A cau d'orella...

Molts de nosaltres hem patit alguna vegada algun tipus de crisi d'idees que ha fet que ens replantejessim continuar o no amb el nostre blog. De vegades només ha estat qüestió de temps i descans, però d'altres ha estat punt d'inflexió per tancar-ho definitivament. Es per això que avui, i gràcies a una iniciativa sorgida al blog de Leblansky i la difusió de Bloguejat , es celebra el Dia del blogaire en crisi , amb la intenció de solidaritzar-nos a amb totes aquelles persones que en algun moment han tingut alguna d'aquestes crisis. " En els moments de crisis, només la imaginació és més important que el coneixement ". (Albert Einstein)

"Si estàs trist somriu, perquè més val un somriure trist,  que la tristesa de no veure't somriure" 

Diari d'una experiència (I) Diari d'una experiència (II) ... I per fi arribà el cap de setmana.  Els caps de setmana són, per a tots els éssers mundans, aquells dos dies idonis per poder descansar i desconnectar del dur treball de tota la setmana. Doncs bé, sembla ser que aquell cap de setmana jo no era ésser mundà. A les set del matí em truca el meu "tío del pueblo" que ve a passar el cap de setmana i a visitar Catalunya. Vamos, ni que Catalunya es pogués veure en un cap de setmana!!! Partien cap a les vuit i estarien cap al migdia a casa.  M'havia d'aixecar ràpid perquè tenia un munt de coses a fer i, a més, el dilluns marxava de colònies amb l'escola. En fi - vaig pensar - cinc minutets i m'aixeco.............. Les dotze!! Em van donar les dotze del migdia!! Em vaig aixecar tan ràpid que ja vaig començar a fer-me la pitxa un lio . No sabia què havia de fer, on havia d'anar... Hagués desitjat agafar un avió i fer l'envolée per perdre...

Fa un temps vaig penjar aquest vídeo que em va agradar moltíssim i que, a part de divertit, el trobava ben pedagògic. Avui, preparant les classes de demà, he tingut la sort de retrobar-me amb ell i no em podia estar de compartir-ho amb tots i totes vosaltres... "El món està en mans d'aquells que tenen el coratge de somiar  i de córrer el risc de viure els seus propis somnis."   (Paulo Coelho)

"Si un dia has de triar entre el món i l'amor, recorda: si tries el món quedaràs sense amor; però si tries l'amor, amb ell conqueriràs el món."   (Albert Einstein)

Diari d'una experiència (I) Al dia següent tot em donava voltes. Quan vaig posar els peus al terra, no tenia una, tenia almenys quatre " nebuloses " ballant-me el cap! Havia dormit fatal recordant tot el que m'havia succeït el dia anterior. Encara sense arribar ser persona em vaig dirigir cap al bany, vaig obrir l'aixeta de la dutxa i, mentre l'aigua queia, em vaig mirar al mirall. - "Si dubto és que sóc, si penso és que sóc" - vaig pensar amb aquella cara d'acabat d'aixecar. Buf! Ni això ho tenia clar! Així va començar el segon dia. La única cosa positiva que pensava és que, com que pitjors coses no em podien passar ja... (bé, sí, que em caigués una tomaquera, a més de l'aigua de les plantes de la veïna), tot el que em passés a partir d'aquell moment, seria millor. Vaig decidir no esmorzar a casa i fer el cafè de bon matí a la cafeteria de la cantonada. Però si la metgessa me l'havia prohibit!! Bah... M'era absolutament...

Aquest vespre ha tingut lloc, al Col·legi de Llicenciats de Barcelona, l'entrega de la XXIX edició dels Premi Arnau de Vilanova de Filosofia. L'acte ha comptat amb la presència d'unes quaranta persones entre pares, mares i familiars dels guardonats, els mateixos premiats i el membre jurat. A l'acte s'ha fet entrega dels diplomes i premis a cadascun dels guanyadors i guanyadores del certamen d'aquest any, i s'ha donat per finalitzat amb un petit pica-pica i cava. Aquí us deixo unes imatges dels millors moments.

El passat dijous 13 de maig es van fer públics, al web del Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya, el guardonats de les tres categories (professorat, universitari i batxillerat) que optaven als Premis Arnau de Vilanova d'enguany. Per poder veure els treball premiats podeu clicar aquí . Els treballs premiats quedaran en dipòsit a la biblioteca del Col·legi durant tot l’any, al servei d’estudiants, ensenyants i entitats. L'acte de lliurament de guardons es realitzarà demà dia 18 de maig a les 19h, en un acte públic al mateix Col·legi de Llicenciats (Rambla Catalunya, 8. pral. de Barcelona) i al que esteu convidats tots i totes.

Encara tenia pendent fer-vos cinc cèntims de com havia anat aquests quinze dies que han estat, literalment, maratonians. És per això que intentaré fer ara un petit resum de la meva experiència. Els que ja us esteu rient, ja sé el que em direu. Que m'acabaré enrotllant com una persiana i us ho hauré d'entregar per fascicles i enquadernat, no? Ja veurem això, ja... Aquí descric els meus petits instants del primer dia... Tot va començar el dia que us vaig deixar l' últim post abans de marxar. Era un dimart. Un dia de color ben blau en el que feia un solet primaveral. Aquell dia havia anat al matí a l'escola i per la tarda marxava a Barcelona a revisar els primers treballs del premi de Filosofia. Com ja és costum en mi, vaig sortir d'hora per no perdre l'autobús. Però com també és costum en mi, el vaig perdre. Això sí, no el vaig perdre sol: el senyor Murphy, sempre obstinat en acompanyar-me a tot arreu, tampoc va pujar a temps. - Comencem bé! - Vaig pensar. ...

No hi ha millor forma per tornar a la blogsfera que agrair tots els comentaris rebuts al post anterior, que us puc assegurar que els he tingut ben presents durant aquests quinze dies. M'hagués agradat respondre un per un, però m'ha estat impossible. Entre tots i totes heu fet que, gairebé, no us hagi trobat a faltar. I ja faig bé l'incís: gairebé .  És per això que, amb algunes canes més (unes quantes bastants), però amb energies molt renovades, vull retre un petit homenatge a tots vosaltres. Als que en el seu dia a dia treballeu permanentment per aconseguir els vostres somnis. Perquè no defalliu. Perquè seguiu treballant. Perquè amb la confiança en un mateix podem arribar on ens proposem. Perquè val la pena i perquè mai no perdem de vista que si voleu (volem) fer-los realitat, hem d'estar sempre ben desperts...  Els teus somnis Enllà, més lluny de les estrelles, a l'altra cara del mirall, On tot és més senzill d'entendre, la porta espera oberta. Un pas i...