I es van fer eterns

"Si perdeu, seguireu sent els millors del món; però si guanyeu, sereu eterns...." 
(Pep Guardiola)



I es van fer eterns...  

Comentaris

Carme Rosanas ha dit…
A vegades plorar és ben dolç!
20 de desembre del 2009, a les 17:31
Clidice ha dit…
és que costa de creure com hem passat de ser uns eterns patidors a tenir l'equip que ha batut tots els rècords de la història del fubol :) imagino que en Guardiola n'és ben conscient del que han aconseguit i de la importància que té la seva feina per a milions de persones al món :)
20 de desembre del 2009, a les 18:41
joanfer ha dit…
Molt dolç, Carme, però també tan necessari com riure!

Doncs no tinc clar si encara són conscient, Clídice. Ell mateix deia que potser seran plenament conscients d'aquí un temps, quan per sort o per desgràcia, haguem de mirar enrere i veure el que han aconseguit...
20 de desembre del 2009, a les 21:44
joanfer ha dit…
Per cert, Jesús, no sé si ets gaire futbolero i això ha esdevingut un bon regal d'aniversari... ;) En qualsevol cas, espero que hagis gaudit del teu dia!
20 de desembre del 2009, a les 21:46
Gemma ha dit…
Encara no havia vist les imatges, malgrat que tothom n'hagi parlat del dret i del revés...
I, la veritat, fam emocionar de l'emoció que se'n desprèn.
31 de desembre del 2009, a les 8:29
joanfer ha dit…
Tens tota la raó, Gemma. La primera vegada que ho veus t'agafa un no sé què, que què sé jo, que jo què... ;P

En qualsevol cas, és molt bo expressar les nostres emocions en públic i crec que, en general, no estem gaire educats per això...

Benvinguda i gràcies per enllaçar-me. Aprofito també per desitjat-je una molt bona entrada d'any!

Una abraçada... ;)
31 de desembre del 2009, a les 12:05
caterina ha dit…
Gran frase la de Guardiola i certa! Aquest Barça és el millor de la història, sens dubte, i Guardiola, vaja, el qeu ha fet és impressionant. Jo era de les que no donava res per ell quan es va posar davant el primer equip del Barça, sobretot venint d'on venia d'entrenar. Però fa temps que he rectificat. I tot plegat encara pot anar a més! Aquest també pot ser un any molt gran :)
4 de gener del 2010, a les 15:46
joanfer ha dit…
Tant de bo sigui així, Caterina.

Jo sóc dels que de bon principi li donava un bot de confiança al Pep. Penso que, fins que no es demostrés el contrari, podia ser un entrenador vàlid. Ara bé, tan vàlid i amb els resultats qua ha tret, sí que no m'ho ssperava pas.

Ara només cal continuar en aquesta línia per continuar guanyant títols. Repetir el mateix de l'any passat és molt, molt díficil... però ja veus que no impossible d'assolir! ;)

Gràcies per la teva visita... ;D
4 de gener del 2010, a les 18:40
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Recordant Martí i Pol

Imatge
Ahir va fer 7 anys de la mort d'en Miquel Martí i Pol. No puc deixar passar aquest dia sense fer-li el meu petit homenatge amb aquest poema seu, que cada dia, sense adonar-me'n, m'el faig una mica més meu... DONA'M LA MÀ Dóna'm la mà per fer camí cap el gran llac dels somnis, dóna'm la mà hi ha un horitzó que ens crida de molt lluny. Tot és pur com el silenci que precedeix el cant i el temps desfà tendrament els rulls que ha de dur al futur desitjat. Dóna'm la mà i així podrem creure altre cop que tot el que hem volgut només espera un gest com si fos el vent que amb el nostre esforç tenaç desfermarem. Dóna'm el cor per compartir projectes i esperances, dóna'm els ulls i que el desig ens marqui un nou destí. Més ençà de la incertesa que ens va marcir la veu els dits pentinen de nou el mar com un símbol viu i fidel. Dóna'm la mà, dóna'm la veu i proclamem que tot està per fer, tot és possible avui, fem sentir...
Més informació

Fent camí

Imatge
Avui, tafanejant per la blogesfera, m'he trobat gratament amb una pàgina que reproduïa la lletra de la cançó "Fent camí" dels "Esquirols". Una cançó composada quan encara no havia ni nascut, però que per un moment m'ha fet viatjar en el temps i recordar, no només que va ser la primera cançó que vaig aprendre a tocar, sinó també els bons moments que vaig passar en una etapa important de la meva vida. I és que, mentre anem vivint, també anem fent camí...        FENT CAMÍ (Esquirols) Fent camí per la vida em tocarà menjar la pols, ficar-me al mig del fang com ho han fet molts, compartir el poc aliment que porto al meu sarró, tant si m'omple de joia com si em buida la tristor. Vindran dies d'angoixa, vindran dies d'il·lusió, com la terra és incerta, així sóc jo. Dubtaré del compromís i a voltes diré no, em mancarà quan calgui, decisió. Però lluny a l'horitzó, ja lliure de l'engany, veuré milers com jo que van vencent la por. ...
Més informació

Encara t’enyorem

Imatge
Va partir abams d'hora, un matí d’hivern per la porta dels més grans. El seu adéu ens va deixar orfes d’un dels més destacats lliurepensadors que havia adoptat el nostre país. Fins l’últim moment, va riure de la seva malaltia i de la mort, amb la mateixa naturalitat i alegria que ho feia quan parlava de la vida.  El seu estil era únic i inconfusible. Aspecte informal, amb camisa arremangada i pantaló ample, sempre aconseguia ser el centre d’atenció gràcies al seu (som)riure embaucador i irònic. Gambada ampla, ferma, caminava d’un cantó a un altre fent gala de la seva capacitat gesticuladora, un virtuosisme en la paraula i un sarcasme tan característic, que de vegades fregava una amable i subtil grolleria. Parlava dels seus orígens, del seu avi a la guerra, de la seva tia àvia soltera (que a més era verge), d’històries que es movien entre la realitat i la caricatura, d’amor breus, de la seva eterna solteria i, sobretot, d’una feina feta a cops de passió. Feia crítica (i que bé que l...
Més informació