Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: 2009

Últim article de l'any

Imatge
Aquest és l'últim article de l'any. Els dos últims mesos han estat força durs per mi. La salut no ha estat la meva aliada aquesta vegada. Si no tenia una cosa, tenia una altra. Semblava com si el senyor Murphy estigués còmode amb mi (es deuria pixar de riure!). A més, m'he trobat amb falta d'energia, d'imaginació, d'inspiració... I de tot això, normalment, sempre he anat sobrat. És el moment de fer una aturada amb el bloc; un petit descans nadalenc, podríem dir. Necessito tornar a trobar-me a mi mateix i omplir-me de tota la confiança que m'ha mancat en les últimes setmanes. Vull trobar noves idees, noves fites. Renovar-me, en definitiva. Ara, més que mai, el cos em demana un "temps mort". No marxo del tot, però. De fet, mai ho he fet. Seguiré contestant els missatges i llegint els blocs que segueixo fidelment i dels que tant estic aprenent. És per això, per a tota la gent que m'heu estat seguint durant tot aquest temps, que no voldria a

I es van fer eterns

"Si perdeu, seguireu sent els millors del món; però si guanyeu, sereu eterns...."   (Pep Guardiola) I es van fer eterns...  

Llei de Murphy

Imatge
"Encara que existeixi una sola probabilitat de  que una cosa vagi malament, ...segur que anirà malament!" "Quan sembla que res no pot estar pitjor... ... segur que empitjorarà!"   "Pels moments en els que penses que realment n'hi ha que neixen estrellats... ... només queda prendre-t'ho amb les millors de les filosofies possibles..."  RIURE!!

Viu la vida amb mi

Després de passar ahir més de quatre hores a urgències, he descobert que el meu cap serveix per alguna cosa bona: aguantar un collarí! Avui, doncs, no ha estat dels millors dies ni física, ni psicològicament. Això d'haver-me de quedar a casa obligat per les circumstàncies mai ha estat el meu fort. Tot i així, m'he envalentit i he anat igualment l'escola ,com si no res, amb el meu nou accessori. Però, com era d'esperar, no he tingut més remei, tot i les males cares de segons qui, que tornar-me cap a casa. Doncs res, que déu ser que haig de demanar perdó per no estar en condicions d'anar a treballar... Davant el panorama, necessitava escoltar alguna cosa que m'animés una mica i, qui bé em coneix, sabrà que una cançó com aquesta, cantada pels Lax, i que també vull compartit amb vosaltres, haurà aportat el seu granet de sorra... Q uan et costa entendre el teu voltant. Quan no dius tot el que estàs pensant. Quan els teus amics se'n van. És hora de pens

Fent camí

Imatge
Avui, tafanejant per la blogesfera, m'he trobat gratament amb una pàgina que reproduïa la lletra de la cançó "Fent camí" dels "Esquirols". Una cançó composada quan encara no havia ni nascut, però que per un moment m'ha fet viatjar en el temps i recordar, no només que va ser la primera cançó que vaig aprendre a tocar, sinó també els bons moments que vaig passar en una etapa important de la meva vida. I és que, mentre anem vivint, també anem fent camí...        FENT CAMÍ (Esquirols) Fent camí per la vida em tocarà menjar la pols, ficar-me al mig del fang com ho han fet molts, compartir el poc aliment que porto al meu sarró, tant si m'omple de joia com si em buida la tristor. Vindran dies d'angoixa, vindran dies d'il·lusió, com la terra és incerta, així sóc jo. Dubtaré del compromís i a voltes diré no, em mancarà quan calgui, decisió. Però lluny a l'horitzó, ja lliure de l'engany, veuré milers com jo que van vencent la por.

