Si em dius adéu
Encara recordo les tardes (i algunes nits) que junts havíem cantat el "Que tinguem sort..." d'en LLach. Vosaltres cantàveu i jo tocava la guitarra. A mi no se'm donava gaire bé el cantar, però a tu... A més, era de les caçons que més t'agraden de la nostra època "kumba", com tu deies...
Has marxat i ni tan sols has pogut dir adéu en un dia net i clar. En realitat, ho has fet en un dia gris i trist pels que aquí ens quedem.
Ara només em queden els records. Un records plens de joventut i d'innocència; de riures i de plors. Uns records, però, plens de vida. La mateixa que et manca ara. I és ni la filosofia pot donar una explicació raonable per segons què...
Hi ha, però, quelcom que deixes viu, molt viu, que viurà per tu. I que quan creixi serà gran, esplèndid. Com ho vas ser tu.
Hi ha, però, quelcom que deixes viu, molt viu, que viurà per tu. I que quan creixi serà gran, esplèndid. Com ho vas ser tu.
Només em resta, Eva, donar-te les gràcies per tots els grans moments viscuts i regalar-te aquest petit i últim homenatge.Siguis on siguis, arreveure!
Comentaris
Però aquest és un bonic homenatge, tendre i dolç.
És un consol pels que es queden... o una mena de lligam amb els que se'n van? No t'ho sabria dir, sé que, per a mi, és un cert consol parlar i mantenir viu el record dels que ja han marxat.
Una abraçada
Una forta abraçada
Besades!
La veritat és que era una de les millors persones que he conegut mai; amb un cor que no li cabia.
La vida, de vegades, és massa injusta. Però així és i ho haurem d'acceptar encara ens agradi o no.
Això era el mínim que li podia fer.
Gràcies novament.
Un petonet
He encrit moltes de vegades la lletra d'aquesta cançó, una vegada darrere d'altra, en blocs de diferents colors i l'he cantada en silenci mentre ho feia.Preciosa.
T'acompanye en el sentiment.
Besets
És ben curiós. I això ho dic per tots els que us heu apropat i deixat una petita empremta en aquest post. No ens coneixem pràcticament de res, tan sols per tot allò que compartim llegint-nos. Però, malgrat això, em sento molt ben arropat i acompanyat per vosaltres.
Moltes gràcies a tots i totes, de veritat!
Un petonet i una forta abraçada... ;)
Una abraçada ben gran!
Una abraçada també per tu... ;)
Doncs no; sembla no haver-hi consòl quan marxen les persones que estimem. Però els amics, la gent propera hem de fer costat a la família, en la masura del possible, que són els que més ho estan patint... Ara ens toca a uns quants veure el món d'una altra manera.
Sento la pèrdua.
Fins aviat,
Un abraçada... ;)
Em sap molt de greu.
Moltísimes gràcies.
Una abraçada! ;)