Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: 2012

Feliç 2013

Imatges
Sortint del meu núvol particular per passejar una estona, he volgut passar per aquí per fer un "remember" (que ara està molt de moda) de l'any que ara deixem. Aquí queden moltes coses per revisar, per recordar, per enyorar i també per treure't ni que sigui un tímid somriure. Amb tot allò de bo i allò que no ha estat tan bo, deixarem que les onades de la vida s'emporti aquest any i obri les portes a un de nou que, "visto lo visto", tampoc serà difícil de millorar.  Amb tot el meu afecte i l'estima que sempre hi serà, us desitjo a cau d'orella una molt bona sortida d'any i un feliç, molt feliç, 2013... Petonets i abraçades per tothom Tornarem a ser grans, hi tornarem, quan sortim d'aquesta tempesta, que amaguem rere rostre indiferent, però cou i ens fa sentir que hi tornarem...

Ens van fer creure...

Imatges
A pocs dies del setanta-dosè aniversari del naixement de John Lennon he volgut recuperar, i compartir, un de tants i tants textos i reflexions que ens va deixar en vida. I és que encara avui dia ens fan creure tantes coses... " Ens van fer creure que "el gran amor", només succeeix una vegada,  generalment abans dels 30 anys. No ens van explicar que l'amor no és accionat,  ni arriba en un moment determinat. Ens van fer creure que cadascun de nosaltres és la meitat d'una taronja, i que la vida només té sentit quan trobem l'altra meitat. No ens van explicar que ja naixem sencers, que ningú en la nostra vida mereix carregar en les esquenes la responsabilitat de completar-ho que ens falta. Les persones creixen a través de la gent. Si estem en bona companyia és més agradable.  Ens van fer creure en una fórmula anomenada "dues en un": dues persones pensant igual, actuant igual...  que era això el que funcionava! No en

Marxem!!

Imatges
Massa temps fa que no escric al blog. Falta d'inspiració, oblit, apatia, deixadesa, qui sap... O simplement que les coses tenen el seu moment i s'ha de deixar que el temps dictamini quin és el camí que ha de seguir aquest blog, si és que realment li toca seguir algun de camí. I parlant de camins, avui "A cau d'orella..." torna per dedicar un post a la cita històrica que avui viurem als Països Catalans. En aquest nou camí que volem encetar, no volem demanar permís per res; ni tan sols volem demanar que ens entenguin. Simplement volem exigir el nostre dret de decidir per nosaltres mateixos en consciència i llibertat. I per tot això, i molt més... MARXEM!! #11s2012 "Els homes no poden ser si no són lliures" (Salvador Espriu)

Mor lentament...

Imatges
En l'aniversari del seu naixement, estic seur que Neruda ens recordaria que ens fan falten molts poemes com aquest, per fer-nos sentir que encara estem i estarem molt vius!   Mor lentament qui es transforma en esclau de l'hàbit ,   repetint tots els dies els mateixos trajectes ,   qui no canvia de marca ,  qui no arrisca vestir un color nou i no li parla a qui no coneix . Mor lentament qui evita una passió ,   qui prefereix el negre sobre blanc i els punts sobre les " is" a un remolí d'emocions ,   justament les que rescaten la lluentor dels ulls , somriures de badalls ,   cors a les ensopegades i sentiments . Mor lentament qui no volteja la taula quan es infeliç en el treball ,   qui no arrisca el cert per l'incert per anar darrere d'un somni ,  qui no es permet almenys una vegada a la vida ,  fugir dels consells sensats . Mor lentament qui no viatja , qui no llegeix ,   qui n

Vídeo-currículum

Imatges
No la conec, ni tampoc l'he vista mai. Tampoc sé com és, ni he parlat mai amb ella. No sé pràcticament res d'aquesta persona. L'únic que sé és que es diu Núria Fusté Massana, que acaba de perdre la seva feina de mestre en una escola, com molts companys i companyes aquest curs, i que ha tingut la genial idea de fer un vídeo-currículum que està sent tot un éxit a les xarxes socials. Aquí us el deixo perquè el disfruteu i perquè pogueu comprovar també de quina forma, i amb quina passió, i alhora tan poc valorada, vivim molts i estimem la "professió" de mestres i professors. Avui és la Núria, demà qui sap si podem ser qualsevol de nosaltres..

