Recordant Martí i Pol
Ahir va fer 7 anys de la mort d'en Miquel Martí i Pol. No puc deixar passar aquest dia sense fer-li el meu petit homenatge amb aquest poema seu, que cada dia, sense adonar-me'n, m'el faig una mica més meu...
DONA'M LA MÀ
Dóna'm la mà
per fer camí
cap el gran llac dels somnis,
dóna'm la mà
hi ha un horitzó
que ens crida de molt lluny.
Tot és pur com el silenci
que precedeix el cant
i el temps desfà tendrament els rulls
que ha de dur al futur desitjat.
Dóna'm la mà
per fer camí
cap el gran llac dels somnis,
dóna'm la mà
hi ha un horitzó
que ens crida de molt lluny.
Tot és pur com el silenci
que precedeix el cant
i el temps desfà tendrament els rulls
que ha de dur al futur desitjat.
Dóna'm la mà
i així podrem
creure altre cop que
tot el que hem volgut
només espera un gest
com si fos el vent
que amb el nostre esforç tenaç desfermarem.
Dóna'm el cor per compartir
projectes i esperances,
dóna'm els ulls
i que el desig
ens marqui un nou destí.
Més ençà de la incertesa
que ens va marcir la veu
els dits pentinen de nou el mar
com un símbol viu i fidel.
Dóna'm la mà, dóna'm la veu
i proclamem que
tot està per fer,
tot és possible avui,
fem sentir arreu
com s'exalta el vell desig d'un món millor.
Comentaris
ben apropet que hi és...
gràcies, joanfer!
un petó!
Un excel·lent poeta molt popular!
bona tria!
'Dóna'm el cor per compartir
projectes i esperances...i que el desig
ens marqui un nou destí'.
Gràcies per compartir-lo.
www.noiadepoblealaciutat.blogspot.com
Salut!
Effy.
Salut,
Effy.
Gràcies per recordar-nos-el a nosaltres també, Joan! :)
Una abraçada Joanfer
Fanal. És un gest tan bonic l'oferir la mà... I si és amb aquestes paraules del poeta, encara més! Gràcies a tu, fanal! Petons! ;)
Lolita. Efectivament, un altre món és possible! Només cal que nosaltres mateixos ens ho creiem. Moltes gràcies! ;)
Albert. Sí, tens raó. No n'he vist gaire referències sobre l'aniversari de la seva mort. És una pena...
Carme. Gràcies a tu, maca! ;)
Audrey. Coincidim plenament en el gust per aquests versos. La veritat és que a mi també són els que més m'agraden. I molt encertats pel casament de la teva germana. Gràcies pel comentari i benvinguda! Ens seguim! ;)
Effy. Tens molta raó en el que dius. És difícil quedar-te amb un només. Però aquest, per a mi, és realment especial. No deixaré de passar pel teu nou blog. Gràcies i salut! ;)
Gemma. M'alegro que t'agradi. La seva màgia continua i continuarà entre nosaltres. Gràcies a tu! ;)
Albanta. Sí, tens raó! També li has fet un homenatge! No m'oblidaré de comentar-te... Una altra abraçada per a tu! ;)
Quin bon projecte em sembla anar fent camí, quan sentim que tot està per fer,
quan pensem que tot és possible,
i quan cerquem un desig d'ajudar a construir un món millor...
Molt bon homenatge, Joanfer, gràcies per recordar-lo!
Carol
Veure que tot està per fer, que encara estem a temps de construir un nou món (i petits mons que encara estan per néixer en cadascú) i creure que, fins i tot allò utòpic, si volem, ho podem fer realitat farà que mai perdem l'esperança en el nostre fer camí.
Gràcies per la teva visita i benvinguda. Petons! ;)