A cau d'orella...

Fa temps vaig fer un post a propòsit del meu nom, o més ben dit, de les diferents formes que ha fet servir la gent al llarg de la meva vida per anomenar-me. I pensava que m'havia quedat molt curt, que en aquell moment no vaig saber posar tots els noms que s'han utilitzat per referir-se a mi. Així que, en el meu afany d'esmenar-ho, intentaré enumerar-los tots de nou, amb el risc, lògicament, que em pugui deixar algun (aquest algun que em perdoni), però és que la llista no té desperdici... Començarem, com no pot ser d'una altra manera, per Joan , el meu nom. I seguirem amb les diferents formes que s'han fet servir en el meu àmbit familiar: Juan, Juanito, Juanico, Paco, Paquito, Paquico, Antonio, Pepe i idiota Quant a aquesta última, el seu ús només és atribuïble a la meva germana. No sé per què ho feia, amb la bona persona que sóc. Si algú volgués formular alguna pregunta més, que s'ho estalviï. Estem parlant de la meva família: hi ha cos...

No vaig triar Quan la claror vingui a buscar-me quan tanquin aquests ulls humans potser en tindré uns de més grans o potser, qui ho sap, s'aturaran. D'on vens, on vas, qui ets i qui seràs? Aquesta nit m'ho he preguntat. I és que d'aquí no vull marxar m'agrada més que el més enllà Diuen que t'han posat a prova que per això tens la llibertat que has d'escollir entre el bé i el mal però ets com vas néixer i ho seràs. No vaig triar ser tal com sóc ni ser humà i és que tampoc puc explicar tot el que he fet o faré demà. I no sé pas que m'espera però ha de ser millor, ha de ser millor voldria tornar enrera però ha de ser millor, ha de ser millor. Diuen que potser és per feblesa diuen que és per manca de fe no em fa vergonya confessar que hi ha coses que em fan por. Doncs no perdrà la meva adreça ni la d'aquells que jo he estimat ni esclaus, reis, bojos, ni malalts tant li fa, que li és igual. No vaig triar néixer com sóc n...