Ofegant-me entre papers

Imatge
Tornava de l'escola en cotxe, quan vaig començar a pensar en la redacció d'aquest article. Començo a imaginar-me com ha de ser, i les idees i  les paraules afloren soles. Però sempre acaba passant-me el mateix. Quan sec davant l'ordinador disposat a escriure és una altra cosa. Miro i remiro; corregeixo i torno a corregir les pròpies correccions que vaig fent, perquè mai acabo d'estar satisfet de com ho acabo expressant. Ni tan sols sé si el que estic escrivint ara mateix, l'acabaré esborrant o rectificant en uns dies... Inconformitat, potser? Autoexigència? Inseguretat? O simplement és el que hi ha i res més? Suposo que deu haver una mica de tot... Però del que volia parlar no era pas d'això. O, almenys, no directament. Feia dies que la salut no m'acompanyava gaire. L'inici de curs no ha estat fàcil, i entre unes coses i unes altres, l'estrès m'ha acabat passant factura. I és en moments com aquests que te'n adones que els superhomes no exis

Dóna'm la mà

Imatge
Dia internacional contra la violència de gènere. La commemoració d'un dia així no tindria sentit, si no fos per l'existència d'allò que realment no té sentit. Si el que no té sentit no hauria d'existir, per què existeix? Un petit homenatge a totes les dones víctimes de maltractaments, i un missatge d'esperança de que, malgrat tot, i amb paraules de Martí i Pol, tot està per fer i tot és possible. Dóna'm la mà per fer camí cap el gran llac dels somnis, dóna'm la mà hi ha un horitzó que ens crida de molt lluny. Tot és pur com el silenci que precedeix el cant i el temps desfà tendrament els rulls que ha de dur al futur desitjat. Dóna'm la mà i així podrem creure altre cop que tot el que hem volgut només espera un gest com si fos el vent que amb el nostre esforç tenaç desfermarem. Dóna'm el cor per compartir projectes i esperances, dóna'm els ulls i que el desig ens marqui un nou destí. Més ençà de la incertesa que ens va

Aquí teniu rellotges, allà tenim temps

Imatge
Dedicat a la Kio... No sé la meva edat. Vaig néixer al desert del Sàhara, sense papers... Vaig néixer en un campament nòmada tuareg entre Tombuctú i Gao, al nord de Mali. He estat pastor dels camells, cabres, xais i vaques del meu pare. Avui estudio Gestió a la Universitat Montpeller. Estic solter. Defenso els pastors tuareg. Sóc musulmà, sense fanatisme. - Quin turbant tan bonic ...! - És una fina tela de cotó. Permet tapar la cara en el desert quan s'aixeca sorra, i alhora seguir veient i respirant al seu través. - És d'un blau bellíssim... - Als tuareg ens deien els homes blaus per això: la tela destenyeix alguna cosa i la nostra pell pren tints blavosos ... - Com s'elaboren aquest intens blau anyil? - Amb una planta anomenada indi, barrejada amb altres pigments naturals. El blau, per als tuareg, és el color del món. - Per què? - És el color dominant: el del cel, el sostre de casa nostra. - Qui són els tuaregs? - Tuareg significa "abandonats&

L'ultimàtum evolutiu

Original curt d'animació amb personatges de plastilina, realitzat per Pablo Llorenç per l'ONGD Setem del País Valencià. El dilema entre "Homo consumus" i "Homo responsabilus" és analitzat pel professor Setemius des del seu programa "Grans Documentals Marcians". No siguis "Homo consumus"! Evoluciona! Tot i que aquesta reflexió ens ha de fer prendre consciència a tota la ciutadania, no estaria de més obligar a les grans empreses consumidores de residus i d'energia a que fessin exactament el mateix...

La lluita continua

Imatge

Una centèsima de segon

Aquesta vegada voldria donar les gràcies a l'Adrià Romero, alumne de l'escola, per haver-me passat aquest vídeo. Segurament ell, com jo, s'ha estremit veient aquestes imatges. Ràbia, impotència, desolació i, sobretot, rebuig són alguns dels sentiments que produeix veure-ho. Perquè, malgrat la ficció, sabem que això està passant en moltes parts del món. Quan la desgràcia, la mort d'uns és el reconeixement i l'èxit d'uns altres, estem realment preparats per suportar-ho i acceptar-ho?

