Fent camí

Avui, tafanejant per la blogesfera, m'he trobat gratament amb una pàgina que reproduïa la lletra de la cançó "Fent camí" dels "Esquirols". Una cançó composada quan encara no havia ni nascut, però que per un moment m'ha fet viatjar en el temps i recordar, no només que va ser la primera cançó que vaig aprendre a tocar, sinó també els bons moments que vaig passar en una etapa important de la meva vida.

I és que, mentre anem vivint, també anem fent camí...

       FENT CAMÍ (Esquirols)

Fent camí per la vida em tocarà menjar la pols,
ficar-me al mig del fang com ho han fet molts,
compartir el poc aliment que porto al meu sarró,
tant si m'omple de joia com si em buida la tristor.

Vindran dies d'angoixa, vindran dies d'il·lusió,
com la terra és incerta, així sóc jo.
Dubtaré del compromís i a voltes diré no,
em mancarà quan calgui, decisió.

Però lluny a l'horitzó, ja lliure de l'engany,
veuré milers com jo que van vencent la por.
Alleugeriré el pas, duent amb mi el sarró,
i avivaré amb el cant el pas dels meus companys.

Amb la llum resplendent, la força del vent m'empeny endavant.
Són els homes que van vencent la por,
és la joia i l'esperit, la força i el crit que em guia endavant,
tant lleuger com el pas dels meus companys.


Endavant... 

Comentaris

Siloe_ Sombra ha dit…
Es una hermosa canción...
Como me dice un buen amigo..."cuando la pena me ahoga, la alegria me da aliento".
Un petonet, Remei.
Viendo lo que veo a veces, y a veces con la impresión de que eso que veo solo lo veo yo, me parece que es una gran etapa la que compartimos, la que nos recuerda esta canción. En parte gracias a esta base de valores educo a mis hijos y sobrino. Un abrazo, Joan!
Joan Contreras ha dit…
És d'aquelles cançons que et porten molts records, de muntanya, d'excursió, de "chiruques i rochetons",...Molt bon apunt...
joanfer ha dit…
Pues le dices a tu amigo, Paz, que tiene toda la razón del mundo. Siempre es bueno recordar también que detrás de la nube más negra siempre se esconderá el sol...

Grandísimos momentos, Mar. De lo que hoy somos es el resultado de lo que en su momento fuimos y vivimos. Vale la pena saber transmitirlo siempre...

I sí, Joan, moltíssim records. Nits sense dormir, caminates sota la pluja, històries de por als cementiris i entremaliadures mil!... Però el més important és seguir mantenint tota aquella vida, tot aquell esperit que teníem, com si realment no hagués passat el temps...
Jesús M. Tibau ha dit…
parlant de camins. gràcies per creuar-te al meu.
Jo també t'he enllaçat
joanfer ha dit…
Moltes gràcies a tu també, Jesús! Una abraçada
Núria Talavera ha dit…
Quins records xirucaires, m'ha agradat retrobar-la.

Jo també t'he enllaçat, ens seguim les passes!
joanfer ha dit…
Sí, Núria, aquesta lletra ens ha marcat a tota una generació...

Gràcies per la visita i seguim compartint!

Entrades populars d'aquest blog

Recordant Martí i Pol

Encara t’enyorem

Quan vaig estimar-me de veritat