Inventem el futur

“La millor manera de predir el futur és inventant-lo.”
(Alan Kay)

Comentaris

Carme Rosanas ha dit…
La idea és genial i certa.

La llàstima és que hi hagi tanta gent inventant futurs només al seu profit...
26 de novembre del 2010, a les 20:56
lolita lagarto ha dit…
genial genial genial! inventem-ne un que ens faci feliços..:)
26 de novembre del 2010, a les 21:12
Laura T. Marcel ha dit…
Voler és poder, no? (Diuen)
26 de novembre del 2010, a les 21:23
Elfreelang ha dit…
jo m'he començat a inventar l'endemà de les eleccions...:-) una idea fantàstica!
27 de novembre del 2010, a les 0:16
fanal blau ha dit…
inventant-lo i construïnt-lo...
vull dir que...ens hi hem de posar!

molt bon cap de setmana, joan!
27 de novembre del 2010, a les 3:00
Anònim ha dit…
De fet, és el que feim continuadament, no? Les nostres accions presents inventen el futur.
27 de novembre del 2010, a les 9:01
Anònim ha dit…
Hi ha gent que creu que tot s'arreglarà sense que ell s'hagi de moure. Com si una mena de màgia arreglés allò que li preocupa. I no és així. Si volem alguna cosa, hem de lluitar per a ella!
27 de novembre del 2010, a les 10:39
Clidice ha dit…
serà que sóc de casa pobra, però inventant-me el present ja faig :)
27 de novembre del 2010, a les 11:29
wanderlust ha dit…
Doncs si, així l'invent ens sortirà ben maco i fet a mida.
27 de novembre del 2010, a les 17:30
joanfer ha dit…
Carme. Tens molta raó en la teva crítica. I qui ho fa mirant només per ell o ella, així s'ho perd. Lo maco que és anar construïnt el teu futur amb els altres... ;)

Lolita. D'això es tracta precisament, de construir un futur que ens doni felicitat! ;)

Laura. I si pots... fes-ho! (Diuen bé... ;))

Elfreelang... (jolin, com em costa escriure el teu nou nom, jajajaj). Espero que el que t'hagis inventat sigui positiu... L'endemà de les eleccions ja ha arribat, i això no té pinta que millori...

Fanal. Doncs posem-nos! Ja estem trigant! Bona setmana per tu... ;)

Vida. Sí, és cert. És per això no podem viure amb l'angoixa d'un futur que no sabem que ens depararà qua, realment, la majoria de coses depenen del que nosaltres construïm en el dia a dia... ;)

Albert. Quin vulgui peixos... que es mulli el cul! Bona reflexió, company! ;)

Clídice. Sent de casa pobra o no, inventa el teu present amb un somriure i el futur et somriurà a tu, ja veuràs! ;)

Wanderlust. Exacte! Recollirem sempre el que anem construïnt!
Gràcies pel comentari i benvinguda... ;)
29 de novembre del 2010, a les 12:57
Sergi ha dit…
Inventar el futur no està a l'abast de tothom, hi ha uns que tiren del carro i uns altres que seguim. Però per sort, hi ha qui és capaç de fer-ho!
30 de novembre del 2010, a les 21:28
Idoia Laurenz ha dit…
Doncs clar que si. La imaginació et portarà a la realitat i si no arriba no importa. La imaginació supera la realitat moltes vegades.
Petons
30 de novembre del 2010, a les 21:50
pepa ha dit…
Estic d'acord amb Clidice per què no intentem canviar el present i no esperar un futur inventat, sinó real i millor.
Salut
1 de desembre del 2010, a les 22:11
VIRGÍNIA ha dit…
El futur no existeix. Només és una paraula buida i sense sentit. Mai arribem al futur. S'escapa i s'escola entre el desig i la il·lusió. Només crec en el present i en res més. Compta el que tenim i prou.
6 de desembre del 2010, a les 19:53
Catalina Cerdó ha dit…
El present d'avui era el futur del dia anterior, el futur no s'inventa... reinventam el present per un futur impredictible.
9 de desembre del 2010, a les 10:33
Anònim ha dit…
Certament, queda molt per inventar i molt per aprendre de les errades passades per no repetir-les en un futur. Seria una de les millors opcions però els humans continuem clavant la pota una vegada i altra...


Salut,
Effy.
9 de desembre del 2010, a les 13:37
rosana ha dit…
hem d'anar sempre pel davant del que volem per impulsar-lo, un pensament molt optimista!!!
21 de desembre del 2010, a les 22:01
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Recordant Martí i Pol

Imatge
Ahir va fer 7 anys de la mort d'en Miquel Martí i Pol. No puc deixar passar aquest dia sense fer-li el meu petit homenatge amb aquest poema seu, que cada dia, sense adonar-me'n, m'el faig una mica més meu... DONA'M LA MÀ Dóna'm la mà per fer camí cap el gran llac dels somnis, dóna'm la mà hi ha un horitzó que ens crida de molt lluny. Tot és pur com el silenci que precedeix el cant i el temps desfà tendrament els rulls que ha de dur al futur desitjat. Dóna'm la mà i així podrem creure altre cop que tot el que hem volgut només espera un gest com si fos el vent que amb el nostre esforç tenaç desfermarem. Dóna'm el cor per compartir projectes i esperances, dóna'm els ulls i que el desig ens marqui un nou destí. Més ençà de la incertesa que ens va marcir la veu els dits pentinen de nou el mar com un símbol viu i fidel. Dóna'm la mà, dóna'm la veu i proclamem que tot està per fer, tot és possible avui, fem sentir...
Més informació

Fent camí

Imatge
Avui, tafanejant per la blogesfera, m'he trobat gratament amb una pàgina que reproduïa la lletra de la cançó "Fent camí" dels "Esquirols". Una cançó composada quan encara no havia ni nascut, però que per un moment m'ha fet viatjar en el temps i recordar, no només que va ser la primera cançó que vaig aprendre a tocar, sinó també els bons moments que vaig passar en una etapa important de la meva vida. I és que, mentre anem vivint, també anem fent camí...        FENT CAMÍ (Esquirols) Fent camí per la vida em tocarà menjar la pols, ficar-me al mig del fang com ho han fet molts, compartir el poc aliment que porto al meu sarró, tant si m'omple de joia com si em buida la tristor. Vindran dies d'angoixa, vindran dies d'il·lusió, com la terra és incerta, així sóc jo. Dubtaré del compromís i a voltes diré no, em mancarà quan calgui, decisió. Però lluny a l'horitzó, ja lliure de l'engany, veuré milers com jo que van vencent la por. ...
Més informació

Fins aviat...

Fa poc més d'un mes vaig publicar un post en el que intuïa canvis a la meva vida. No sabia ben bé per què i tampoc sabia cap a on em podrien portar. Però era una intuïció ben forta. Aquests canvis van arribar massa d'hora, gairebé sense adonar-me'n i com si es tractés d'un autèntic huracà. La meva vida a nivell personal i professional ha fet un gir de 180 graus que em deixa amb la neguit de què és el que em depararà un futur, del que ara mateix no sé ser gaire optimista. I dintre d'aquests canvis, avui es tanca una de les etapes més importants de la meva vida. D'aquelles que costarà oblidar. Tot final comporta un mal, un dolor, però també una enyorança del temps viscut. La vida de vegades no sembla ser tot lo justa que ens agradaria amb nosaltres. Però així és la vida... diuen. I també diuen que quan es tanca una porta, sempre s'obre una finestra. Massa portes s'estan tancat al meu pas i encara no trobo cap finestra oberta que m'ajudi a agafar aire....
Més informació