Ui el que patirem amb aquest caps de ministeri i de departament que no saben el que es fan! Que vinguin a les aules i llavors que vegin el que hi tenim i el que hi necessitem. "¡Cuantos brazos robados al campo!" hem deia en aquests casos un cap que jo vaig tenir. Això eren caps!
Laura. Aquest és el problema de tenir dirigents que no són, a priori, del sector que gestionen. Més que polítics, són gestors de la política. I així ens va...
Xexu. Malauradament és així, company. I és trist, molt trist...
Lucia. Riurem per no plorar o fer altres coses pitjors, que de ganes no ens falten! Gràcies a tu per passar també per aquí. Petons, guapíssima!
Feia mesos que no publicava res, però hi ha iniciatives virtuals per les que val la pena deixar-se veure, ni que sigui per un instant. A propòsit de la Via Catalana per la Independència , la catosfera ha volgut afegir-se a la iniciativa i alhora crear-ne una altra de virtual amb tots els blogs que es vulguin apuntar: la Blog-Via Catalana per la Independència. Per a tothom que pugui interessar, aquí us deixo l'enllaç amb tota la informació detallada i el mecanisme de participació. http://cadenablogs-11setembre2013.blogspot.com/ Entre tots i totes ho farem possible! Salut i independència!
Ahir va fer 7 anys de la mort d'en Miquel Martí i Pol. No puc deixar passar aquest dia sense fer-li el meu petit homenatge amb aquest poema seu, que cada dia, sense adonar-me'n, m'el faig una mica més meu... DONA'M LA MÀ Dóna'm la mà per fer camí cap el gran llac dels somnis, dóna'm la mà hi ha un horitzó que ens crida de molt lluny. Tot és pur com el silenci que precedeix el cant i el temps desfà tendrament els rulls que ha de dur al futur desitjat. Dóna'm la mà i així podrem creure altre cop que tot el que hem volgut només espera un gest com si fos el vent que amb el nostre esforç tenaç desfermarem. Dóna'm el cor per compartir projectes i esperances, dóna'm els ulls i que el desig ens marqui un nou destí. Més ençà de la incertesa que ens va marcir la veu els dits pentinen de nou el mar com un símbol viu i fidel. Dóna'm la mà, dóna'm la veu i proclamem que tot està per fer, tot és possible avui, fem sentir...
Comentaris
Que vinguin a les aules i llavors que vegin el que hi tenim i el que hi necessitem.
"¡Cuantos brazos robados al campo!" hem deia en aquests casos un cap que jo vaig tenir. Això eren caps!
un petonás maco, m'ha fet molt ilu que passis de nou per el meu món
Xexu. Malauradament és així, company. I és trist, molt trist...
Lucia. Riurem per no plorar o fer altres coses pitjors, que de ganes no ens falten! Gràcies a tu per passar també per aquí. Petons, guapíssima!