A cau d'orella...

Eterna qüestió aquesta: cercar o descobrir? En l'amor, les amistats, la feina... Busques o realment trobes? Preguntes que segur que ens hem fet alguna vegada i que probablement seguiran sense tenir resposta clara o definitiva. Aquest vídeo parla una mica de tot això.  I què voleu que us digui sobre el vídeo... Doncs que m'ha agradat. I molt. I ja sabeu que sempre que alguna cosa m'agrada, la comparteixo. Així que aquí la teniu...

A pocs dies del setanta-dosè aniversari del naixement de John Lennon he volgut recuperar, i compartir, un de tants i tants textos i reflexions que ens va deixar en vida. I és que encara avui dia ens fan creure tantes coses... " Ens van fer creure que "el gran amor", només succeeix una vegada,  generalment abans dels 30 anys. No ens van explicar que l'amor no és accionat,  ni arriba en un moment determinat. Ens van fer creure que cadascun de nosaltres és la meitat d'una taronja, i que la vida només té sentit quan trobem l'altra meitat. No ens van explicar que ja naixem sencers, que ningú en la nostra vida mereix carregar en les esquenes la responsabilitat de completar-ho que ens falta. Les persones creixen a través de la gent. Si estem en bona companyia és més agradable.  Ens van fer creure en una fórmula anomenada "dues en un": dues persones pensant igual, actuant igual...  que era això el que funcionava! No en...

En l'aniversari del seu naixement, estic seur que Neruda ens recordaria que ens fan falten molts poemes com aquest, per fer-nos sentir que encara estem i estarem molt vius!   Mor lentament qui es transforma en esclau de l'hàbit ,   repetint tots els dies els mateixos trajectes ,   qui no canvia de marca ,  qui no arrisca vestir un color nou i no li parla a qui no coneix . Mor lentament qui evita una passió ,   qui prefereix el negre sobre blanc i els punts sobre les " is" a un remolí d'emocions ,   justament les que rescaten la lluentor dels ulls , somriures de badalls ,   cors a les ensopegades i sentiments . Mor lentament qui no volteja la taula quan es infeliç en el treball ,   qui no arrisca el cert per l'incert per anar darrere d'un somni ,  qui no es permet almenys una vegada a la vida ,  fugir dels consells sensats . Mor lentament qui no viatja , qui no ...

"Si res no ens  salva de la  mort, almenys  que l'amor  ens salvi de  la vida". Pablo Neruda  Potser caldria no deixar de fer l'amor, doncs, no... ?

  "La vida només pot ser entesa mirant cap enrere, però ha de ser viscuda mirant cap endavant " (Soren Kierkegaard)

Deu minuts. Només us demano això: deu minuts del vostre temps. És igual que sigui ara, o més tard, o demà... Hi ha coses, hi ha experiències de vida, per les que valen molt la pena seure un instant, tranquilament, i deixar-nos alliçonar. Aquest vídeo, que només dura això, deu minuts, és un magnífic exemple del que estic dient. "No podem canviar les cartes que ens han donat, només com les juguem" (Randy Pausch)

No vaig triar Quan la claror vingui a buscar-me quan tanquin aquests ulls humans potser en tindré uns de més grans o potser, qui ho sap, s'aturaran. D'on vens, on vas, qui ets i qui seràs? Aquesta nit m'ho he preguntat. I és que d'aquí no vull marxar m'agrada més que el més enllà Diuen que t'han posat a prova que per això tens la llibertat que has d'escollir entre el bé i el mal però ets com vas néixer i ho seràs. No vaig triar ser tal com sóc ni ser humà i és que tampoc puc explicar tot el que he fet o faré demà. I no sé pas que m'espera però ha de ser millor, ha de ser millor voldria tornar enrera però ha de ser millor, ha de ser millor. Diuen que potser és per feblesa diuen que és per manca de fe no em fa vergonya confessar que hi ha coses que em fan por. Doncs no perdrà la meva adreça ni la d'aquells que jo he estimat ni esclaus, reis, bojos, ni malalts tant li fa, que li és igual. No vaig triar néixer com sóc n...