Tot a punt per la Mostra

Imatge
Tot està a punt per la celebració, el proper dimecres 18 (Facultat de Filosofia de la UB, a les 17h), la Mostra de Fotofilosofia d'enguany. Trenta vuit instituts catalans, amb gairebé un mil·ler d'alumnes, superant amb creus els presentats l'any passat, han estat contribuint  i promocionant el pensament filosòfic en aquesta activitat. La previsió d'assistència, pels menys optimistes, és al voltant de les dues-centes persones, però podríem  arribar a les tres-centes. Aquesta iniciativa oberta a tothom, que es porta a terme per tercer any consecutiu, està inclosa dins les activitats que es fan arreu del món per celebrar el Dia Mundial de la Filosofia (Unesco, 19 de novembre). L'objectiu, una vegada més, ha estat aplegar “espurnes de pensament”, fetes per alumnat de secundària, expressades en una fotografia digital acompanyada d’un títol en forma de pregunta vinculada a la filosofia. I el millor aperitiu serà la visita que farem a dues exposicions de la galeri

Què arribaríem a fer per amor?

El fill li va preguntar al pare: "Pare, formaries part a la marató amb mi?". El pare va respondre que "Sí". Van anar a la marató i el van completar junts. Pare i fill van anar a altres maratons, el pare sempre deia que "sí" a les sol·licituts del seu fill d'anar junts a les carreres. Un dia, el fill li va preguntar al seu pare: "Pare, participem junts en l'Ironman. El pare va tornar a afirmar. Abarca 2,4 milles nadant a l'oceà, passeig en bicicleta durant 112 milles i 26,2 milles de marató per la costa de Big Island. I tu, què estaríem disposats a fer per amor?

Tres històries d'una mateixa vida

Voldria donar les gràcies novament a un ex alumne, en Manel Valero, per fer-me arribar material de les seves classes de Filosofia i que, ben segur, li estarà ajudant a profunditzar i reflexionar, des d'un punt de vista diferent, sobre tot allò que va aprenent. El següent vídeo tracta sobre el discurs de Steve Jobs, cap executiu de la companyia d'ordinadors Apple, que va realitzar a la Universitat de Stanford durant l'apertura del curs 2005. Un discurs que té com a fil conductor tres experiències de la seva vida i que pot portar-nos, sense adonar-nos a una interessant reflexió. La durada és de quinze minuts en versió original i subtitulat en castellà.

Àgora

Imatge
No és d'estranyar que el Vaticà s'hagi posat en peu de guerra per voler evitar la projecció de la pel·lícula "Àgora" d'Alejandro Amenàbar. Potser ja tocava que algú fes, d'una manera més o menys fidel, quin ha estat el paper de l'Església al llarg dels segles. I és que, explicar un passat tan fosc com el que han tingut, no és gens fàcil de pair. De res han servit els innumerables "perdons" que han fet els diferents Papes de torn pel seu passat; perquè una cosa és demanar perdó i una altra cosa és que li recordin els motius... A la pel·lícula potser se li pot atribuir certes incorreccions històriques, però crec que és un film que no podem perdre de vista. Em quedo amb la consideració de la protagonista, Hipàtia d'Alexandria, gran filòsofa, matemàtica i astrònoma, com una dona molt avançada en el seu temps, i amb el moment en el que l'acusen al Senat de no creure en Déu (en el cristià, està clar...) i ella, malgrat els riures dels present

