Cansat

Comentaris

Siloe_ Sombra ha dit…
Que bueno que escuche esta musica... para mi desconocida, me encnato.
Gracias Joanfer, espero que no estes demasiado cansado... yo fisicamente no, pero animicamente tengo mis momentos.
Recuerda que una forma magnifica de descansar es recordar a los amigos.
Un beso... grandote como tu corazón.
Paz.( Remei)
6 de juliol del 2010, a les 13:17
Unknown ha dit…
Mai és massa tard per ser feliç.
Et desitjo molta sort... KM
6 de juliol del 2010, a les 13:47
Anònim ha dit…
Bona cançó per una entrada! Aquest temps ja ho té. Tots ens trobem més cansats i alguns cops no sabem ben bé ni el motiu.
A animar-se!
6 de juliol del 2010, a les 15:58
Elfreelang ha dit…
Bona cançó! saps que deia la meva àvia? els cansats fan la feina!
6 de juliol del 2010, a les 18:47
rits ha dit…
fa poc em van dir una gran frase: si estàs cansada, descansa.

fes coses per plaer, que et facin bé a tu, desconecta, i poc a poc aniràs retrobant energia.

maca la cançó encara que reconec que jo sóc d'en Pemi, i encara ara em costa el canvi.
6 de juliol del 2010, a les 22:40
onatge ha dit…
Joan la meva àvia deia. Els cansats fan la feina...
Una cançó per anar destilant...

Des del mar.
onatge
6 de juliol del 2010, a les 23:08
Carme Rosanas ha dit…
Descansa, Joan! Tornaré a escoltr la música... ara no són hores, al menys a casa meva!
7 de juliol del 2010, a les 2:07
Garbí24 ha dit…
Has probat amb red bull....;)
7 de juliol del 2010, a les 11:05
Agnès Setrill. ha dit…
M'encanten! Em fan sentir, pensar... ;-)
7 de juliol del 2010, a les 18:33
fada ha dit…
Mai és tard per a la felicitat, Joan. Aprofito per felicitar-te pel sant i per l'aniversari. Muak! Vols un secret? (Jo també m'he negat a fer més anys) El millor del cas és que la gent que fa temps que em coneix em diu que se'm veu més jove i els que conec de nou em fan menys anys dels que tinc! Deu ser cosa de la vareta màgica ;)
8 de juliol del 2010, a les 9:27
rosa ha dit…
Que bonica canço! Avui en sento molt identificada amb ella. "Cansat, cansat de fer-me mal,
de viure en un engany,
cansat de mi,
que no sé alliberar-me,
fugir d´aquest desig
que sé que no és per a mi però no puc evitar."
MOLTES FELICITATS!! encara que amb retard. SIGUIS MOLT FELIÇ.
Rosa Mari
8 de juliol del 2010, a les 15:10
La Senyoreta Reykjavík ha dit…
Doncs descansa i refes-te!

M'agrada molt aquesta cançó :)

B7s!
10 de juliol del 2010, a les 12:44
Mireia ha dit…
Jo era més de Sopa de Cabra, però aquesta cançó m'agrada força
12 de juliol del 2010, a les 13:08
LUA COACH ha dit…
Tu ets dels que fan dos mesos de vacances? t'envejo!
16 de juliol del 2010, a les 12:02
Idoia Laurenz ha dit…
Lax'n'Busto. M'ho apunto. M'ha encantat. Molt d'acord i molt de gust. Mai és massa tard.
Petons
16 de juliol del 2010, a les 16:18
Anònim ha dit…
I aquest cansanci a què és degut? Jo, sincerament preferisc el físic. el mental em mata i me'n fot per complet...

I no, mai no és masa tard :)


Salutacions,
Effy.
20 de juliol del 2010, a les 21:21
Benjamí ha dit…
Hola Jonafer, he trobat el teu blog tot cercant informació sobre el Grau de Filosofia, que començaré el curs vinent a l'UB. El cas és que estic mirant de trobar si hi ha llibres recomanats per començar a veure "de què va" i així entrar ja una mica rodat a la facultat. Ja sé que tu vas començar i acabar la carrera fa uns anys, i probablement el temari ja sigui diferent, però potser em pots dir alguna cosa.
Res més, ens anem veient per aquí!

