dimecres, 29 de setembre de 2010

Vaga blogaire

10 comentaris:

Carme ha dit...

Ara no sé si els dels comentaris també hem de fer vaga... :)

Bona nit i bona vaga, Joan!

fanal blau ha dit...

Doncs...no sé si escriure res...
Bé, si, un petó... que els petons mai no haurien de fer vaga!

XeXu ha dit...

Doncs jo sóc un piquet, què fas publicant un post el dia de la vaga, sobretot si la secundes? Em sembla que això del banner aquest ho hauríeu d'haver pensat millor.

Anònim ha dit...

Jo també faig baga i he penjat això keu fet p'rò la situasió que bibim no fa de bon beure que tingueu sites en espanyol. Nofadebonedukasió!

Amimdestorbaiperdulpuntdescriwrejtot!

Vida ha dit...

Ei, per què?? El bloc no és una feina, és un plaer.

Cris (V/N) ha dit...

D'acord amb la Vida, i tant que si, un bloc no és pas feina, ja m'agradaria treballar de blogger a mi, no faria pas vaga :)

(bé i tampoc la faig, però no he anat a treballar a canvi d'un dia de vacances.... els profes si que en fan i per tant la meva filla no va a l'insti avui, aisssss)

Elvira FR ha dit...

Món paradoxal faig vaga de post i vaga de feina ( fins i tot vaga de sou d'avui) però sóc un esquirol comentarista!

Effy Stonem ha dit...

Jo sempre acabe parant pel bloc perquè per mi és una necessitat fer-ho.

M'alegre que hages tornat al món dels escrits. Espere que hages trobat allò que buscaves.


Salut,
Effy.

joanfer ha dit...

Carme. Com diuen més avall altres comentaris, estar aquí és un plaer, no és un treball. És clar que es podia comentar i gràcies per fer-ho. Bona nit!;)

Fanal. Que no ens faltin mai els petons que, a més, no es gasten mai! Un altre ben fort per tu! ;)

Xexu. jejeje... Quin piquet més enrotllat! Aaquest post estava programat hores abans. Així que, tècnicament, no he incomplert res... ;P

Anònim. Ostres, llegir-te és com fer una gimcana! ;P Benvingut/da.

Vida i Cris. Tenia tota la raó del món. Això és una feina, és un plaer. Només volia fer un acte de recolzament amb aquest dia, encara que jo també tinc les meves contradiccions...

Elvira. Un comentarista de blog mai és un esquirol... això també és un plaer. L'esquirol és aquell que, malgrat la vaga, decideix anar a treballar. Malauradament, i per primera vegada en molts anys, avui he estat un esquirol. Com dèia abans, jo també caic de vegades en les meves contradiccions...

Effy. Benvinguda de nou! És un plaer tornar-te a veure per aquí. De moment m'he trobat a mi mateix, que no és poc, però encara em queden moltes coses per trobar. Salut! ;)

Albert B. i R. ha dit...

Gràcies per adherir-t'hi! Sí, la gràcia era preparar-lo el dia abans pk sortís publicat el dia de la vaga. No és cap incoherència!