Un vídeo massa polèmic

Llegint el bloc de l'amic i company Joan Jubany , m'he trobat en el seu últim article un vídeo més que interessant que ha aixecat certa polseguera als EUA. Reprodueixo el vídeo i l'article de forma literal. "El Fons Mundial de la Natura (WWF) s'ha vist obligat a negar l'autoria d'un vídeo publicitari que té per objectiu sensibilitzar sobre la protecció del medi ambient. El clip és una ficció publicitària que compara els atacs de l'11-S a les Torres Bessones amb els desastres naturals i les agressions de la humanitat al medi ambient. Ha creat molta controvèrsia als EUA i per això l'entitat ecologista se n'ha desmarcat i assenyalant que es tracta d’una campanya no autoritzada, tot i que a la part superior dreta es pot veure el logotip de l’organització, un gran ós panda. El text de l’anunci compara els atacs de l’11-S amb un tsunami en recalcar que un fenomen natural d’aquestes característiques mata cent vegades més que un atac com el que va

I got a feeling

És impressionat el que pot arribar a aconseguir un personatge mediàtic com Oprah Winfrey:  ajuntar més de dues mil persones per ballar una coreografia de forma extraordinàriament coordinada. El vídeo que podrem veure seguidament demostra, una vegada més, que la capacitat humana per aconseguir allò que ens proposem és gairebé infinitat. Si per tot el que fem dia a dia posessim el mateix interès, el món, segurament, funcionaria d'una forma ben diferent...

Una perspectiva diferent

Imatge
Si us diguessin que us queden dos mesos de vida, què faríeu? Com viviríeu les vostres últimes setmanes? Com que m'agrada "muntar-la" a classe de tant en tant (i, d'això, no m'hi puc estar), aquesta ha estat la pregunta que els hi he fet als de 3r i 4t aquest matí. Els primers, que han rebut aquesta gerra d'aigua freda a primera hora, han despertat de cop. Alguns es miraven entre ells i a d'altres semblava que sel's hi sortirien els ulls de la cara (hagués pagat el que fos pel seu pensament). Amb tot el murmuri inicial, ha estat inevitable poder sentir un - "jopé" profe, com preguntes això a aquestes hores!-. I és que no m'estranya. Si jo hagués tingut un profe així, no sé què li hagués dit... Amb els de quart ha estat diferent. Era mig matí, estaven ben desperts i, a més, comptaven amb l'avantatge que ja havíem tractat el tema anteriorment. Tot i així, i valorant a posteriori que potser no s'havia tret tot el "suc" que

Ensenyant a pensar

Imatge
Aquesta tarda he rebut un e-mail d'una ex alumna de l'any passat, la Marta Garcia. M'explicava que el seu nou professor de Filosofia li havia passat un text a classe que li havia arribat, i que desitjava que a mi també m'arribés de la mateixa manera. Realment ho ha fet. El text és una mica llarg, però la història que explica val molt la pena. "Sir Ernest Rutherford, president de la Societat Real Britànica i Premi Nobel de Química al 1908, explicava la següent anècdota: Fa algun temps, vaig rebre la trucada d'un col·lega. Estava a punt de posar-li un zero a un estudiant per la resposta que havia donat en un problema de física, malgrat que aquest afirmava amb rotunditat que la seva resposta era absolutament encertada. Professors i estudiants van acordar demanar l'arbitratge d'algú imparcial i vaig ser triat jo. Vaig llegir la pregunta de l'examen i deia: "Demostri com és possible determinar l'alçada d'un edifici amb l'ajuda d

Què és això?

Hi ha moments a la nostra vida que te'n adones de la importància dels records. Els records són moments, petits instants de la nostra vida, que passen per la ment com si fossin petits curtmetratges en blanc i negre, més o menys entrellaçats. Uns són alegres; d'altres més tristos. D'un bon grapat d'ells ens agradaria tornar-los a viure; d'uns pocs (o molts), no voldrien ni recordar-los. Però allà hi són. Perquè són part de la nostra ment i de nosaltres mateixos. Gràcies a ells "arxivem", com si d'un àlbum de fotos es tractés, les nostres grans i petites experiències. Els nostres èxits i els nostre fracassos. Els nostres amors i els nostres desamors... I tots ens han servit per ser com som; i de tots n'hem après alguna cosa. Però què passa quan aquests records comencen a difuminar-se, a diluir-se? Què passa quan sembla que ja no existeix el passat i que el present l'oblidarem? Què passa quan arriba el moment que només sabem dir "què és això

