Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: 2014

El millor tió

Imatge
Aquesta Nit de Nadal, el millor tió de tots m'ha "cagat" un pedreta amb ull màgic i un microconte que diu: "T'estimo molt i cada dia més..." Fi del microconte. Bonic és que en aquestes festes et diguin un "t'estimo", millor encara, tenir un tió com el meu. Amor de tiet? Potser sí. I és que a això també se li diu felicitat... Acompanyat de centenars de mocadors de paper per netejar-me la bava, aprofito per desitjar-vos un Bon Nadal ple d'amor i, sobretot, Felicitat. Gaudiu del dia com es mereix i, com sempre us dic, recordeu-vos de ser bons i bones... Petons i abraçades!! 

Provocacions...

Imatge
Home invisible  busca dona transparent  per fer coses  mai no vistes...

Barcelona Pensa

Imatge
Aprofitant el Dia Mundial de la Filosofia (dijous 20 de novembre) neix Barcelona Pensa , una iniciativa que pretén apropar la Filosofia a tothom per tal de seguir demostrant, malgrat alguns, el seu important paper dins la societat. Idea pionera a tot l'estat, es basa en experiències similars a altres països d'Europa, que porten anys portant-la a terme. El festival, que tot just comença demà i durarà fins el proper dissabte 22 de novembre, ofereix diàriament una sèrie d'activitats al voltant de la filosofia, però també de l'educació, la política, la societat, l'art... El programa sencer el podeu trobar aquí . Dintre d'aquest programa es troba la Mostra de Fotofilosofia, activitat que com sabeu ja fa vuit anys que es porta a terme, i que consisteix en la presentació de fotografies acompanyades amb una pregunta filosòfica realitzades per nois i noies de secundària. Les millors fotofilosofies escollides per cada centre quedaran exposades en aquesta Mo

9-N, més que una revolució

Imatge
Fa molts mesos que esperàvem el dia d'avui i, per fi, el 9-N ja el tenim aquí.  Molts anys de lluita i uns últims mesos absolutament intensos faran que la jornada d'avui sigui una jornada històrica per a Catalunya; i això no hi ha déu que ens ho tregui. Crec que ens hem de sentir absolutament privilegiats per estar vivint uns moments com els que estem vivint. El poble català està portant endavant un procés que s'esdevindrà en molt més que una simple revolució política, perquè de fet, una primera revolució prèvia, la revolució dels somriures, ja l'hem assolida i és la que ens ha portat al dia d'avui. A hores d'ara, ja tan se val el sentit del vot. Tant se val si es vota Sí o NO, o el que sigui... El més important és que avui ha d'anar a votar a tothom i demostrar, així, a Europa i al món sencer, que els catalans i catalanes creiem i ens sentim plenament en democràcia. I d'aquesta manera, només d'aquesta, i sigui quin sigui el resultat f

Qüestions d'identitat

Imatge
Fa temps vaig fer un post a propòsit del meu nom, o més ben dit, de les diferents formes que ha fet servir la gent al llarg de la meva vida per anomenar-me. I pensava que m'havia quedat molt curt, que en aquell moment no vaig saber posar tots els noms que s'han utilitzat per referir-se a mi. Així que, en el meu afany d'esmenar-ho, intentaré enumerar-los tots de nou, amb el risc, lògicament, que em pugui deixar algun (aquest algun que em perdoni), però és que la llista no té desperdici... Començarem, com no pot ser d'una altra manera, per Joan , el meu nom. I seguirem amb les diferents formes que s'han fet servir en el meu àmbit familiar: Juan, Juanito, Juanico, Paco, Paquito, Paquico, Antonio, Pepe i idiota Quant a aquesta última, el seu ús només és atribuïble a la meva germana. No sé per què ho feia, amb la bona persona que sóc. Si algú volgués formular alguna pregunta més, que s'ho estalviï. Estem parlant de la meva família: hi ha cos

Curtmetratge: Paseo

Porque eres linda desde el pie hasta el alma. Porque eres buena desde el alma a mí. Porque te tengo y no. Porque te pienso. Porque eres mía. Porque no eres mía. Porque te miro y muero y peor que muero... "Paseo", un excel·lent curtmetratge que serveix per a rendir homenatge a molts caiguts, independement de quina vinguin, i que ens regala en el minut 7 aquests versos del poema "Corazón coraza", de Mario Benedettii. Interpretat de forma brillant per José Sacristán, la seva posada en escena aconsegueix arribar-nos a l'ànima.

Estimar amb valor

Imatge
Tal dia com avui, al 1920, naixia Benedetti. Aquell que un dia ens xiuxiuejà, gairebé a cau d'orella, que per estimar de veritat, no estimar... sinó ESTIMAR, en majúscules, s'havia de fer amb valor...

Vaig aprendre, vaig decidir...

Imatge
I així, després d'esperar tant, un dia com qualsevol altre vaig decidir triomfar. Vaig decidir no esperar les oportunitats sinó buscar-les jo mateix. Vaig decidir veure cada problema com l' oportunitat de trobar una solució. Vaig decidir veure cada desert com l'oportunitat de trobar un oasi. Vaig decidir veure cada nit com un misteri a resoldre. Vaig decidir veure cada dia com una nova oportunitat de ser feliç... Aquell dia vaig descobrir que el meu únic rival no eren més que les meves debilitats, i que dins d'elles, està l'única i millor manera de superar-les. Aquell dia vaig deixar de ser un reflex dels meus escassos triomfs passats i vaig començar a ser la meva pròpia tènue llum d'aquest present. Vaig aprendre que no serveix de res ser llum si no vas a il·luminar el camí dels altres. Aquell dia vaig decidir canviar tantes coses... Aquell dia vaig aprendre que els somnis són només per fer-se realitat; des d'aquell dia ja no dorm

Versos a mitjanit...

