Àgora
No és d'estranyar que el Vaticà s'hagi posat en peu de guerra per voler evitar la projecció de la pel·lícula "Àgora" d'Alejandro Amenàbar. Potser ja tocava que algú fes, d'una manera més o menys fidel, quin ha estat el paper de l'Església al llarg dels segles. I és que, explicar un passat tan fosc com el que han tingut, no és gens fàcil de pair. De res han servit els innumerables "perdons" que han fet els diferents Papes de torn pel seu passat; perquè una cosa és demanar perdó i una altra cosa és que li recordin els motius...A la pel·lícula potser se li pot atribuir certes incorreccions històriques, però crec que és un film que no podem perdre de vista. Em quedo amb la consideració de la protagonista, Hipàtia d'Alexandria, gran filòsofa, matemàtica i astrònoma, com una dona molt avançada en el seu temps, i amb el moment en el que l'acusen al Senat de no creure en Déu (en el cristià, està clar...) i ella, malgrat els riures dels presents, és capaç de respondre un "Crec en la Filosofia".
Com podem veure, l'animadversió envers la Filosofia ja ve de bastant lluny...
Comentaris
En cuanto a Hipatia no es nada importante en la historia de la filosofia, aunque digna de respeto por su defensa..., su muerte fué aun peor que la que se representa en la pelicula..., fue descuartizada viva a trocitos.
Para el desgraciado nivel cultural de los españoles la pelicula merece un 10..., para los que conocemos un poco la "historia" un 4.
Siempre aconsejo que se vea criticamente...
Juan
¡En qué avispero se había metido Jerónimo, el romano enemigo de sutilezas! Los monjes de Calcis discutían a gusto, como los clérigos de la gran urbe siria, sobre letra más o menos y esgrimían las mágicas palabras de ousia e hypóstasis. Los dispu tadores indígenas quieren tantear la ortodoxia de este latino emigrado, que se ha metido por aquel desierto oriental. Le proponen sus fórmulas. Para él hypostasis es lo mismo que substantia. ¡Tres substancias en la Trinidad! ¡Qué horror! Pero los me lecianos (contra toda la escuela de las letras profanas) en tienden por hypóstasis “persona“. ¡Qué embrollo!
San Jeronimo:
"Ahora, pues -ay dolor-, después de la fe de Nicea, después del decreto de Alejandría, dado de acuerdo con Occi dente, se me exige a mí, hombre romano, por parte de los cam penses, casta arriana, ese nombre nuevecito de las tres hipóstasis".
"El Oriente, al chocar con viejo furor entre sí los pueblos, está desgarrando menudamente, pieza por pieza, la túnica indivisa del Señor, tejida de arriba abajo. Las raposas devastan la viña de Cristo, y ya, entre las cisternas rotas, que no pueden contener el agua, es difícil distinguir dónde se halla la fuente sellada y el huerto cerrado de que habla la Escritura."
Tractatus, versión XVIII A y, B.
Jerónimo, exasperado, dejó el desierto de Calcis. Allá se queden los monjes bárbaros con su soledad, sus disputas y su orgullo: Habeant, possideant, glorientur.
Juan
*) busco Editorial
Sabem bé que l´àrea de Filosofia està sent menystinguda en el nostre ensenyament secundari. Ningú nega que sigui una matèria clau per a la comprensió del món i del coneixement, així com per a un pensament crític i autònom. Ningú ho nega, però alguns la van ofegant de fet en el currículum.
És una assignatura important -com ha de ser- per a l´accés a la Universitat. És el nucli de l´Educació per a la ciutadania i per a la responsabilitat cívica. Menys mal que la Unesco sí n´és, de conscient. El 2007 ha difós el document Philosophy: A School of Freedom (disponible a Internet) on s´insisteix que, si no eduquem per a la reflexió, tots esdevenim esclaus, autòmats, víctimes.
Cada any se celebra la Jornada Mundial de la Filosofia el 19 de novembre. És un moment per defensar la Filosofia, donant-li suport concret: enviar un pensament als mitjans, adherir-se a la plataforma ciutadana «Salvem la filosofia, ara!», escriure a Educació, reflexionar el sobre perquè de tot plegat amb els fills, etc.
Una iniciativa recent, a molts IES de tot Catalunya, és la mostra «Fotofilosofia 2009» (blocs.xtec.cat/filoconvocatoria/). De ben segur, el que diuen els adolescents catalans ens farà pensar: hauria de despertar a polítics, educadors i famílies. Necessitem la Filosofia, i amb la dignitat que cal!
I sí, cal veure-la, evidentment, amb cert esperit crític, com gairebé tot en aquesta vida.
Gràcies també per aportar l'article del company Xavier; a diferència d'altres articles seus, aquest concretament no l'havia llegit.
Una forta salutació
I aixó sense comptar que en Yashuam o Jesus encara està per demostrar que hagués ni tansevol existit, ans al contrari... com en Constantí i el seu famós edicte que en realitat suposava la llibertat religiosa per a totes les sectes i creences, sempre que s'adorés primer de tot a l'emperador, és a dir, amb ell mateix, com a deu suprem.
Tenen massa per amagar i l'unic que poden fer és amagar també les vergonyes!
Al Colomí Missatger podeu trobar certs apunts fonamentals i bàsics.
Salut Lejarza i companys! Carles.