La percepción

Imatge
Escrit per la Maria del Mar Sánchez Percibes lo que ves, lo que oyes, lo que sientes…. Y con todo eso te haces tu composición de la realidad. Pero hay algo más, que es lo vivido, los recuerdos, las propias experiencias... Que son las propias; tintadas también del campo visual de las personas que son importantes para ti. Pero tú también influyes en ellas. Y aquí tenemos entonces el "poti-poti" asegurado. Como quiera que cada uno vive lo propio, tintado de sus propios recuerdos, al compartirlos juntos, tendrás una percepción común compuesta de los recuerdos comunes, aunque teñidos de la propia personalidad... Así que no hay experiencia igual, no hay recuerdo igual, no hay vivencia igual ... Suerte del diálogo, del lenguaje, de la comunicación... El malentendimiento está continuamente presente, en base a todo lo que estoy comentando. Sin contar con las teorías cuánticas y metafísicas de la propia realidad, cada uno se la construye a través de los propios pensamientos (

Somiadors i perdedors

M'ha cridat molt l'atenció, llegint avui el diari "La Vanguardia", la introducció d'un article ("Todos contra la izquierda") del seu corresponsal a Berlín, Rafael Poch, que parlava sobre l'augment de popularitat del partit alemany "l'Esquerra". L'article comença de la següent manera:  "En la Europa de hoy hay una línea de marginalidad que comienza a la izquierda de la socialdemocracia . Más allá de ella, están los soñadores y perdedores [...]" No voldria, ni molt menys, descontextualitzar aquest fragment de l'article sencer que, per altra banda, m'ha semblat interessant i desenvolupa molt bé el tema. Però sí m'agradaria dir al respecte que, sense conèixer el treball de l'autor, i desconeixent si el fragment correspon o no amb la seva ideologia política, el considerar dins la marginalitat als que no comparteixen l'ideal únic del neoliberalisme -perquè hem de recordar que la socialdemocràcia l'acc

Filosofia de vida

"El món està en mans d'aquells que tenen el coratge de somiar i de córrer el risc de viure els seus  propis somnis."   (Paulo Coelho)

Efecte papallona

Imatge
Dins la teoria del caos, s'enten com a "efecte papallona" la idea que petites variacions inicials poden produir grans variacions en el compartament d'un sistema dinàmic qualsevol a llarg termini. És a dir, si una papallona que, amb el seu aleteig, agita l'aire al Japó avui, podria desencadenar un huracà demà a l'altra part del món . Fent cas d'aquesta teoria, l'esdeveniment històric més rellevant dels últims temps al nostre país, el referèndum popular per la independència de Catalunya a Arenys de Munt, podria ser, perfectament, aquesta variació de les condicions inicials i esdevenir una inflexió, un canvi, més o menys inmediat, en el futur de Catalunya. Ni la marxa falangista, ni les sentències judicials, ni tan sols les crides d'alguns mitjans de comunicació de la dreta espanyola (llegeixi's "Estatuto. Articulo 8: normalidad y excepcionalidad." ) han pogut aturar aquest acte que ha transcorregut amb total normalitat, de forma f

III Mostra de Fotofilosofia 2009

Imatge
Per tal de celebrar la Jornada Mundial de la Filosofia de 2009 (UNESCO, 19 de novembre) es convoca per tercera vegada la Mostra de fotofilosofia . Es tracta de promocionar el pensament filosòfic a secundària tot aprofitant la creativitat de l’alumnat i cercant noves formes de col·laboració entre els seminaris de Filosofia dels IES. L’objectiu és aplegar “espurnes de pensament” fetes per alumnes de secundària expressades en una fotografia digital acompanyada d’un títol en forma de pregunta vinculada a la filosofia. BASES 1. El termini d’aquesta convocatòria és del 14 de setembre al 2 de novembre de 2009. S’admeten també posts fets el curs passat que no es van incloure en la mostra 2008. 2. Es participa per centres a través de blogs. Cada professor o professora crea un blog exclusiu per a fotofilosofia dels de la XTEC o de Blogger (aquests són més senzills). El bloc s’anomena filo+nomdelinstitut . S’hi afegeixen enllaços amb els altres centres participants. Es poden a

