Últim article de l'any

Aquest és l'últim article de l'any.

Els dos últims mesos han estat força durs per mi. La salut no ha estat la meva aliada aquesta vegada. Si no tenia una cosa, tenia una altra. Semblava com si el senyor Murphy estigués còmode amb mi (es deuria pixar de riure!). A més, m'he trobat amb falta d'energia, d'imaginació, d'inspiració... I de tot això, normalment, sempre he anat sobrat.

És el moment de fer una aturada amb el bloc; un petit descans nadalenc, podríem dir. Necessito tornar a trobar-me a mi mateix i omplir-me de tota la confiança que m'ha mancat en les últimes setmanes. Vull trobar noves idees, noves fites. Renovar-me, en definitiva. Ara, més que mai, el cos em demana un "temps mort".

No marxo del tot, però. De fet, mai ho he fet. Seguiré contestant els missatges i llegint els blocs que segueixo fidelment i dels que tant estic aprenent. És per això, per a tota la gent que m'heu estat seguint durant tot aquest temps, que no voldria acomiadar-me sense regalar-vos la meva particular "postal" de felicitació, desitjant-vos, de tot cor, i com diu Nikkita en el seu fabulós bloc, Bon Nadal o Bon Solstici i que gaudiu al màxim del nou any que comença. Però, sobretot, recordeu no deixar de somriure mai... i que sigueu bons i bones!
Clickeu la foto


Comentaris

Clidice ha dit…
Moltes gràcies pels bons desitjos, que em prenc per a mi també, en confiança :) i espero que passat el xof vingui l'up :)

Ah! i no penso ser pas bona, quin avorriment! :)

Que passis un bon solstici :)
23 de desembre del 2009, a les 17:59
Carme Rosanas ha dit…
Bon solstici, bona desconnexió i bones vacancetes de blog!

Fins a viat, a veure si les coses van millorant!
23 de desembre del 2009, a les 18:14
Nikkita ha dit…
Joanfer, ha sido un placer haberte encontrado en mi camino en este tiempo. Te deseo de corazón que pases unas fiestas increibles en compañia de los tuyos, y que el año que viene te colme de inspiración, de renovación, imaginación y energía, además de hacer que se cumplan todos tus deseos.
Un abrazo enorme!.
23 de desembre del 2009, a les 19:16
joanfer ha dit…
Clídice, ja veig que tu ets de les meves. No podem ser bons ni quan dormim!!
I per suposat que els desitjos són també per tu, només faltaria... ;)

Moltes gràcies a tu també, Carme. Espero tornar com nou! (això espero ;P). Gaudeix al màxim!

Nikkita, el placer y la satisfacción es mutua! Yo también te deseo lo mejor y más para el próximo año. Un abrazo!
23 de desembre del 2009, a les 19:31
GEMMA ha dit…
Gràcies pels bons desitjos, m'ha agradat el text que has escollit. Cuida't molt, carrega les bateries, i fins la tornada!!
23 de desembre del 2009, a les 20:05
joanfer ha dit…
Moltes gràcies a tu Gemma. Gaudeix tu també amb els teus en aquests dies. Fins la tornada! ;)
23 de desembre del 2009, a les 20:30
Anònim ha dit…
Bones Festes a tu també. A recuperar-se del tot i descansar, que sempre convé. No hi ha res millor per a començar el Nou Any amb força i energia. I moltes gràcies per al visita!
23 de desembre del 2009, a les 23:35
joanfer ha dit…
Moltes gràcies, Albert. Et prometo que et faré cas en els teus consells... ;)
Gràcies a tu també per la visita, aquí sempre seràs ben rebut.

Una abraçada
24 de desembre del 2009, a les 1:30
Mar, Pepe, José Manuel y Sofía ha dit…
Feliz Navidad y que descanses!!!! Un abrazo. Mar
24 de desembre del 2009, a les 2:56
joanfer ha dit…
Felices fiestas para vosotros también, Mar!
Por cierto... recuerdas? Hace hoy 20 años que salimos por primera vez (almenos yo), guitarra en mano, a cantar "nadales" por las casas! No te parece que fue ayer?

