dimarts, 19 de gener de 2010

La fi del món

En vàries ocasions, he tingut l'oportunitat d'organitzar i participar en debats sobre el paper que fan els mitjans de comunicació a la nostra societat. En l'anterior post ja denunciava que, per alguns mitjans, el sensacionalisme i el morb estava per sobre de la dignitat quan el benefici és el que realment importa. I bé, sempre he tingut la sensació que la gent, en general, no és tan ximple com alguns pensen i que són conscients que, per llegir o veure alguns mitjans, has d'anar amb molt de compte, però que per això també s'ha d'aprendre. I és que no és el mateix dir que "Jesús caminava sobre les aigües...", que dir que "Jesús no sabia nedar...".

El vídeo que aquí exposo no té desperdici. És un exemple clar de fins on pot arribar un mitjà de comunicació amb la manipulació informativa i partidista. Segur que n'hi ha -i n'hi haurà- de més greus; però amb aquest, almenys, rius una estona. I aquí sí que val allò de "una imatge val més que mil paraules"... perquè, gairebé, es la fi del món...


15 comentaris:

Nikkita ha dit...

Como bien dices, Joanfer, una imagen vale más que mil palabras.. la pena es que cada cadena manipula su audiencia como le parece conveniente, pero también cada periódico, cada radio.... y no todo el mundo busca los diferentes puntos de vista para sacar sus propias conclusiones.
Un abrazo

XeXu ha dit...

Estic a punt d'exiliar-me, tinc la impressió que d'un moment a l'altre el país s'enfonsarà sota les aigües i tots desapareixerem.

Ara seriosament, Intereconomia és un canal d'humor, oi? A mi els acudits que em fan més gràcia són aquells que s'expliquen ben seriós, que trigues una estona a adonar-te que t'estan prenent el pèl.

Ei, això de les dues frases de Jesús és boníssim, un exemple perfecte per parlar de la manipulació i la demagògia. Me l'apropio totalment, apa, així pel morro.

Agnès S. ha dit...

Esava escoltant l'APM, i també van sortint exemples d'aquests ( és un programa d'humor que fan a tv3, per si no el conèixes) . La conclusió que en trec es que aviat ningú es creurà res d'aquestes cadenes., cal que sigui així!!!

Ada ha dit...

Qué fort, la veritat és que seria millor que els mitjans de comunicació exposaren fets i ens deixaren pensar a nosaltres. Si ens ho donen tot fet no té gràcia! Clar que és inevitable posar el nostre propi punt de vista... La eterna discusió dels periodistes, no?
Jajaj... aquest home no deu de trobar res positiu en la vida, ni respira ni res quan parla, pobret!

gerardeli ha dit...

Una cadena que es diu Intereconomia, no hauria de parlar NOMÉS d'economia?
D'on li ve el nom?
De pena!!!

Carme ha dit...

El vídeo ... bé, dec tenir el sentit de l'humor a la UCI, però més aviat em fa enfadar que no pas riure.

El teu article molt bé! M'ha agradat.

Elvira FR ha dit...

Molta raó tens...no és el mateix caminar damunt les aigües que ofegar-se per no saber nedar...vivim en un món on la informació te la venen adulterada amb manipulació i interpretacions barroeres...el vídeo...fa pensar...i val més que hi hagi humor...espero que com dius hi hagi molta gent que no es deixar dar gat per llebre...però la veritat és que hi ha molta molta, massa gent que no sap o no pot o pitjor: no vol, destriar informació i interpretació...

Cris ha dit...

Doncs realment te l'has de prendre amb humor el vídeo, això o els denúncies per 'terrorisme periodístic'!!!!...

llum ha dit...

Afortunadament NO tots els mitjans de comunicació ni TOTS els periodistes són de la calanya d'aquest paio ni dels que treballen en aquesta cadena, que tothom sap qui paga. Desgraciadament són aquesta penya nefasta els que dinamiten la feina que fa molta gent dels mitjans de comunicació que treballa de manera honesta i amb el codi deontològic a la ma . Però aquí vull introduir un element de debat fent una pregunta a l'aire : per què s'hi trobem tan horrorós determinat mitjà, té tanta audiència i en canvi programes seriosos fets de conya tenen un 1% de share? Que m'ho expliqui algú perquè això és com allò de : no, jo no llegeixo revistes del cor, ni parlar-ne!. Però en canvi tenen uns tiratges importantíssims (sempre n'acabes fullejant alguna , com jo, que avui m'ha tocat dentista :D)
No hi ha aquests mitjans també una mica per culpa nostra ? Si ningú se'ls mirés, segurament no existirien perquè al capdavall un mitjà no deixa de ser un negoci com un altre :si no es ven, s'han de baixar portes.