Entrevista al Diari Maresme

Imatge
Entrevista concedida al Diari Maresme i publicada el 2 de setembre de 2009.

Imagining Spain

Imatge
"Quan Orfeu va portar la seva dona de retorn al món des de l'infern, li van advertir que no girés la mirada enrere per mirar-la, passés el que passés. Però al final, no va poder resistir escoltar la seva veu cridant-li; es va tornar i la va perdre per a sempre. Quan en 1983 va caure la dictadura militar, aquí a Argentina, ens van dir que mai havíem de mirar enrere. Sí, va haver injustícies. Sí, es van cometre errors. Però si miràvem enrere, el dolor no cessaria; les ferides mai cicatritzarien. Els generals ja havien canviat el significat de la paraula "desaparèixer". Per a ells, les coses desapareixien, les persones desapareixien. Però ells parlaven de fer desaparèixer persones; de fer desaparèixer als seus enemics. Havien canviat el llenguatge i ara volien fer desaparèixer el passat. Ens van dir que mai havíem de mirar enrere. Però cal mirar enrere. Tenim el deure sagrat de mirar enrere." Imagining Argentina, 2003 No és la primera vegada que veig aquesta p

Llibertat religiosa

Imatge
Fa dies que se sent parlar de la reforma de la llei de llibertat religiosa. La idea principal és convertir l'estat, que fins ara és aconfessional, en un ens de caràcter exclusivament laic a tots els efectes. D'aquesta manera es trencaria amb trenta anys de retard sobre una llei nascuda a la transició i que sembla curiós que, en ple segle XXI, no hagi estat pràcticament modificada en els últims trenta anys. L'Església catòlica, com era d'esperar, ha reaccionat contràriament a aquesta proposta. Una vegada més es recolza en un victimisme del que ja ens té acostumat en els últims anys, fruit de la por a perdre els privilegis que encara manté, i de que altres institucions religioses assoleixin el mateix reconeixement a nivell social que ella. Tanmateix, denuncien que la llei atempta contra "la llibertat que tenen les famílies a acollir-se a l'educació que volen rebre", i que els seus símbols estan en perill en els estaments públics i socials i, més concretamen

Dialoguin, si us plau!

Justament quan es compleix el cinquanta aniversari de la seva fundació, ETA ha tornat a actuar. Una vegada més veiem que ni la pressió policial, ni els discursos de condemna, ni les lleis d'il·legalització d'associacions i de partits -de dubtós caire democràtic, per una altra banda-, ni tan sols les manifestacions, estan servint per acabar amb un conflicte que, per desgràcia, està durant massa. Com és possible que després de cinc dècades no s'hagi pogut acabar amb un problema com aquest? Com pot ser que l'Estat espanyol, el País Basc i ETA segueixin mantenint les seves postures i, alhora, mantenir la tensió política sense donar una via de solució vàlida? De vegades faig córrer la imaginació i em pregunto si no hi ha interessos "ocults" que precisament el que volen és que això, almenys de moment, no s'aturi. Però no... No pot haver gent tan mesquina... No entraré a valorar temes com el dret d'autodeterminació del poble basc, ni tampoc de la "unid