La xiqueta se'ns fa gran...

Imatges
Demà, la xiqueta se'ns fa gran... I és que la xiqueta, l'Alba del blog "Sol de mitjanit a Reykjavík" , treu a la llum el seu primer llibre de poesia amb aquest mateix títol. Doncs sincerament, ja trigava... I és que tan sols amb vint-i-pico d'anys (és de mal gust revelar l'edat d'una senyoreta...) ha demostrat un talent pel noble art de l'escriptura que en poca gent he pogut veure. Amb una expressió sense manies, sense tabús, directe, culpidor, però alhora encisador, ha sapigut transmetre tot un món interior i conquistar, des d'un primer moment, a tots aquells que la vam descobrir farà ja més de dos anys. Qui la llegeix, és com un amor a primera vista... No hi ha escapatòria possible! A partir d'ara la podrem seguir disfrutant, a més a més, en un nou format amb la publicació de la seva obra. I espero que podem seguir gaudint d'ella també, abans que se'ns transformi en un Umbral, volguent només parlar si és del seu llibre

Una estrella al firmament

Imatges
Em costa imaginar-te absenta per sempre. Tants de records de tu se m'acumulen que ni deixen espai a la tristesa i et visc intensament sense tenir-te. No vull parlar-te amb veu melangiosa, la teva mort no em crema les entranyes, ni m'angoixa, ni em lleva el goig de viure; em dol saber que no podrem partir-nos mai més el pa, ni fer-nos companyia; però d'aquest dolor en trec la força per escriure aquests mots i recordar-te. [...] Des d'aquests mots molt tendrament et penso mentre la tarda suaument declina. Tots els colors proclamen vida nova i jo la visc, i en tu se'm representa sorprenenment vibrant i harmoniosa. No tornaràs mai més, però perdures en les coses i en mi de tal manera que em costa imaginar-te absenta per sempre.                                               (Lletra a Dolors de Martí i Pol)  Avui, una nova estrella brillarà al firmament...

Too much heaven

Imatges
En el record a Robin Gibb (1949-2012)

Gràcies Pep...

Imatges
En Kubala ens va portar un nou camp. En Cruyff, un nou estil. I tu... tu ens has donat un nou sentiment. Algú un dia et va anomenar de forma despectiva "filòsof", però vas saber com ningú girar la truita i sentir-te orgullòs de ser-ho. Només per això, ens seguirem aixecant ben d'hora, ben d'hora, no et preocupis. I recorda que això no és un adéu, sinó un fins aviat !  Per tot els que ens has donat i has fet gaudir, GRÀCIES Pep...

Qui la segueix...

Imatges
Queda clar que, qui la segueix, l'aconsegueix. Encara que, de vegades, potser costi una mica... ;)

Retallades

Imatges
Així es preveu que quedaran les aules a partir del curs que ve. Sembla que estarem una mica... ajustats!!

Sant Jordi 2012

Imatges
Com cada any, voldria desitjar-vos a tots i a totes una Feliç Diada de Sant Jordi 2012, plena de llibres i roses per a tothom... Si, sí... heu llegit bé: per a tothom!! O és que elles no tenen dret a tenir el seu llibre? O, el que és mes important (almenys en el meu cas...), és que els nois no tenim dret a tenir la nostra rosa? Doncs fins aquí podríem arribar! És més, jo no em penso quedar per segon any consecutiu sense rosa, que m'agafa una empipada que després no hi ha qui m'aguanti, encara que me l'hagi de regalar jo mateix! Aixi que, ja sabeu, gaudiu com cal d'aquest dia, i als que esteu molt i molt enamorats... feu el favor de no bavejar massa, si us plau.. Que ja us val!! "Un llibre obert és un cervell que parla. Tancat, un amic que espera. Oblidat, un ànima que perdona. Destruït, un cor que plora..."                                                                                (Proverbi hindú) 

