La fi del món
En vàries ocasions, he tingut l'oportunitat d'organitzar i participar en debats sobre el paper que fan els mitjans de comunicació a la nostra societat. En l'anterior post ja denunciava que, per alguns mitjans, el sensacionalisme i el morb estava per sobre de la dignitat quan el benefici és el que realment importa. I bé, sempre he tingut la sensació que la gent, en general, no és tan ximple com alguns pensen i que són conscients que, per llegir o veure alguns mitjans, has d'anar amb molt de compte, però que per això també s'ha d'aprendre. I és que no és el mateix dir que "Jesús caminava sobre les aigües...", que dir que "Jesús no sabia nedar...".El vídeo que aquí exposo no té desperdici. És un exemple clar de fins on pot arribar un mitjà de comunicació amb la manipulació informativa i partidista. Segur que n'hi ha -i n'hi haurà- de més greus; però amb aquest, almenys, rius una estona. I aquí sí que val allò de "una imatge val més que mil paraules"... perquè, gairebé, es la fi del món...
Comentaris
Un abrazo
Ara seriosament, Intereconomia és un canal d'humor, oi? A mi els acudits que em fan més gràcia són aquells que s'expliquen ben seriós, que trigues una estona a adonar-te que t'estan prenent el pèl.
Ei, això de les dues frases de Jesús és boníssim, un exemple perfecte per parlar de la manipulació i la demagògia. Me l'apropio totalment, apa, així pel morro.
Jajaj... aquest home no deu de trobar res positiu en la vida, ni respira ni res quan parla, pobret!
D'on li ve el nom?
De pena!!!
El teu article molt bé! M'ha agradat.
No hi ha aquests mitjans també una mica per culpa nostra ? Si ningú se'ls mirés, segurament no existirien perquè al capdavall un mitjà no deixa de ser un negoci com un altre :si no es ven, s'han de baixar portes.
Pero a parte de discutir el fondo, que se puede estar más o menos de acuerdo, para un medio serio casi es más importante, si no igual, las formas. Y aquí las formas brillan por su ausencia bajo mi punto de vista.
Ojalá pudiéramos tener la capacidad de poder leer, ver o escuchar cada medio para poder sacar luego nuestra propia opinión. Desgraciadamente, dado la diversidad que existe, es casi imposible. Y sí que es verdad que tendemos a ir a buscar aquellos con los que nos sentimos más afines.
Un placer siempre verte por aquí. Un beso! ;)
I quant a les frasses de Jesús... mmm... això d'apropiar-te-les... Bé, per ara no et faré pagar cap cànon de la propietat intelectual, que ja n'hi ha un munt... ;)
Una abraçada.
Angès. Sí, conec l'APM. I qui no! ;) De fet aquest vídeo està tret d'allà.
I bé, pel comentari que fas sobre que haviat la gent deixarà de creure en aquestes cadenes, tant de bo sigui així. De mentres l'haurem d'aguantar, perquè, encara que sembli mentida, audiència en tenent!
Gràcies pel comentari. Petons
Ada. Això de deixar-nos pensar a nosaltres és gairebé una blasfèmia avui dia!! Si tu penses, et fas crítica, i una persona crítica pot qüestionar certes coses. I això no interessa.
I que aquest home no trobi res positiu a la vida... bé això no ho sé. El que em pregunto és que li passa pel cap quan es veu ell mateix a la tele...
Gràcies per la vista. Petons.
Gerardeli. Doncs això pensava jo també quan vaig sentir a parlar d'ella. La meva sorpresa va ser quan la vaig començar a veure en aquests programes de zapping i un dia me la vaig mirar per curiositat. De veritat, no té desperdici... ;)
Gràcies a tu també. Una abraçada!
Gràcies per comentar. Petons.
Elvira. Aquesta és la batalla que hem de lliura cada dia els que ens dediquem a la docència. Jo insisteixo sempre als meus alumnes que siguin crítics amb el món i amb ells mateixos, que contrastin, que analitzin i que després treguin les seves pròpies conclusions. Però les seves! La manipulació està a l'ordre del dia allà o van...
Mentres tant, això, ens ho prendrem amb humor.
Petons! ;)
Cris i Clídice. Tot i que la feina que fan no ens agradi penso que emprendre accions legals no és la solució. Sí, el dret a la llibertat d'expressió hi és. Però el càstig més gran que podem rebre és precisament la pèrdua de credibilitat i, per tant, d'audiència...
Petons a les dues.. ;)
Llum. Com molt bé dius, AFORTUNADAMENT no són tots iguals. La meva crítica, però, no va tant encaminada als professionals, com als propis mitjans que són els que realment paguen. Em nego a pensar que tots els periodistes puguin deixar de banda la seva ètica professional en pro dels interessos d'uns pocs.
I m'ha fet gràcia el que dius de les revistes del cor. Ningú ha vist mai la Belen Esteban, però tothom sap la seva vida. De fet, és com la política: deia jo mateix una vegada, en relació a les eleccions del País Valencia, que ningú votava al Camps, però sempre treu majoria absoluta... "Hay que joderse...".
Gràcies a tu també. Petons! ;)
Malauradament, cada vegada la cosa va a pitjor...
Gràcies pel teu comentari. Petons... ;)