Va partir abams d'hora, un matí d’hivern per la porta dels més grans. El seu adéu ens va deixar orfes d’un dels més destacats lliurepensadors que havia adoptat el nostre país. Fins l’últim moment, va riure de la seva malaltia i de la mort, amb la mateixa naturalitat i alegria que ho feia quan parlava de la vida. El seu estil era únic i inconfusible. Aspecte informal, amb camisa arremangada i pantaló ample, sempre aconseguia ser el centre d’atenció gràcies al seu (som)riure embaucador i irònic. Gambada ampla, ferma, caminava d’un cantó a un altre fent gala de la seva capacitat gesticuladora, un virtuosisme en la paraula i un sarcasme tan característic, que de vegades fregava una amable i subtil grolleria. Parlava dels seus orígens, del seu avi a la guerra, de la seva tia àvia soltera (que a més era verge), d’històries que es movien entre la realitat i la caricatura, d’amor breus, de la seva eterna solteria i, sobretot, d’una feina feta a cops de passió. Feia crítica (i que bé que l
Comentaris
Bona nit i bona vaga, Joan!
Bé, si, un petó... que els petons mai no haurien de fer vaga!
Amimdestorbaiperdulpuntdescriwrejtot!
(bé i tampoc la faig, però no he anat a treballar a canvi d'un dia de vacances.... els profes si que en fan i per tant la meva filla no va a l'insti avui, aisssss)
M'alegre que hages tornat al món dels escrits. Espere que hages trobat allò que buscaves.
Salut,
Effy.
Fanal. Que no ens faltin mai els petons que, a més, no es gasten mai! Un altre ben fort per tu! ;)
Xexu. jejeje... Quin piquet més enrotllat! Aaquest post estava programat hores abans. Així que, tècnicament, no he incomplert res... ;P
Anònim. Ostres, llegir-te és com fer una gimcana! ;P Benvingut/da.
Vida i Cris. Tenia tota la raó del món. Això és una feina, és un plaer. Només volia fer un acte de recolzament amb aquest dia, encara que jo també tinc les meves contradiccions...
Elvira. Un comentarista de blog mai és un esquirol... això també és un plaer. L'esquirol és aquell que, malgrat la vaga, decideix anar a treballar. Malauradament, i per primera vegada en molts anys, avui he estat un esquirol. Com dèia abans, jo també caic de vegades en les meves contradiccions...
Effy. Benvinguda de nou! És un plaer tornar-te a veure per aquí. De moment m'he trobat a mi mateix, que no és poc, però encara em queden moltes coses per trobar. Salut! ;)