Sobre l'estupidesa

Imatges
Una de les cites que més m'han agradat sempre de l' Einstein , i que més d'una vegada ja l'he deixada caure en algun post, era quan afirmava que hi havien dues coses que eren infinites: l'Univers i l'estupidesa humana, però que de l'Univers no estava del tot segur. A propòsit de la classe política que tenim al capdavant d'educació, la frase ve que ni pintada...  Sovint deuen pensar que som nosaltres, els docents, els que sovint sortim al carrer a manifestar el nostre descontent per la seva trista no-gestió, els que som estúpids i estúpides. Per descomptat, res més lluny de la realitat. Dissabte passat més d'un centenar de persones vam tornar a demostrar que som cada vegada més els que creiem que un altre ensenyament és possible i que la Filosofia ha de tenir el paper que li pertoca, ni més ni menys. Continuarem sortint, continuarem lluitant, continuarem pensant en una educació basada en continguts, però també en valors i esperit crític, p

Tornem a la càrrega

Imatges
Per començar la setmana, recordar dues cites importants a tenir en compte pels que ens movem en el món educatiu i, més concretament, en l'àmbit de la Filosofia. En primer lloc, recordar que el proper dia 16 d'abril s'acaba el termini de presentació dels treballs de recerca que optaran als XXXI Premis Arnau de Vilanova, als que tinc el plaer de formar part novament com a membre jurat. Aquesta convocatòria està adreçada al Professorat i alumnat de Secundària i Universitat, i per optar al premi, els treballs hauran de ser inèdits i, segons la categoria, hauran de versar sobre: A) Una experiència o reflexió didàctica sobre les matèries de filosofia en l’ensenyament secundari. B) Un treball de recerca sobre filosofia, història de la filosofia, psicologia, sociologia, ètica i ciutadania, o qüestions relacionades amb aquestes matèries. C) Quaselvol tema de l’àmbit de la filosofia. Les bases del concurs les podreu trobar en aquest enllaç . La segona cita

Sense alè...

Imatges
"La vida no es medeix per les vegades que respires,  sinó pels instants que et deixen sense alè.."

Pont sobre aigües turbulentes

Imatges
"Sigueu com la font que es vessa i no com el tanc que sempre conté la mateixa aigua."                                                                                                              (Paulo Coelho)

Estats d'ànim

Imatges
Unes vegades em sento com un pobre turó i altres com muntanya de cims repetits. Unes vegades em sento com un penya-segat i en altres com un cel blau però llunyà. De vegades un és font entre roques i altres vegades un arbre amb les últimes fulles. Però avui em sento amb prou feines, com llacuna insomne, amb un embarcador ja sense embarcacions. Una llacuna verda, immòbil i pacient, conforme amb les seves algues les seves molses i els seus peixos . Serè, en confiança, confiant que una tarda t'acostis i et miris, et miris al mirar-me .                                             Mario Benedetti Poema ideal per a una setmana complicada...

Laura

Imatges
Perquè ... arribi un 8 de març que no tingui sentit, que no calgui, conmemorar ni celebrar res... la vostra dignitat no tingui un preu, ni estigui embrutada per ningú... la felicitat només depengui de vosaltres mateixes... no hi hagi més plors, ni pors, ni penes... no facin falta ni un perquè més... I perquè, avui i SEMPRE, també sigueu Laura... "No hi ha barrera, pany ni forrellat que puguis imposar  a la llibertat de la meva ment." (Virginia Woolf)  

Benvolgut Pepe

Imatges
Benvolgut Pepe , No, no em posis aquesta cara. Ja fa tres anys que vas fer el teu últim viatge sense avisar, i des de llavors he mirat sempre de dedicar-te un post el mateix dia que vas partir. Justament ara estic veient la pel·lícula que les teves "vídues" van gravar en una de les seves trobades en memòria teva. Conèixer històries, intimitats, curiositats de la teva vida privada i professional sense treure un somriure, o inclús una rialla, saps que és impossible. I és que no deixes mai de sorprendre! Saps? Encara molts et trobem a faltar. Les coses per aquí últimament no van massa bé. Aquell humor que tenies, amb aquell sarcasme tan sutil, encara no ha trobat substitut. Que sàpigues que la pudor a merda dels fatxes ha tornat en aquests últims temps. I és que sembla que aquests fills de puta, com tu deies, no s'acaben de morir mai... Bé, el Fraga, gran amic teu i demòcrata de la tota la vida, sí (que Déu el tingui en sa glòria... o no!). Entre retallade

