Cagun dena!

Dos menús d'adult + un d'infantil,



un passeig perquè sí,



un paquet de Donettes, 



dos nassos de pallasso, 


   
tres entrades al circ, 



Tot, un pasta!


Veure la meva neboda disfrutar amb el mateix pallasso que em feia riure a mi a la seva edat...


... Cagun denaaaa!! Però què bèsssstiaaaa...!!!




Comentaris

fanal blau ha dit…
El Tortell Poltrona és un crack!
Tota una pasta, però ben invertida!
Un bonic dia, joanfer!
3 de gener del 2012, a les 9:54
Elfreelang ha dit…
Un bon dia! ai els pallassos! filòsofs vitals de l'humor !
3 de gener del 2012, a les 13:59
Jordi Dorca ha dit…
Jo em trio els "donetes", per menjar. Tot veient en Poltrona, és clar.
3 de gener del 2012, a les 15:42
Laura T. Marcel ha dit…
Hi ha coses que no tenen preu. Bé, corregeixo, si tenen preu, valen una pasta, però la pasta passa a no ser res quan disfrutes de la felicitat de la teva neboda, oi que sí?
Bon any!
3 de gener del 2012, a les 18:59
Joan Calsapeu ha dit…
Nosaltres hi vam anar ahir, al Cric. La menuda s'ho va passar molt bé perquè és menuda; la mare i el pare ens ho vam passar molt bé perquè som grans; i la pubilla, es veu que està entrant en l'edat difícil: es veu que el circ ha de ser com ella se l'imagina (amb molts animals), i si no, es rebota. (I esclar, l'únic animal irracional del Cric és la puça.)
3 de gener del 2012, a les 20:31
rits ha dit…
No l'he vist mai, xò qui l'ha vist, coincideix amb tu, una passada!
3 de gener del 2012, a les 23:28
caterina ha dit…
Petits grans moments de felicitat i pels que val la pena viure i somriure :) Donetes! Fa la tira que no en menj!
5 de gener del 2012, a les 14:29
joanfer ha dit…
Fanal. I tant que ha estat ben invertida. Hi ha coses que realment no tenen preu... ;)

Elfreelang. Tens tota la raó, Elvira. Què grans filòsofs!! ;)

Jordi. Doncs bon profit... i que gaudeixis de l'espectacle!! :)

Joan. Doncs potser ens vam creuar i tot i no ens vam reconéixer. Hagués estat bé, no?? Quan s'està en edat difícil és el que té. Caldrà una mica de paciència. I la puça... pobreta com la marejaven, no?? heheh

Laura. Tens tota la raó del món. Per ella, encara que em faci rabiar que no sabeu com, qualsevol cosa és poc! :)

Rits. Doncs val molt la pena, de veritat. Si tens algun dia l'oportunitat d'anar-hi, no t'ho pensis...

Caterina. Doncs compra, compra... Segueixen estan igual de bons que sempre! :)
5 de gener del 2012, a les 15:43
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Recordant Martí i Pol

Imatge
Ahir va fer 7 anys de la mort d'en Miquel Martí i Pol. No puc deixar passar aquest dia sense fer-li el meu petit homenatge amb aquest poema seu, que cada dia, sense adonar-me'n, m'el faig una mica més meu... DONA'M LA MÀ Dóna'm la mà per fer camí cap el gran llac dels somnis, dóna'm la mà hi ha un horitzó que ens crida de molt lluny. Tot és pur com el silenci que precedeix el cant i el temps desfà tendrament els rulls que ha de dur al futur desitjat. Dóna'm la mà i així podrem creure altre cop que tot el que hem volgut només espera un gest com si fos el vent que amb el nostre esforç tenaç desfermarem. Dóna'm el cor per compartir projectes i esperances, dóna'm els ulls i que el desig ens marqui un nou destí. Més ençà de la incertesa que ens va marcir la veu els dits pentinen de nou el mar com un símbol viu i fidel. Dóna'm la mà, dóna'm la veu i proclamem que tot està per fer, tot és possible avui, fem sentir...
Més informació

Fent camí

Imatge
Avui, tafanejant per la blogesfera, m'he trobat gratament amb una pàgina que reproduïa la lletra de la cançó "Fent camí" dels "Esquirols". Una cançó composada quan encara no havia ni nascut, però que per un moment m'ha fet viatjar en el temps i recordar, no només que va ser la primera cançó que vaig aprendre a tocar, sinó també els bons moments que vaig passar en una etapa important de la meva vida. I és que, mentre anem vivint, també anem fent camí...        FENT CAMÍ (Esquirols) Fent camí per la vida em tocarà menjar la pols, ficar-me al mig del fang com ho han fet molts, compartir el poc aliment que porto al meu sarró, tant si m'omple de joia com si em buida la tristor. Vindran dies d'angoixa, vindran dies d'il·lusió, com la terra és incerta, així sóc jo. Dubtaré del compromís i a voltes diré no, em mancarà quan calgui, decisió. Però lluny a l'horitzó, ja lliure de l'engany, veuré milers com jo que van vencent la por. ...
Més informació

Encara t’enyorem

Imatge
Va partir abams d'hora, un matí d’hivern per la porta dels més grans. El seu adéu ens va deixar orfes d’un dels més destacats lliurepensadors que havia adoptat el nostre país. Fins l’últim moment, va riure de la seva malaltia i de la mort, amb la mateixa naturalitat i alegria que ho feia quan parlava de la vida.  El seu estil era únic i inconfusible. Aspecte informal, amb camisa arremangada i pantaló ample, sempre aconseguia ser el centre d’atenció gràcies al seu (som)riure embaucador i irònic. Gambada ampla, ferma, caminava d’un cantó a un altre fent gala de la seva capacitat gesticuladora, un virtuosisme en la paraula i un sarcasme tan característic, que de vegades fregava una amable i subtil grolleria. Parlava dels seus orígens, del seu avi a la guerra, de la seva tia àvia soltera (que a més era verge), d’històries que es movien entre la realitat i la caricatura, d’amor breus, de la seva eterna solteria i, sobretot, d’una feina feta a cops de passió. Feia crítica (i que bé que l...
Més informació