Va partir abams d'hora, un matí d’hivern per la porta dels més grans. El seu adéu ens va deixar orfes d’un dels més destacats lliurepensadors que havia adoptat el nostre país. Fins l’últim moment, va riure de la seva malaltia i de la mort, amb la mateixa naturalitat i alegria que ho feia quan parlava de la vida. El seu estil era únic i inconfusible. Aspecte informal, amb camisa arremangada i pantaló ample, sempre aconseguia ser el centre d’atenció gràcies al seu (som)riure embaucador i irònic. Gambada ampla, ferma, caminava d’un cantó a un altre fent gala de la seva capacitat gesticuladora, un virtuosisme en la paraula i un sarcasme tan característic, que de vegades fregava una amable i subtil grolleria. Parlava dels seus orígens, del seu avi a la guerra, de la seva tia àvia soltera (que a més era verge), d’històries que es movien entre la realitat i la caricatura, d’amor breus, de la seva eterna solteria i, sobretot, d’una feina feta a cops de passió. Feia crítica (i que bé que l
Comentaris
Doncs no tinc clar si encara són conscient, Clídice. Ell mateix deia que potser seran plenament conscients d'aquí un temps, quan per sort o per desgràcia, haguem de mirar enrere i veure el que han aconseguit...
I, la veritat, fam emocionar de l'emoció que se'n desprèn.
En qualsevol cas, és molt bo expressar les nostres emocions en públic i crec que, en general, no estem gaire educats per això...
Benvinguda i gràcies per enllaçar-me. Aprofito també per desitjat-je una molt bona entrada d'any!
Una abraçada... ;)
Jo sóc dels que de bon principi li donava un bot de confiança al Pep. Penso que, fins que no es demostrés el contrari, podia ser un entrenador vàlid. Ara bé, tan vàlid i amb els resultats qua ha tret, sí que no m'ho ssperava pas.
Ara només cal continuar en aquesta línia per continuar guanyant títols. Repetir el mateix de l'any passat és molt, molt díficil... però ja veus que no impossible d'assolir! ;)
Gràcies per la teva visita... ;D