El box 26

Imatges
Avui, per raons familiars, he hagut de passar-me unes quantes hores a l'hospital de Mataró i comprovar, amb els meus propis ulls, quina és la situació actual i en quines condicions han de treballar l'equip de professionals del centre: falta de personal, boxes a petar de gent malalta, passadissos plens de gent en cadira de rodes i en llitera... La meva tieta, que era la persona que acompanyava perquè pogués ser atesa, s'ha tirat des de les sis de la matinada fins les quatre passades, esperant en un passadís que la pugessin a planta per ser ingressada. I com ella, altres pacients esperaven de la mateixa forma que poguessin ser atesos. Us asseguro que era una autèntica pena... Però en l'espera ha passat quelcom que m'ha deixat gratament perplex i gairebé sense paraules. Estàvem justament davant del box 26, quan de sobte una infermera surt disparada cap al megàfon d'urgències per avisar un metge i altres efectius a causa de la gravetat d'una pacient.

L'affaire Sofia

Imatges
Envoltat durant els últims dies de molta feina, crispació política-social i retallades, i més retallades, busques sovint una distracció que t'ajudi a desconnectar d'aquesta realitat. Sovint ho faig amb la música, ja ho sabeu, eterna companya en tot moment. No fa oblidar, però recoi, la companyia és inmillorable. A propòsit d'això, feia dies que esperava que sortís el nou disc d'un amics , que fa uns anys que van saltar al nou panorama de la música catalana amb molt bon peu. Una música d'aquí, diferent, real, divertida, reflexiva i que t'embriaga ràpidament provocant un molt bon rotllo (feia uns dies que parlava d'això en un altre post) han aconseguit amb el seu disc acabar de conquistar-me amb cadascuna de les seves cançons. Sé que hi ha bloggers i bloggeres que sovint passen per aquí que coincidiran amb mi amb això que explico. Per vosaltres també aquest post. Però, a part d'això, era inevitable que fes un post exclusivament per una d'aques

El poble parla

Imatges
Quan el poble parla...   el polític calla, escolta... i pren nota!

Ni moral, ni vergonya

Imatges
Desolació, indignació i ràbia continguda. "No tienes cuerpo ni de puta!". Això és el que ha hagut de sentir una mare i professora en boca d'un policia quan aquest s'ha dirigit a una jove estudiant de l'IES Lluís Vives de València, quan es manifestaven en contra de les retallades. La repressió ha estat desproporcionada i esperpèntica. Nombrosos ferits pels cops de "la fuerzas de in-seguridad" i varis detinguts, gairebé tots i totes d'edats compreses entre 14 i 17 anys. I ara, qui us (ens) protegirà de la policia? No sóc pare, però si ho fos de qualsevol de vosaltres, tingueu per segur que estaria més que orgullós del vostre exemple, davant d'aquells que no tenen ni moral, ni vergonya!

Tanca els ulls

Imatges
(21 de setembre de 1962 - 13 de febrer de 1999) Tanco els ulls i encara sento com la teva veu regalima els nostres cors. Massa temps sense tu, però el teu record ens acompanyarà per sempre. Tretze anys sense Carles Sabater. Arriba la nit tu ja saps que és l'hora d'anar a dormir, així que tanca els ulls, tanca els ulls, tanca els ulls. Ningú no pot venir a fer-te mal Tu tens tanta por de quedar-te sol, però ara no, jo estaré amb tu per sempre més. Així que tanca els ulls, tanca els ulls, tanca els ulls i dorm.

Emma

Imatges
Que estigui amb una galipàndria de cavall, i que a més sigui la segona en el que va d'any, no és cap notícia. Que avui faci tres anys aquest blog, que en els seus orígens va començar anomenant-se "Filosofia avui", tampoc ho és. El que sí és notícia és que l'Emma fa cinc anys.  Diuen que quan venim al món ho fem amb una barra de pa sota el braç. I efectivament, ella va venir, no amb una barra sota el braç, sinó amb carro de compra sencer, però per al seu tiet. Es va convertir, sense ella saber-ho, amb el meu particular talisman. I quan les coses no em rutllen del tot bé, penso en ella i en la sort que tinc (que tenim) de tenir-la. Recordo el dia que va néixer. I de veritat que sembla que va ser ahir. La meva mare em va trucar per telèfon ben d'hora, ben d'hora, per dir-me que ja havia nascut. Que era clavadeta a mi, però amb la bellesa natural de la seva mare. I que des del primer moment radiava felicitat i unes ganes enormes de viure. El primer que

Sóc mestre

Imatges
Sí, sóc mestre. Sense por, sense complexos (mal que li pesi a alguns)... I crec en l'educació pública, catalana i de qualitat! Sóc mestre i estic orgullós de ser-ho!