De soca-rel

Durant el cap de setmana passat, la notícia de les violacions de dues nenes de dotze i tretze anys per joves menors d'edat ha tornat a rebifar la polèmica sobre si s'ha d'endurir o no la Llei del Menor. Altres casos recents, recordarem el cas de Marta del Castillo o de Maore Ramírez, assassinades també per menors, van suscitar també aquest debat. Per una banda, ens trobem amb les víctimes i les seves famílies. El fet de sentir-nos solidaritzats i, inclús, identificats amb elles fa que sigui difícil d'entendre com algú que arriba a fer una barbaritat com aquesta pugui sortir al carrer en uns pocs anys, pel fet de ser menor. Però, per una altra, ens trobem que un delicte no s'entén de la mateixa manera fet per un adult que per un menor. A més, hem de tenir en compte que les condemnes, siguin quines siguin, tenen com a objectiu pagar pel que s'ha fet i tenir una posterior reinserció a la societat. El Partit Popular ja s'ha apresurat (no sabem si per "èti

Aprendre fent

Portant la crisis educativa a debat, Eduard Punset entrevista al programa televisiu "Redes" a Roger Schank, especialista en Ciències de l'aprenentatge. Una aportació més per reflexionar sobre què i com estem portant a terme l'educació als nostres dies. "Diga'm alguna cosa i ho oblidaré. Ensenya'm alguna cosa i ho recordaré. Fes-me partícip i ho aprendré."

Arreveure

Imatge
"Con el tiempo te das cuenta que, en realidad, lo mejor no era el futuro, sino el momento que estabas viviendo justo en ese instante. Con el tiempo verás que, aunque seas feliz con los que están a tu lado, añorarás terriblemente a los que ayer estaban contigo y hoy se han marchado. Con el tiempo aprenderás que intentar perdonar, o pedir perdón, decir que amas, decir que extrañas, decir que necesitas, decir que quieres ser amigo, ante una tumba, ya no tiene sentido. Pero, desafortunadamente, sólo con el tiempo..." (Jorge Bucay) Fa nou messos començàvem junts l'últim tram d'un camí llarg i dur, però que ha donat els seus fruits. Ara toca encetar nous camins. I aquests, els heu d'escollir vosaltres mateixos. Els que hem estat acompanyant-vos durant tot aquest temps, podem donar-vos per satisfets per la feina feta, de vegades bona, i, de vegades, potser no tan bona. En qualsevol cas, tot el que hem donat, tot el que hem fet per vosaltres, ha estat d

Maten les escoles la creativitat?

"Una vegada a l'any, mil persones extraordinàries es reuneixen a Monterey, Califòrnia, per a compartir quelcom amb un valor incalculable: les seves idees. El que allà succeïa no s'havia mostrat mai fins ara..." Un vídeo on trobarem eines per pensar sobre els valors i els mecanismes de funcionament que estem duent a terme en el globalitzat sistema educatiu de la nostra societat. Un reclam urgent per a tots els agents de tota la comunitat educativa.

Com la vida mateixa

Imatge
Noia jove o dona gran? A simple vista, pots arribar a veure en aquesta imatge qualsevol de les figures. N'hi ha que veuen només la noia jove; n'hi han que només la vella. I, fins i tot, alguns s'encaparren en que només n'hi ha una, i no dues. Quina és la bona, doncs...? Perquè només pot haver-hi una de bona, no? Quin dilema!! És com la vida mateixa. Quan creus que les coses són d'una manera i no pas d'una altra... Quan creus que el que veus, el que perceps, el que sents és el que és i no pot ser diferent... Quan creus que la veritat està a les teves mans i que ningú serà capaç de treure-te-la; perquè és teva, te l'has guanyada... o almenys això és el que hi creus... Quan estàs tan convençut que la realitat és tan transparent com tu la veus, i la defenses fins a les últimes conseqüències, perquè són els altres el que no saben veure-la... Quan... Però alguna cosa, en un instant, et fa veure que los coses no són com tu et pensaves. Que tot allò que vei

