Raons
"Quan la vida et presenti raons per plorar, demostra-li que tens mil i una raons per riure."
Recordant Martí i Pol
Ahir va fer 7 anys de la mort d'en Miquel Martí i Pol. No puc deixar passar aquest dia sense fer-li el meu petit homenatge amb aquest poema seu, que cada dia, sense adonar-me'n, m'el faig una mica més meu... DONA'M LA MÀ Dóna'm la mà per fer camí cap el gran llac dels somnis, dóna'm la mà hi ha un horitzó que ens crida de molt lluny. Tot és pur com el silenci que precedeix el cant i el temps desfà tendrament els rulls que ha de dur al futur desitjat. Dóna'm la mà i així podrem creure altre cop que tot el que hem volgut només espera un gest com si fos el vent que amb el nostre esforç tenaç desfermarem. Dóna'm el cor per compartir projectes i esperances, dóna'm els ulls i que el desig ens marqui un nou destí. Més ençà de la incertesa que ens va marcir la veu els dits pentinen de nou el mar com un símbol viu i fidel. Dóna'm la mà, dóna'm la veu i proclamem que tot està per fer, tot és possible avui, fem sentir...
Comentaris
Bona nit!
Es clar que costa,però s'ha de intentar
Que no trobis cap raó per somriure, no vol dir que no en tinguis cap. Simplement has de canviar el xip.
No deixis mai que res, ni ningú, et trigui el teu somriure. I recorda que la vida no és esperar que passi la tempesta, sinó aprendre a ballar sota la pluja... ;)
Elvira. Doncs mira, coses més estranyes n'he vist. El trobar a algú plorant com una "magdalena" i que acabi rient (més que rient, somrient), no seria la primera vegada que ho veig, i espero que no la última! Déu ser que tinc cara d'acudit... ;P
Carme. Sempre podem trobar motius per somriure. I això és de les coses més maques que tenim; no la podem desaprofitar. I si la vida et dóna l'esquena, no et tallis, toca-li el cul! ;P
Bon dia! ;D
Núria. D'això es tracta, de ser optimista, de tirar endavant, de no deixar mai de somriure... ;)
Garbi24. I mira que n'és difícil de vegades, veritat? Però com molt bé dius tu, s'ha d'intentar, n'hem d'apredrem per això mateix, perquè val molt la pena.
La cançó és magnífica, sempre em posa de bon humor quan se m'apareix per casualitat.
Una abraçada!
Fora conyes. Sempre que tinc l'oportunitat me l'escolto o la penjo d'una forma o una altra al bloc (no és la primera vegada). Va ser una cançó que em va marcar en una època complicada de la vida i, des de llavors, sempre miro de porar-la amb mi...
Salutacions!
Espero que las cosas hayan ido mejor que en la última entrada :).
Que tengas buen inicio de semana!!.
Un abrazo
Una abraçada i ànims!
Que tengas muy buena semana tu también... ;)
Rits. I si no tens llapis i paper ja te'l deixo jo!! ;P Ningú diu que aquestes coses siguin fàcils, però almenys s'ha d'intentar, no? ;)
Cris. Tens tota la raó. A més, si fem l'esforç, sempre hi hauran més coses per les que somriure que per plorar.
Una forta abraçada per tu també i gràcies! ;)
I a més, potser cal tenir dies tristos per valorar encara més quan els transformem en dies clars. Podem canviar-ne el color, tot comença amb un pas.
i com diuen a la cançó "Llença't cada instant és únic i no es repetirà"
M'agrada llegir en positiu. S'encomana! :)
Un petonet!! ;D
Gràcies! ;)
Aquesta actitud només depén de nosaltres. Sí, és cert; no és fàcil. Però sempre podem donar la volta a la truita i fer que, d'allò que és negatiu, li trobem el seu punt positiu...
Gràcies per la teva visita! ;)