Un besazo enorme!
24 de desembre del 2009, a les 12:43
jo artin au ha dit…
Ep!! Si és un descans, llavors jo no arribo tard. T'he descobert al blog del Josep Maria Yago. He llegit el teu perfil. I vet aquí certs paral·lelismes. Aula d'acollida, jo, també, de primària en un d'aquests pobles costaners entre Tarragona i Barcelona. Filosofia, m'ho vaig prendre com a tal, amb filosofia, però la vaig fer, per la UNED. Res, una afició, la de llegir assajos (cadascú té les seves neures, no?) que li calia, ni que fora a base d'anys un toquet formal i reglat i així va ser. Ep! Res a veure amb el teu. Jo sempre faig aquesta comparació: una cosa és ser músic i altre ben distinta escoltar-la gaudint-la i d'aquí no passa. El meu és ser un aficionat que li agrada molt embolicar-se amb llibrots i llibretets fantàsticament increïbles tot i que la major part són creïbles i sobretot apassionants. Res, tallo, que diuen -jo no m'ho crec-que m'enrotllo.
Ànim,a les musses també els agrada les vacances.
27 de desembre del 2009, a les 20:14
Anònim ha dit…
Hola,
He vist que havies visitat el teu blog. Veig que arribo en un moment que necessites temps per para i agafar aire. jo també ho he necessitat sovint, però com em van dir la primera vegada que vaig tancar el blog: aquest món és addictiu. Espero que per tu també ho sigui i ara que t'havia trobat doncs et pugui seguir.

Però escullis el què escullis que tinguis unes bones festes i un bon inici d'any.
28 de desembre del 2009, a les 0:38
joanfer ha dit…
Ei, Joan, doncs sí que tenim coses en comú: profe d'aula d'acollida, filosofia i... que diuen que ens enrotllem (jo tampoc m'ho acabo de creure del tot... ;P). Amb tot això deduiré que ets molt bona persona, doncs... ;)

Doncs sí, noi, un petit descans. Tots ho necessitem de vegades i ara em toca a mi. Realment em feia falta...

Espero, però, tornar aviat i en forma! Per cert, no dubtis que també seguiré els teus blocs i mantindrem contacte. ;)

Una abraçada...
28 de desembre del 2009, a les 1:14
joanfer ha dit…
Hola Nits!

Efectivament m'he pres un petit temps per descansar. Però la meva intenció és tornar i, com li comentava al Joan en el comentari d'abans, amb noves energies!

Gràcies per entrar i comentar. Seguirem llegint-nos! :D

Bones festes i entrada d'any per tu també... ;)
28 de desembre del 2009, a les 1:18
meg ha dit…
Joanfer, anímate, que el 2010 tiene que venir con mejor aspecto que éste que se va. Y que lo encares con sueños, ilusiones y proyectos en el morral del alma.

Gracias por visitarme. Acabo de descubrirte. Lo que pasa es que no entiendo bien muchas expresiones, pero el blog tiene un diseño hermoso. Tienes mucho gusto. Adéu y saludos.
28 de desembre del 2009, a les 18:33
joanfer ha dit…
Hola Meg!

Muchas gracias por tus ánimos. En ello estamos, en recuperar fuerzas y empezar el nuevo año con ganas...

Para lo que no puedas entender, está todo previsto! ;) En el blog puedes encontrar un traductor automático en varios idiomas que te facilitará entender lo que escribo.

Muchas gracias por entrar y comentar. No seguimos leyendo!

Un fuerte abrazo y felices fiestas! ;)
28 de desembre del 2009, a les 21:19
. ha dit…
Detenerse sirve a menudo para ver mejor el camino correcto.

Felices fiestas y muchos ánimos.
29 de desembre del 2009, a les 23:19
zel ha dit…
Molts bons desigs, amb el cor... t'entenc, jo, tret d'escriure per desfogar-me, he deixat l'energia dormint eternament amb el pare...espero que retorni, però ara mateix, només faria de pedra...

Petons!
30 de desembre del 2009, a les 9:17
joanfer ha dit…
Blues. Tienes toda la razón. Hacer un alto en el camino siempre es bueno para valorar si es el correcto o no. Pero no es menos importante hacerlo para saber cómo y en qué condiciones has de hacerlo.
Gracias por tu visita i tu invitación al facebook... ;)

Zel. Moltes gràcies pels teus bons desitjos. L'energia et tornarà, no tinc cap dubte. Sempre ha passat i passarà. Aquest moments de "crisi" també són necessaris per tornar amb energies renovades.
Que tinguis molt bona entrada d'any. Ens seguim! ;)
Un petonet.
30 de desembre del 2009, a les 13:07
Nikkita ha dit…
Joanfer, que tengas una buena salida y entrada de año y un 2.010 fantástico lleno de éxitos!!.
Un abrazo
31 de desembre del 2009, a les 12:51
joanfer ha dit…
Muchas gracias, guapísima! Feliz entrada de año, y de década, para ti también!
Nos seguimos el rastro! ;)
Un beso.
31 de desembre del 2009, a les 12:55
Pere ha dit…
Hola Joan gràcies per la teva visita a Carrer Arquimedes, dono una volta pel teu blog i veig que estàs en "stan-by" això va bé per recarregar la bateria.
Espero llegir-te aviat i et desitjo sort en el nou any.
31 de desembre del 2009, a les 13:44
joanfer ha dit…
Doncs sí, Pere. Un petit descans per tornar a carregar les pil·les. Penso que no trigaré gaire, ja començo a tenir "mono", i això és bona senyal... ;)

Gràcies per la teva visita. Ens seguim les passes. Molt bona entrada d'any per tu també...

