebut fa pocs dies el premi "Sunshine award" de part de la Idoia i del seu fantàstic blog " Sin quimica no hay biología ". Moltíssimes gràcies, Idoia! I seguint aquesta cadena, em toca oferir aquest regal a dotze blogger més. Com sempre passa, em queda un regust amarg de no poder-ho repartir amb més gent, i el criteri en aquest cas ha estat seleccionar-ne dotze que fins ara no havien rebut cap premi per part meva. Els premiats són els i les següents: - " Holocausto en Español " de Nikkita - " A la llum d'un fanalet " de Fanal blau - " CONVERSES PENDENTS " de l'Eva - " GINO-ART " de la Maijo - " MALSÒN(IA) " de la Malsònia - " Mar i Cel " de la Laura T. Marcel - " Generació... (imatges latents) " del Joan Calsapeu-Layret - " T'espere en Albanta " de l'Albanta - " Travelant amb les rose

"Qui s'ha emportat el meu formatge?" és un llibre del que feia temps que n'havia sentit parlar però que fins ara, gràcies a la recomanació d'una amiga, no havia pogut llegir. Aquest cap de setmana per fi he tingut l'oportunitat de fer-ho i realment és una lectura que, a més d'oportuna personalment parlant, ha valgut molt la pena. És un breu conte que ens explica la història de dos esforçats ratolins i dos follets que intenten descobrir el seu tipus de formatge favorit en el laberint on transcorren les seves vides. Cada matí, els quatre es calcen les seves sabatilles i es perden pels obscurs passadissos i de vegades perillosos racons de la seva llar, amb l'esperança de trobar el desitjat "Formatge". Després d'innumerables aventures i de provar moltes classes de formatge, veuen recompensats els seus esforços. Per fi un depòsit enorme de de Formatge i amb la varietat especial que cadascú desitjava. La recerca ha acabat. La vida és més fàci