A cau d'orella...

Per tal de celebrar la  Jornada Mundial de la Filosofia  de 2018  (UNESCO, 15 novembre) es convoca la XII Mostra de Fotofilosofia. L’objectiu de la Mostra és aplegar “ espurnes de pensament ” fetes per alumnes de secundària expressades en una fotografia digital i acompanyada d’un títol en forma de pregunta vinculada a la filosofia. Un any més, a l'escola hem volgut enriquir el pensament filosòfic a Secundària, tot aprofitant la creativitat de l’alumnat i cercant noves formes de col·laboració entre els departaments de Filosofia de col·legis i instituts. A més, aquest curs celebrem 10 anys de la primera vegada que vam participar a la Mostra, i també que vam incorporar el Projecte Filosofia 3/18 al centre. Totes les nostres Fotofilosofies les podreu veure visitant el nostre blog:  SAPERE AUDERE  Les guanyadores d'enguany, representaran a l'escola en l'acte central de la Mostra, que tindrà lloc el proper dimen un acte públicecres  14 de novembre a les 17h, a la F

La història és nostra i la fan els pobles...  (Salvador Allende) Molt bona Diada a tothom!!  🎗🎗

En un moment en el que la vida et torna a un punt de recolliment i recerca d'un mateix, em trobo amb aquest bell text de Charles Chaplin que va titular "As I began to love myself" (Quan vaig estimar-me de veritat): Quan vaig estimar-me de veritat, vaig comprendre que en qualsevol circumstància, jo era al lloc correcte i en el moment precís. I, llavors, vaig poder relaxar-me. Avui sé que això té nom... AUTOESTIMA . Quan vaig estimar-me de veritat, vaig poder percebre que la meva angoixa i el meu sofriment emocional, no són sinó senyals que vaig contra les meves pròpies veritats. Avui sé que això és… AUTENTICITAT . Quan vaig estimar-me de veritat, vaig deixar de desitjar que la meva vida fos diferent, i vaig començar a veure que tot el que esdevé contribueix al meu creixement. Avui sé que això es diu… MADURESA . Quan vaig estimar-me de veritat, vaig començar a comprendre per què és ofensiu tractar de forçar una situació o una persona, només per aconseguir

No et quedis immòbil a la vora del camí no congelis el goig no vulguis amb desgana no et salves ara ni mai                                            no et salvis no t'omplis de calma no reservis del món només un racó tranquil no deixis caure les parpelles pesants com judicis no et quedis sense llavis no t'adormis sense son no et pensis sense sang no et jutgis sense temps Però si                                            malgrat tot no pots evitar-ho i congeles el goig i estimes amb desgana i et salves ara i t'omples de calma i reserves del món només un racó tranquil i deixes caure les parpelles pesants com judicis i et seques sense llavis i et dorms sense son i et penses sense sang i et jutges sense temps i et quedes immòbil a la vora del camí i et salves                                         llavors no et quedis amb mi. (Adaptació al català del poema "No te salves" de Mario Ben