Benjamí
21 de juliol del 2010, a les 17:03
Maijo Ginovart ha dit…
Les vacances sempre afavoreixen el canvi. Que aquest canvi arribi més aviat o no, depèn de l’actitud que prenguem.
Que descansis!

maijo
24 de juliol del 2010, a les 12:00
joanfer ha dit…
Gràcies a tots i a totes pels vostres comentaris i disculpeu que aquesta vegada no respongui un per un...

Benjamí, si m'esciurs un correu enviant-me el teu et podré contestar al que em preguntes. Gràcies.

Elena. Y yo te deseo todo lo mejor...
25 de juliol del 2010, a les 14:45
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Recordant Martí i Pol

Imatge
Ahir va fer 7 anys de la mort d'en Miquel Martí i Pol. No puc deixar passar aquest dia sense fer-li el meu petit homenatge amb aquest poema seu, que cada dia, sense adonar-me'n, m'el faig una mica més meu... DONA'M LA MÀ Dóna'm la mà per fer camí cap el gran llac dels somnis, dóna'm la mà hi ha un horitzó que ens crida de molt lluny. Tot és pur com el silenci que precedeix el cant i el temps desfà tendrament els rulls que ha de dur al futur desitjat. Dóna'm la mà i així podrem creure altre cop que tot el que hem volgut només espera un gest com si fos el vent que amb el nostre esforç tenaç desfermarem. Dóna'm el cor per compartir projectes i esperances, dóna'm els ulls i que el desig ens marqui un nou destí. Més ençà de la incertesa que ens va marcir la veu els dits pentinen de nou el mar com un símbol viu i fidel. Dóna'm la mà, dóna'm la veu i proclamem que tot està per fer, tot és possible avui, fem sentir...
Més informació

Fent camí

Imatge
Avui, tafanejant per la blogesfera, m'he trobat gratament amb una pàgina que reproduïa la lletra de la cançó "Fent camí" dels "Esquirols". Una cançó composada quan encara no havia ni nascut, però que per un moment m'ha fet viatjar en el temps i recordar, no només que va ser la primera cançó que vaig aprendre a tocar, sinó també els bons moments que vaig passar en una etapa important de la meva vida. I és que, mentre anem vivint, també anem fent camí...        FENT CAMÍ (Esquirols) Fent camí per la vida em tocarà menjar la pols, ficar-me al mig del fang com ho han fet molts, compartir el poc aliment que porto al meu sarró, tant si m'omple de joia com si em buida la tristor. Vindran dies d'angoixa, vindran dies d'il·lusió, com la terra és incerta, així sóc jo. Dubtaré del compromís i a voltes diré no, em mancarà quan calgui, decisió. Però lluny a l'horitzó, ja lliure de l'engany, veuré milers com jo que van vencent la por. ...
Més informació

Fins aviat...

Fa poc més d'un mes vaig publicar un post en el que intuïa canvis a la meva vida. No sabia ben bé per què i tampoc sabia cap a on em podrien portar. Però era una intuïció ben forta. Aquests canvis van arribar massa d'hora, gairebé sense adonar-me'n i com si es tractés d'un autèntic huracà. La meva vida a nivell personal i professional ha fet un gir de 180 graus que em deixa amb la neguit de què és el que em depararà un futur, del que ara mateix no sé ser gaire optimista. I dintre d'aquests canvis, avui es tanca una de les etapes més importants de la meva vida. D'aquelles que costarà oblidar. Tot final comporta un mal, un dolor, però també una enyorança del temps viscut. La vida de vegades no sembla ser tot lo justa que ens agradaria amb nosaltres. Però així és la vida... diuen. I també diuen que quan es tanca una porta, sempre s'obre una finestra. Massa portes s'estan tancat al meu pas i encara no trobo cap finestra oberta que m'ajudi a agafar aire....
Més informació