Imatge

T'atreveixes a somiar?

M'arriba a les mans aquest vídeo, que porta la sana intenció de fer una aturada i fer-nos reflexionar sobre nosaltres, sobre la nostra vida. I ens parla de la importància dels nostres somnis, de la confiança en nosaltres mateixos, de tot allò que fem i pensem, de quan érem petits i de com ens hem fet grans, de zones de risc i de confort... Potser és un vídeo com tant d'altres de psicologia, però per als que fa un temps que estem deixant de creure en les casualitats, potser és quelcom més... Espero que us agradi i us atreviu, si més no, a seguir somiant...

Bon viatge, Capità!

Imatge
Quantes vegades havíem treballat a classe la pel·lícula "El Club dels Poetes Morts", veritat? I en especial amb l'alumnat d'últim curs. Avui, però, la notícia és que l'actor que representava al professor Keating, en Robin Williams, he emprès el seu últim viatge. Per aquest paper, entre molts altres, i per ser un actor força estimat, ben segur que serà recordat. Descansi en pau.  Bon viatge, oh, Capità, el meu Capità...  ‪ "Vaig internar-me als boscos perquè volia viure sense pressa.  Volia viure intensament i treure-li tot el seu suc a la vida.  Abandonar tot el que no era vida, per no descobrir,  en el moment de la meva mort, que no havia viscut..."                                                                                               (H.D. Thoreau.)

Què fer quan...?

Imatge
Un llibre és dels millors detalls que pots tenir, no només envers una altra persona, sinó també amb tu mateix. I aquest que m'he auto-regalat per Sant Jordi de la Paula Bonet , és d'aquells llibres que més il·lusió m'ha fet en els últims anys. I us puc ben assegurar que promet i molt! Només la portada ja enamorava, però només obrir-lo, les seves il·lustracions i les diferents històries que les acompanyen, t'acaben de conquerir del tot... I de la no-rosa q m'han no-regalat, no en vull parlar!! ¬¬ "Qué hacer cuando en la pantalla aparece THE END  es un libro sobre finales que llegan repentinamente, sin avisar, que nos parten en dos mitades. También es un libro que habla de finales que se arrastran durante años y que nunca se acaban porque confunden orgullo con recuerdo. Los primeros nos provocan un dolor repentino, desgarrador. Los segundos nos desgastan poco a poco, como si fuéramos precipicios que las olas golpean sin parar mientras cientos de

Feliç Sant Jordi

Imatge
Molt bona Diada i Feliç Sant Jordi 2014! "Un llibre obert és un cervell que parla; tancat, un amic que espera;  oblidat, un ànima que perdona; destruït, un cor que plora."  (Proverbi hindú)

Gabo

Imatge
Ahir ens vam anar a dormir i ens hem aixecat avui una mica més orfes per la mort de García Márquez. Les persones, però, no moren mai del tot fins que no se les oblida, i a "Gabo" seran d'aquelles que costarà, ni que sigui pel seu gran llegat literari, deixar que morin en l'oblit. Gràcies per tot i per tant, Gabo. Gabriel García Márquez (1927-2014)

Què seríem capaços de fer per amor?

Buscant material divers per treballar a l'aula m'he trobat amb aquest oscaritzat curtmetratge, entre molts altres premis, que ben segur que us treu un somriure. Són poc més de dos minuts, amb uns personatges ben simpàtics, una engrescadora banda sonora i una fotografia animada que ja signaria jo per fer una escapada ràpida... de tres mesos!! Què seríem capaços de fer per amor? Els protagonistes ho tenen molt clar... http://www.oktapodi.com/

Aprendre

Imatge
I mentre seguim aprenent, anem d'aquí a allà, fent i desfent, i així... Després d'un temps, un aprèn la subtil diferència entre sostenir una mà i encadenar un ànima. I un aprèn que l'amor no significa ficar-se al llit  i una companyia no significa seguretat. I un comença a aprendre...  Que els petons no són contractes i els regals  no són promeses,  i un comença a acceptar les seves derrotes  amb el cap alt i els ulls oberts. I un aprèn a construir tots els seus camins en l'avui,  perquè el terreny de matí és massa insegur per a plans...  i els futurs tenen una forma de caure en la meitat.  I després d'un temps un aprèn que si és massa,  fins a la calor del sol crema.  Així que un planta el seu propi jardí i decora la seva pròpia ànima,  en lloc d'esperar que algú li porti flors.  I un aprèn que realment pot aguantar, que un realment és fort,  que un realment val,  i un aprèn i a

Època de canvis

Imatge
Avui és un d'aquells dies que, per unes coses i unes altres, he pogut dedicar-ho a fer coses que tenia pendents de fa temps, i a estar també una mica per mi mateix... Encara que, de fet, porto unes setmanes amb aquesta necessitat d'estar per mi, de cuidar-me, i no em refereixo a nivell físic, ja s'entén. Avui, però, ho he pogut fer de forma ben diferent. I entre tant estar per mi, m'ha donat temps de pensar que era curiós que en aquestes èpoques que tots tenim de certa reflexió, d'aquest cert estar amb tu mateix, a part de poder sentir-te més tancat en tu (positivament parlant) i també més sensible, més susceptible si voleu, paradoxalment (o almenys a mi és el que m'està passant), et sents alhora molt més receptiu amb tot allò que t'arriba de l'exterior, més obert. Observes més els detalls, la gent, el que llegeixes, el que escoltes... Inclús, perquè no dir-ho, veus en les coses que et passen certa màgia que en circumstàncies normals ni ens adonar