Una abraçada.
31 de desembre del 2009, a les 14:04
Elfreelang ha dit…
Ei Joanfer que no ens coneixiem però ha estat un plaer ....torna aviat i recuperar les forces i molt bon any nou!
31 de desembre del 2009, a les 15:19
jo artin au ha dit…
PER UN 2010 PLE D'EMOCIONS COM AQUESTES: http://www.youtube.com/watch?v=YmKQOqUgFIM
31 de desembre del 2009, a les 15:34
joanfer ha dit…
Elvira, el plaer ha estat meu. Prometo tornar el més aviat possible amb energies renovades! ;)

Mentres tant, em conformo seguir els blocs com el teu, que de pas et felicito per ell.

Continuarem filosofant! ;)

Feliç any per tu també!
31 de desembre del 2009, a les 17:00
joanfer ha dit…
Joan, moltes gràcies per les felicitacions. Quant al regalet que m'has fet, ell canta divinament, però la nena, canta i toca com el àngels!! Moltísimes gràcies.

Que passis una molt bona entrada d'any!

Una abraçada.
31 de desembre del 2009, a les 17:02
Goculta ha dit…
Hola gràcies per passar per casa meva i et desitjo que el 2010 et dugui salut, descans i bons desitjos.

;-D
2 de gener del 2010, a les 1:23
joanfer ha dit…
Hola Goculta!!

Gràcies a tu per passar per la meva! Els meus millors desitjos per a tu també... ;)

Ens seguim llegint! Una abraçada.
2 de gener del 2010, a les 16:24
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Recordant Martí i Pol

Imatge
Ahir va fer 7 anys de la mort d'en Miquel Martí i Pol. No puc deixar passar aquest dia sense fer-li el meu petit homenatge amb aquest poema seu, que cada dia, sense adonar-me'n, m'el faig una mica més meu... DONA'M LA MÀ Dóna'm la mà per fer camí cap el gran llac dels somnis, dóna'm la mà hi ha un horitzó que ens crida de molt lluny. Tot és pur com el silenci que precedeix el cant i el temps desfà tendrament els rulls que ha de dur al futur desitjat. Dóna'm la mà i així podrem creure altre cop que tot el que hem volgut només espera un gest com si fos el vent que amb el nostre esforç tenaç desfermarem. Dóna'm el cor per compartir projectes i esperances, dóna'm els ulls i que el desig ens marqui un nou destí. Més ençà de la incertesa que ens va marcir la veu els dits pentinen de nou el mar com un símbol viu i fidel. Dóna'm la mà, dóna'm la veu i proclamem que tot està per fer, tot és possible avui, fem sentir...
Més informació

Fent camí

Imatge
Avui, tafanejant per la blogesfera, m'he trobat gratament amb una pàgina que reproduïa la lletra de la cançó "Fent camí" dels "Esquirols". Una cançó composada quan encara no havia ni nascut, però que per un moment m'ha fet viatjar en el temps i recordar, no només que va ser la primera cançó que vaig aprendre a tocar, sinó també els bons moments que vaig passar en una etapa important de la meva vida. I és que, mentre anem vivint, també anem fent camí...        FENT CAMÍ (Esquirols) Fent camí per la vida em tocarà menjar la pols, ficar-me al mig del fang com ho han fet molts, compartir el poc aliment que porto al meu sarró, tant si m'omple de joia com si em buida la tristor. Vindran dies d'angoixa, vindran dies d'il·lusió, com la terra és incerta, així sóc jo. Dubtaré del compromís i a voltes diré no, em mancarà quan calgui, decisió. Però lluny a l'horitzó, ja lliure de l'engany, veuré milers com jo que van vencent la por. ...
Més informació

Encara t’enyorem

Imatge
Va partir abams d'hora, un matí d’hivern per la porta dels més grans. El seu adéu ens va deixar orfes d’un dels més destacats lliurepensadors que havia adoptat el nostre país. Fins l’últim moment, va riure de la seva malaltia i de la mort, amb la mateixa naturalitat i alegria que ho feia quan parlava de la vida.  El seu estil era únic i inconfusible. Aspecte informal, amb camisa arremangada i pantaló ample, sempre aconseguia ser el centre d’atenció gràcies al seu (som)riure embaucador i irònic. Gambada ampla, ferma, caminava d’un cantó a un altre fent gala de la seva capacitat gesticuladora, un virtuosisme en la paraula i un sarcasme tan característic, que de vegades fregava una amable i subtil grolleria. Parlava dels seus orígens, del seu avi a la guerra, de la seva tia àvia soltera (que a més era verge), d’històries que es movien entre la realitat i la caricatura, d’amor breus, de la seva eterna solteria i, sobretot, d’una feina feta a cops de passió. Feia crítica (i que bé que l...
Més informació