Sensacions d'una nit

Imatge
"Joder, Pepe, con quién hablo yo ahora de "La Razón pura", de Emmanuel Kant, de la evolución económica del última quinquenio, de Schopenhauer, de Bartok Kunderland, de las prácticas coreoabortivas y precopulares en Sudán Sur... Coño, me has dejado solo, solo y sin tu inestimable apoyo intelectual... Y ahora qué hago yo... Me tiro a la bebida, o me tiro al rompeolas, o me tiro a... Coño, Pepe, a quién me tiro... Joder, Pepe, qué cabrón eres...". Algú ben bé podria estar pensant que aquest text el podria haver dit un servidor perfectament. Tant de bo hagués estat així! Doncs no. Aquest text va ser llegit pel Joan Gràcia, tercera part del "Tricicle", en la Gala d'homenatge pòstum a Pepe Rubianes. L'acte va començar amb una puntualitat gairebé britànica. Només entrar al recinte, ja es respirava un ambient barreja entre expectació i nostàlgia. La funció comença. La veu de Rubianes sonant en off marca l'inici d'una nit que molts trigarem en obl

Carpe diem

Imatge
Era una nit freda de fa gairebé vint anys. Havia quedat amb els amics per anar a veure l'estrena d'aquella pel·lícula que, sense saber-ho, em marcaria per sempre. Vaig gaudir, vaig riure i, fins i tot, vaig emocionar-me fins plorar. Acabada la sessió, vam sortir del cinema sorpresos, impactats, amb l'adrenalina pels núvols. "Carpe diem!", cridàvem pel carrer amb la nostra inocència de joventut. Aquella frase realment ens havia arribat. Havíem captat la indirecta. Entendre i assumir com a propi un missatge en una edat, en la que l'únic que tens clar és a quina hora t'havien dit els pares que havies de ser a casa (i més val que fos així...), era, si més no, com haver trobat de forma prematura un gran tresor. Ens vam prometre que seríem capaços d'aplicar aquesta filosofia a les nostres vides i no renunciaríem a compartir aquest tresor amb qui sigui. Què fàcil ha estat això últim... Quins grans discursos! Quines lliçons magistrals sobre el sentit de la v

Dear Mr. President

Dedicat a tots el que creuen que una vida humana és més important que un barril de petroli o un tros de terra...

Sobren les paraules...

Imatge
Avui ens ha deixat en Mario Benedetti. Davant dels seus versos, que seguiran inmanents en el cor de tots nosaltres, realment sobren les paraules... Te dejo con tu vida, tu trabajo,tu gente... Con tus puestas de sol y tus amaneceres. Sembrando tu confianza, te dejo junto al mundo derrotando imposibles segura sin seguro. Te dejo frente al mar descifrándote sola sin mi pregunta a ciegas, sin mi respuesta rota... Te dejo sin mis dudas pobres y malheridas; sin mis inmadureces, sin mi veteranía... Pero tampoco creas a pie juntillas todo. No creas, nunca creas, este falso abandono. Estaré donde menos lo esperes. Por ejemplo, en un árbol añoso de oscuros cabeceos. Estaré en un lejano horizonte sin horas, en la huella del tacto, en tu sombra y mi sombra... Estaré repartido en cuatro o cinco pibes, de esos que vos mirás y enseguida te siguen. Y ojalá pueda estar de tu sueño en la red esperando tus ojos y mirándote. (Chau número tres. Mario

Problemes amb el bloc

Vull demanar disculpes, primerament, a totes aquelles persones que en els últims dies us heu trobat amb problemes a l'hora de visitar el bloc. Des de fa un parell de dies que he tingut una sèrie de problemes de configuració i, degut a això, he hagut de tornar-lo a refer intentant mantenir tot el contingut que hi havia fins ara. Afortunadament, he pogut recuperar tots els articles publicats, però no ha estat possible salvar, entre altres coses, l'apartat de "seguidors". Per aquest motiu, us segueixo convidant a fer-vos seguidors del bloc i, així, omplir aquest espai que tornar a estar buit. Espero que el continueu seguint sense més interferències, aportant el vostre granet de sorra que tant útil és per a tots i totes.