Vull aprendre de tu
Sempre hem sentit que els que sempre diuen la veritat són els borratxos, els infants... i els bojos . És curiós que ni tan sols el filòsofs es salven de dir, de tant en tant, alguna bajanada (i avui en dia n'hi ha cada un...).
En qualsevol cas, torno novament a l'escena blogaire amb la lletra d'un tema musical que he descobert en aquestes festes. Són d'aquells temes que t'arriben i et remouen per dintre; i que et recorden que la vida és un constant aprendre dels altres i també, per què no, de tu mateix. Que de vegades estem massa inmersos en nosaltres mateixos i en els nostres problemes. Ens neguem a escoltar, a aprendre i a mirar més enllà del nostre petit món per por a vés a saber què. I ens pensem que el món està ple de bojos...
Però es que, realment, és el mon el que està boig. Potser, qui sap, aquells als que anomenem "bojos" tinguin més enteniment del que pugui tenir avui dia el nostre món...
Aquesta cançó, que vull compartir ara amb tots vosaltres, porta el mateix títol d'aquest post i va ser escrita pel grup "ECDL" aprofitant la visita que van realitzar a l'emisora de ràdio "Radio Colifata", conduïda íntegrament pels pacients de l'Hospital Neuropsiquiàtric Dr. José T. Borda, com a part de la seva teràpia de recuperació.
A partir d'avui... vull aprendre de tu.
A partir d'avui... vull aprendre de tu.
"Quiero aprender de ti"
Hoy quiero aprender a recorrer vuestra noción desnuda.
Hoy quiero aprender eso que nunca permito en la vida.
Y quiero aprender y liberar de dentro esa ternura.
No lo dejaré, hoy lo haré.
Hoy quiero aprender y escucharé todo lo que me digas.
Y deben saber que en vuestra voz existe la cordura.
Esa que hace ver que falta tanto en esta linda vida.
Y voy a aprender, hoy lo haré.
Y cuando nadie para un rato y mira a su alrededor,
no se deja afectar.
Y es que este mundo gira tan deprisa,
sólo se llega a pensar locura de los demás y nunca miro la mia.
Y hoy voy a entender y lo pequeño que soy en la vida.
Y hoy voy a entender que lo pequeño es grande día a día.
Y hoy voy a saber y recoger toda vuestra caricia,
que llega a la piel y hará bien.
Y cuando nadie para un rato y mira a su alrededor,
no se deja afectar.
Y es que este mundo gira tan deprisa,
sólo se llega a pensar locura de los demás y nunca miro la mia.
Y que existe y que se que ahí está.
Y cuando nadie para un rato y mira a su alrededor,
no se deja afectar.
Y es que este mundo gira tan deprisa,
sólo se llega a pensar locura de los demás y nunca miro la mia.
Y que existe y que se que ahí está.
Hoy quiero aprender a recorrer vuestra noción desnuda.
Hoy quiero aprender eso que nunca permito en la vida.
Y quiero aprender y liberar de dentro esa ternura.
No lo dejaré, hoy lo haré.
Hoy quiero aprender y escucharé todo lo que me digas.
Y deben saber que en vuestra voz existe la cordura.
Esa que hace ver que falta tanto en esta linda vida.
Y voy a aprender, hoy lo haré.
Y cuando nadie para un rato y mira a su alrededor,
no se deja afectar.
Y es que este mundo gira tan deprisa,
sólo se llega a pensar locura de los demás y nunca miro la mia.
Y hoy voy a entender y lo pequeño que soy en la vida.
Y hoy voy a entender que lo pequeño es grande día a día.
Y hoy voy a saber y recoger toda vuestra caricia,
que llega a la piel y hará bien.
Y cuando nadie para un rato y mira a su alrededor,
no se deja afectar.
Y es que este mundo gira tan deprisa,
sólo se llega a pensar locura de los demás y nunca miro la mia.
Y que existe y que se que ahí está.
Y cuando nadie para un rato y mira a su alrededor,
no se deja afectar.
Y es que este mundo gira tan deprisa,
sólo se llega a pensar locura de los demás y nunca miro la mia.
Y que existe y que se que ahí está.
Comentaris
Què bé que tinguis ganes de tornar :)
Clídice. Doncs quanta raó té el teu amic. Sempre millor viatjar i viure en companyia... A més, com molt bé dius, sol és molt aborrit, ;P
I sí, sembla que torno a estar una mica més animat. Ja començava a tenir una mica de "mono". Moltes gràcies! ;)
Euria. Quan vius experiències amb familiars o coneguts és força dur. Jo també he tingut alguna mena de contacte amb malalts d'aquest tipus i és realment dur. El que et conforta més, és que l'afecte que et donen es multiplica per deu; i això no té preu!
Gemma. I jo de tu i de tots també, per descomptat! Sempre aprenem i no podem deixar de fer-ho mai... ;D
Un abrazo
Totalment d'acord amb tu. Un professor ha d'aprendre diariament dels seus alumnes. És una forma més d'enriquir-se com a professor i com a persona... ;)
Aquests "boixos baixets", com diria en Serrat, m'han posat amb cada "apuro" amb les seves preguntetes... I aquí també comences a aprendre d'ells.
La cançó l'havia sentit és que m'agrada molt el Canto del Loco. El primer cop em sembla que la vaig sentir per la ràdio i em va captar l'atenció el troç "sólo se llega a pensar locura de los demás y nunca miro la mia.
Y que existe y que se que ahí está", no sabia que fos arrel d'aquesta visita, així encara la trobo més xula.
Em va agradar la frase perquè poques vegades reconeixem que ens equivoquem, abans pensem que tots van contra direcció i nosaltres ho fem bé, un crit d'humilitat.
Ara que ja sé que continuras endavant amb el bloc et faré un link i així et podré anar seguint.
Doncs mira, coincidim en el tros de la cançó que més ens agrada. És important tenir una mica d'autocrítica. Potser amb ella el món aniria d'una altra manera...
Encantat que m'hagis "linkat"; jo ja ho vaig fer amb tu fa dies... ;)
Una abraçada
Comparteixo totalment la comprensió que demanes pels malalts i els seus familiars. Només quan tens un cas molt a prop pots arribar a entendre aquest patiment.
Sort amb la memòria anual. Salutacions! ;)
Moltes gràcies per comentar i benvingut! ;)
Doncs, posiblement, si t'ho mires fredament, l'aprendre d'aquells que veiem com a diferents, no serà que realment no som tan diferents?
Gràcies per la teva visita! ;)
Una abraçada!
Gràcies per la teva visita, rokins
Una abraçada també per tu... ;)