Ahir va fer 7 anys de la mort d'en Miquel Martí i Pol. No puc deixar passar aquest dia sense fer-li el meu petit homenatge amb aquest poema seu, que cada dia, sense adonar-me'n, m'el faig una mica més meu... DONA'M LA MÀ Dóna'm la mà per fer camí cap el gran llac dels somnis, dóna'm la mà hi ha un horitzó que ens crida de molt lluny. Tot és pur com el silenci que precedeix el cant i el temps desfà tendrament els rulls que ha de dur al futur desitjat. Dóna'm la mà i així podrem creure altre cop que tot el que hem volgut només espera un gest com si fos el vent que amb el nostre esforç tenaç desfermarem. Dóna'm el cor per compartir projectes i esperances, dóna'm els ulls i que el desig ens marqui un nou destí. Més ençà de la incertesa que ens va marcir la veu els dits pentinen de nou el mar com un símbol viu i fidel. Dóna'm la mà, dóna'm la veu i proclamem que tot està per fer, tot és possible avui, fem sentir...
Comentaris
Bona nit i bona vaga, Joan!
Bé, si, un petó... que els petons mai no haurien de fer vaga!
Amimdestorbaiperdulpuntdescriwrejtot!
(bé i tampoc la faig, però no he anat a treballar a canvi d'un dia de vacances.... els profes si que en fan i per tant la meva filla no va a l'insti avui, aisssss)
M'alegre que hages tornat al món dels escrits. Espere que hages trobat allò que buscaves.
Salut,
Effy.
Fanal. Que no ens faltin mai els petons que, a més, no es gasten mai! Un altre ben fort per tu! ;)
Xexu. jejeje... Quin piquet més enrotllat! Aaquest post estava programat hores abans. Així que, tècnicament, no he incomplert res... ;P
Anònim. Ostres, llegir-te és com fer una gimcana! ;P Benvingut/da.
Vida i Cris. Tenia tota la raó del món. Això és una feina, és un plaer. Només volia fer un acte de recolzament amb aquest dia, encara que jo també tinc les meves contradiccions...
Elvira. Un comentarista de blog mai és un esquirol... això també és un plaer. L'esquirol és aquell que, malgrat la vaga, decideix anar a treballar. Malauradament, i per primera vegada en molts anys, avui he estat un esquirol. Com dèia abans, jo també caic de vegades en les meves contradiccions...
Effy. Benvinguda de nou! És un plaer tornar-te a veure per aquí. De moment m'he trobat a mi mateix, que no és poc, però encara em queden moltes coses per trobar. Salut! ;)