Tot canvia

Imatges
Deixem, doncs, que bufi el vent perquè matí i vespre existiran sempre, tota l'eternitat.                                                     Res no neix,                                                         res no mor,                                                            tot canvia.                                                (Alfred Tennyson)

Bon rotllo

Imatges
Un dels programes de televisió que més disfruto veient és el "No me la puc treure del cap" de TV3, presentat pel Roger de Gràcia. Ahir encetaven la seva segona temporada, amb un programa dedicat a aquelles cançons que donen "bon rotllo". Antònia Font , Els Pets , James Brown , Queen , Abba , i inclús Javier Gurruchaga i Kiko Veneno , van ser algun dels exemples de cantats o grups que en algun moment han composat o cantat alguna cançó que només l'inici ja et posen de bon humor. No sé si és perquè el programa en sí ja em dóna aquest efecte, però tot el que va sortir ja em semblava genial. Vamos, que estava d'un bon rotllo... Fins que em vaig preguntar qui afegiria o qui havia trobat a faltar en aquesta llarga llista. Sense cap mena de dubtes em va venir ella al cap. Des de sempre, sentir la Rosana, m'ha donat molt, però que molt bon rotllo. I és que sentir-la dir que "si quieres las estrellas vuelco el cielo" el bon rotllo t'ha de veni

Campanades a morts

Imatges
Avui, Fraga és mort. Assassí de raons, de vides, que mai no tingueu repòs en cap dels vostres dies i que en la mort us persegueixin les nostres memòries...

Fum

Imatges
Hi ha lletres, i cançons, que s'haurien d'escoltar sempre en companyia... Fum, ingràvid volum, colom dispers. Fum, grisor sense pes, estel malmès. Espai que és sols inspiració Per poetes de ciència ficció. Aquell tros de món on no hi ets tu és... ...Fum, allunya’t de mi, no vull el teu mal perfum, Fragància de mort, cel sense sort. Encara que sembli mentir I als mapes no ho marquin així, Aquell tros de món on no hi ets tu és fum. Ets tu l’únic cos, l’únic so que vull sentir Quan pari el temps I un món negre em tanqui els ulls I una suau brisa em converteixi en Fum, ingràvid volum, colom dispers. Fum, grisor sense pes, estel malmès. Espai que és sols inspiració Per poetes de ciència ficció. Aquell tros de món on no hi ets tu és fum. Qui ho vulgui ja ho pot contradir, Que ningú pot sentir-ho per mi. Aquell tros de món on no hi ets tu és fum.

Nit màgica

Imatges
Ep! Ja ho teniu tot preparat? Heu entregat la vostra carta als reis? Perquè ja sabeu que aquesta nit és màgica... I que si heu estat molt bons, molt bons, els Reis Màgics us portaran tot allò que heu demanat. I si durant l'any heu estat una mica trastos... mmm... potser us portaran una mica de carbó, eh? Però no us enfadeu per això, que el carbó, si el tasteu, està molt bo (que m'ho diguin a mi...). I aquesta nit ja sabeu: deixeu una sabata al balcó, aigua, torrons i neules pels reis i els seus camells d'Orient. Tanqueu els ulls... demaneu un desig i... ... bona nit màgica i que us concedeixin tot allò que heu demanat...

Cagun dena!

Imatges
Dos menús d'adult + un d'infantil, un passeig perquè sí, un paquet de Donettes,  dos nassos de pallasso,      tres entrades al circ,  Tot, un pasta! Veure la meva neboda disfrutar amb el mateix pallasso que em feia riure a mi a la seva edat... ... Cagun denaaaa!! Però què bèsssstiaaaa...!!!

Per a tu...

Imatges
El primer post de l'any havia de ser per a tu, Vicky. Estic segur que el teu últim viatge serà cap a Albanta i serà en un Unicorni blau. Sempre en el meu cor... "Els amics són la família que un escull"   (Vicky Cruz Monterrey)