Fent camí
Avui, tafanejant per la blogesfera, m'he trobat gratament amb una pàgina que reproduïa la lletra de la cançó "Fent camí" dels "Esquirols". Una cançó composada quan encara no havia ni nascut, però que per un moment m'ha fet viatjar en el temps i recordar, no només que va ser la primera cançó que vaig aprendre a tocar, sinó també els bons moments que vaig passar en una etapa important de la meva vida.
I és que, mentre anem vivint, també anem fent camí...
FENT CAMÍ (Esquirols)
Fent camí per la vida em tocarà menjar la pols,
ficar-me al mig del fang com ho han fet molts,
compartir el poc aliment que porto al meu sarró,
tant si m'omple de joia com si em buida la tristor.
Vindran dies d'angoixa, vindran dies d'il·lusió,
com la terra és incerta, així sóc jo.
Dubtaré del compromís i a voltes diré no,
em mancarà quan calgui, decisió.
Però lluny a l'horitzó, ja lliure de l'engany,
veuré milers com jo que van vencent la por.
Alleugeriré el pas, duent amb mi el sarró,
i avivaré amb el cant el pas dels meus companys.
Amb la llum resplendent, la força del vent m'empeny endavant.
Són els homes que van vencent la por,
és la joia i l'esperit, la força i el crit que em guia endavant,
tant lleuger com el pas dels meus companys.
ficar-me al mig del fang com ho han fet molts,
compartir el poc aliment que porto al meu sarró,
tant si m'omple de joia com si em buida la tristor.
Vindran dies d'angoixa, vindran dies d'il·lusió,
com la terra és incerta, així sóc jo.
Dubtaré del compromís i a voltes diré no,
em mancarà quan calgui, decisió.
Però lluny a l'horitzó, ja lliure de l'engany,
veuré milers com jo que van vencent la por.
Alleugeriré el pas, duent amb mi el sarró,
i avivaré amb el cant el pas dels meus companys.
Amb la llum resplendent, la força del vent m'empeny endavant.
Són els homes que van vencent la por,
és la joia i l'esperit, la força i el crit que em guia endavant,
tant lleuger com el pas dels meus companys.
Endavant...
Comentaris
Como me dice un buen amigo..."cuando la pena me ahoga, la alegria me da aliento".
Un petonet, Remei.
Grandísimos momentos, Mar. De lo que hoy somos es el resultado de lo que en su momento fuimos y vivimos. Vale la pena saber transmitirlo siempre...
I sí, Joan, moltíssim records. Nits sense dormir, caminates sota la pluja, històries de por als cementiris i entremaliadures mil!... Però el més important és seguir mantenint tota aquella vida, tot aquell esperit que teníem, com si realment no hagués passat el temps...
Jo també t'he enllaçat
Jo també t'he enllaçat, ens seguim les passes!
Gràcies per la visita i seguim compartint!