Vaga blogaire

Comentaris

Carme Rosanas ha dit…
Ara no sé si els dels comentaris també hem de fer vaga... :)

Bona nit i bona vaga, Joan!
29 de setembre del 2010, a les 0:11
fanal blau ha dit…
Doncs...no sé si escriure res...
Bé, si, un petó... que els petons mai no haurien de fer vaga!
29 de setembre del 2010, a les 0:19
Sergi ha dit…
Doncs jo sóc un piquet, què fas publicant un post el dia de la vaga, sobretot si la secundes? Em sembla que això del banner aquest ho hauríeu d'haver pensat millor.
29 de setembre del 2010, a les 0:35
Anònim ha dit…
Jo també faig baga i he penjat això keu fet p'rò la situasió que bibim no fa de bon beure que tingueu sites en espanyol. Nofadebonedukasió!

Amimdestorbaiperdulpuntdescriwrejtot!
29 de setembre del 2010, a les 4:28
Vida ha dit…
Ei, per què?? El bloc no és una feina, és un plaer.
29 de setembre del 2010, a les 8:37
Cris (V/N) ha dit…
D'acord amb la Vida, i tant que si, un bloc no és pas feina, ja m'agradaria treballar de blogger a mi, no faria pas vaga :)

(bé i tampoc la faig, però no he anat a treballar a canvi d'un dia de vacances.... els profes si que en fan i per tant la meva filla no va a l'insti avui, aisssss)
29 de setembre del 2010, a les 11:39
Elfreelang ha dit…
Món paradoxal faig vaga de post i vaga de feina ( fins i tot vaga de sou d'avui) però sóc un esquirol comentarista!
29 de setembre del 2010, a les 13:38
Anònim ha dit…
Jo sempre acabe parant pel bloc perquè per mi és una necessitat fer-ho.

M'alegre que hages tornat al món dels escrits. Espere que hages trobat allò que buscaves.


Salut,
Effy.
29 de setembre del 2010, a les 18:02
joanfer ha dit…
Carme. Com diuen més avall altres comentaris, estar aquí és un plaer, no és un treball. És clar que es podia comentar i gràcies per fer-ho. Bona nit!;)

Fanal. Que no ens faltin mai els petons que, a més, no es gasten mai! Un altre ben fort per tu! ;)

Xexu. jejeje... Quin piquet més enrotllat! Aaquest post estava programat hores abans. Així que, tècnicament, no he incomplert res... ;P

Anònim. Ostres, llegir-te és com fer una gimcana! ;P Benvingut/da.

Vida i Cris. Tenia tota la raó del món. Això és una feina, és un plaer. Només volia fer un acte de recolzament amb aquest dia, encara que jo també tinc les meves contradiccions...

Elvira. Un comentarista de blog mai és un esquirol... això també és un plaer. L'esquirol és aquell que, malgrat la vaga, decideix anar a treballar. Malauradament, i per primera vegada en molts anys, avui he estat un esquirol. Com dèia abans, jo també caic de vegades en les meves contradiccions...

Effy. Benvinguda de nou! És un plaer tornar-te a veure per aquí. De moment m'he trobat a mi mateix, que no és poc, però encara em queden moltes coses per trobar. Salut! ;)
30 de setembre del 2010, a les 0:50
Anònim ha dit…
Gràcies per adherir-t'hi! Sí, la gràcia era preparar-lo el dia abans pk sortís publicat el dia de la vaga. No és cap incoherència!
30 de setembre del 2010, a les 18:26
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Recordant Martí i Pol

Imatge
Ahir va fer 7 anys de la mort d'en Miquel Martí i Pol. No puc deixar passar aquest dia sense fer-li el meu petit homenatge amb aquest poema seu, que cada dia, sense adonar-me'n, m'el faig una mica més meu... DONA'M LA MÀ Dóna'm la mà per fer camí cap el gran llac dels somnis, dóna'm la mà hi ha un horitzó que ens crida de molt lluny. Tot és pur com el silenci que precedeix el cant i el temps desfà tendrament els rulls que ha de dur al futur desitjat. Dóna'm la mà i així podrem creure altre cop que tot el que hem volgut només espera un gest com si fos el vent que amb el nostre esforç tenaç desfermarem. Dóna'm el cor per compartir projectes i esperances, dóna'm els ulls i que el desig ens marqui un nou destí. Més ençà de la incertesa que ens va marcir la veu els dits pentinen de nou el mar com un símbol viu i fidel. Dóna'm la mà, dóna'm la veu i proclamem que tot està per fer, tot és possible avui, fem sentir...
Més informació

Fent camí

Imatge
Avui, tafanejant per la blogesfera, m'he trobat gratament amb una pàgina que reproduïa la lletra de la cançó "Fent camí" dels "Esquirols". Una cançó composada quan encara no havia ni nascut, però que per un moment m'ha fet viatjar en el temps i recordar, no només que va ser la primera cançó que vaig aprendre a tocar, sinó també els bons moments que vaig passar en una etapa important de la meva vida. I és que, mentre anem vivint, també anem fent camí...        FENT CAMÍ (Esquirols) Fent camí per la vida em tocarà menjar la pols, ficar-me al mig del fang com ho han fet molts, compartir el poc aliment que porto al meu sarró, tant si m'omple de joia com si em buida la tristor. Vindran dies d'angoixa, vindran dies d'il·lusió, com la terra és incerta, així sóc jo. Dubtaré del compromís i a voltes diré no, em mancarà quan calgui, decisió. Però lluny a l'horitzó, ja lliure de l'engany, veuré milers com jo que van vencent la por. ...
Més informació

Fins aviat...

Fa poc més d'un mes vaig publicar un post en el que intuïa canvis a la meva vida. No sabia ben bé per què i tampoc sabia cap a on em podrien portar. Però era una intuïció ben forta. Aquests canvis van arribar massa d'hora, gairebé sense adonar-me'n i com si es tractés d'un autèntic huracà. La meva vida a nivell personal i professional ha fet un gir de 180 graus que em deixa amb la neguit de què és el que em depararà un futur, del que ara mateix no sé ser gaire optimista. I dintre d'aquests canvis, avui es tanca una de les etapes més importants de la meva vida. D'aquelles que costarà oblidar. Tot final comporta un mal, un dolor, però també una enyorança del temps viscut. La vida de vegades no sembla ser tot lo justa que ens agradaria amb nosaltres. Però així és la vida... diuen. I també diuen que quan es tanca una porta, sempre s'obre una finestra. Massa portes s'estan tancat al meu pas i encara no trobo cap finestra oberta que m'ajudi a agafar aire....
Més informació