Ahir va fer 7 anys de la mort d'en Miquel Martí i Pol. No puc deixar passar aquest dia sense fer-li el meu petit homenatge amb aquest poema seu, que cada dia, sense adonar-me'n, m'el faig una mica més meu... DONA'M LA MÀ Dóna'm la mà per fer camí cap el gran llac dels somnis, dóna'm la mà hi ha un horitzó que ens crida de molt lluny. Tot és pur com el silenci que precedeix el cant i el temps desfà tendrament els rulls que ha de dur al futur desitjat. Dóna'm la mà i així podrem creure altre cop que tot el que hem volgut només espera un gest com si fos el vent que amb el nostre esforç tenaç desfermarem. Dóna'm el cor per compartir projectes i esperances, dóna'm els ulls i que el desig ens marqui un nou destí. Més ençà de la incertesa que ens va marcir la veu els dits pentinen de nou el mar com un símbol viu i fidel. Dóna'm la mà, dóna'm la veu i proclamem que tot està per fer, tot és possible avui, fem sentir...
Comentaris
Doncs no tinc clar si encara són conscient, Clídice. Ell mateix deia que potser seran plenament conscients d'aquí un temps, quan per sort o per desgràcia, haguem de mirar enrere i veure el que han aconseguit...
I, la veritat, fam emocionar de l'emoció que se'n desprèn.
En qualsevol cas, és molt bo expressar les nostres emocions en públic i crec que, en general, no estem gaire educats per això...
Benvinguda i gràcies per enllaçar-me. Aprofito també per desitjat-je una molt bona entrada d'any!
Una abraçada... ;)
Jo sóc dels que de bon principi li donava un bot de confiança al Pep. Penso que, fins que no es demostrés el contrari, podia ser un entrenador vàlid. Ara bé, tan vàlid i amb els resultats qua ha tret, sí que no m'ho ssperava pas.
Ara només cal continuar en aquesta línia per continuar guanyant títols. Repetir el mateix de l'any passat és molt, molt díficil... però ja veus que no impossible d'assolir! ;)
Gràcies per la teva visita... ;D