Recordant Martí i Pol

Ahir va fer 7 anys de la mort d'en Miquel Martí i Pol. No puc deixar passar aquest dia sense fer-li el meu petit homenatge amb aquest poema seu, que cada dia, sense adonar-me'n, m'el faig una mica més meu...



DONA'M LA MÀ

Dóna'm la mà
per fer camí
cap el gran llac dels somnis,
dóna'm la mà
hi ha un horitzó
que ens crida de molt lluny.
Tot és pur com el silenci
que precedeix el cant
i el temps desfà tendrament els rulls
que ha de dur al futur desitjat.

Dóna'm la mà
i així podrem
creure altre cop que
tot el que hem volgut
només espera un gest
com si fos el vent
que amb el nostre esforç tenaç desfermarem.

Dóna'm el cor per compartir
projectes i esperances,
dóna'm els ulls
i que el desig
ens marqui un nou destí.
Més ençà de la incertesa
que ens va marcir la veu
els dits pentinen de nou el mar
com un símbol viu i fidel.

Dóna'm la mà, dóna'm la veu
i proclamem que
tot està per fer,
tot és possible avui,
fem sentir arreu
com s'exalta el vell desig d'un món millor.

 

Comentaris

Elfreelang ha dit…
Un grandíssim poeta! i molt llegit! cosa que no passa sovint! gràcies per recordar que l'hem de tenir present! tots està per fer i i tot és possible!
fanal blau ha dit…
dóna'm la mà...
ben apropet que hi és...
gràcies, joanfer!

un petó!
lolita lagarto ha dit…
tot és possible... el vell desig d'un món millor...
Un excel·lent poeta molt popular!
bona tria!
Anònim ha dit…
És una data que va passar del tot desapercebuda. Moltes gràcies per a recordar-la. Es mereix tot el nostre respecte i homentage.
Carme Rosanas ha dit…
Gràcies per recordar-lo!
Audrey ha dit…
M'encanta aquest poema de Martí i Pol!, el vaig citar en el casament de ma germana, em quedo amb...

'Dóna'm el cor per compartir
projectes i esperances...i que el desig
ens marqui un nou destí'.

Gràcies per compartir-lo.
Anònim ha dit…
Passa't pel nou bloc d'Effy Stonem. Una mena de reflexió personal que tracta sobre la vida diària i les persones comunes.

www.noiadepoblealaciutat.blogspot.com


Salut!
Effy.
Anònim ha dit…
Miquel Martí i Pol era un mestre, un savi. Les seues paraules defineixen moltes sensacions que els humans en ocasions no sabem plasmar en llenguatge verbal. Cada poema és únic, i a mi em resulta impossible poder escollir-ne un.

Salut,
Effy.
Gemma ha dit…
És un poema preciós que feia temps que no llegia! Quina màgia que desprenen uns versos tan senzills com aquests però alhora tan captivadors...
Gràcies per recordar-nos-el a nosaltres també, Joan! :)
Albanta ha dit…
Hem coincidit en el record...Sempre estarà entre nosaltres.
Una abraçada Joanfer
joanfer ha dit…
Elfreelang. Dels millors, sense dubtes! Per desgràcia, últimament no sento a parlar gaire d'ell i penso que valdria la pena tenir-lo encara ben present. Els seus poemes realment arriben...

Fanal. És un gest tan bonic l'oferir la mà... I si és amb aquestes paraules del poeta, encara més! Gràcies a tu, fanal! Petons! ;)

Lolita. Efectivament, un altre món és possible! Només cal que nosaltres mateixos ens ho creiem. Moltes gràcies! ;)

Albert. Sí, tens raó. No n'he vist gaire referències sobre l'aniversari de la seva mort. És una pena...

Carme. Gràcies a tu, maca! ;)

Audrey. Coincidim plenament en el gust per aquests versos. La veritat és que a mi també són els que més m'agraden. I molt encertats pel casament de la teva germana. Gràcies pel comentari i benvinguda! Ens seguim! ;)

Effy. Tens molta raó en el que dius. És difícil quedar-te amb un només. Però aquest, per a mi, és realment especial. No deixaré de passar pel teu nou blog. Gràcies i salut! ;)

Gemma. M'alegro que t'agradi. La seva màgia continua i continuarà entre nosaltres. Gràcies a tu! ;)

Albanta. Sí, tens raó! També li has fet un homenatge! No m'oblidaré de comentar-te... Una altra abraçada per a tu! ;)
Anònim ha dit…
Quin gest més maco donar la mà a algú!
Quin bon projecte em sembla anar fent camí, quan sentim que tot està per fer,
quan pensem que tot és possible,
i quan cerquem un desig d'ajudar a construir un món millor...

Molt bon homenatge, Joanfer, gràcies per recordar-lo!
Carol
joanfer ha dit…
Carol. És tan fàcil fer aquest simple gest, però tan difícil fer-ho de tot cor, sovint...
Veure que tot està per fer, que encara estem a temps de construir un nou món (i petits mons que encara estan per néixer en cadascú) i creure que, fins i tot allò utòpic, si volem, ho podem fer realitat farà que mai perdem l'esperança en el nostre fer camí.
Gràcies per la teva visita i benvinguda. Petons! ;)

Entrades populars d'aquest blog

Encara t’enyorem

Quan vaig estimar-me de veritat