Clidice ha dit...

si aquest canal es fa passar per seriós, en bé de la llibertat d'expressió, senzillament se l'ha de dur als tribunals i que ells decideixin, o alguna cosa així no? i, de passada, no mirar-lo, per favor :(

joanfer ha dit...

Nikkita. Tienes toda la razón cuando dices que todo medio de comunicación tiende a dar su versión de los hechos. Pero creo que esto es totalmente lícito. Cada uno puede opinar y expresarse como quiera.

Pero a parte de discutir el fondo, que se puede estar más o menos de acuerdo, para un medio serio casi es más importante, si no igual, las formas. Y aquí las formas brillan por su ausencia bajo mi punto de vista.

Ojalá pudiéramos tener la capacidad de poder leer, ver o escuchar cada medio para poder sacar luego nuestra propia opinión. Desgraciadamente, dado la diversidad que existe, es casi imposible. Y sí que es verdad que tendemos a ir a buscar aquellos con los que nos sentimos más afines.

Un placer siempre verte por aquí. Un beso! ;)

joanfer ha dit...

Xexu, no t'exiliïs que no hi ha per tant, home! xD Doncs sí, ja veus que Intereconomia és un canal d'humor. Només que estiguis cinc minuts veient-lo et venen ganes de posar-te a riure... ;P
I quant a les frasses de Jesús... mmm... això d'apropiar-te-les... Bé, per ara no et faré pagar cap cànon de la propietat intelectual, que ja n'hi ha un munt... ;)
Una abraçada.

Angès. Sí, conec l'APM. I qui no! ;) De fet aquest vídeo està tret d'allà.
I bé, pel comentari que fas sobre que haviat la gent deixarà de creure en aquestes cadenes, tant de bo sigui així. De mentres l'haurem d'aguantar, perquè, encara que sembli mentida, audiència en tenent!
Gràcies pel comentari. Petons

Ada. Això de deixar-nos pensar a nosaltres és gairebé una blasfèmia avui dia!! Si tu penses, et fas crítica, i una persona crítica pot qüestionar certes coses. I això no interessa.
I que aquest home no trobi res positiu a la vida... bé això no ho sé. El que em pregunto és que li passa pel cap quan es veu ell mateix a la tele...

Gràcies per la vista. Petons.

Gerardeli. Doncs això pensava jo també quan vaig sentir a parlar d'ella. La meva sorpresa va ser quan la vaig començar a veure en aquests programes de zapping i un dia me la vaig mirar per curiositat. De veritat, no té desperdici... ;)

Gràcies a tu també. Una abraçada!

GEMMA ha dit...

Penós, trist, indigne... en fi, que fàcil es utilitzar les paraules per fer discursos. Ja fa temps que penso que si parlar no fos una eina gratuïta potser no se n'abusaria d'ella tant tontament.

joanfer ha dit...

Carme. Moltes gràcies pel compliment! Però sí, pot passar que algú es pugui empipar, i amb raó. Jo m'estimo més prendre-m'ho d'aquesta manera. Jo, que sóc de mirar tot mitjà que pugui, fa molt de temps que vaig deixar d'enfadar-me amb certes coses. D'altres, però, encara em costa no fer-ho...
Gràcies per comentar. Petons.

Elvira. Aquesta és la batalla que hem de lliura cada dia els que ens dediquem a la docència. Jo insisteixo sempre als meus alumnes que siguin crítics amb el món i amb ells mateixos, que contrastin, que analitzin i que després treguin les seves pròpies conclusions. Però les seves! La manipulació està a l'ordre del dia allà o van...
Mentres tant, això, ens ho prendrem amb humor.
Petons! ;)

Cris i Clídice. Tot i que la feina que fan no ens agradi penso que emprendre accions legals no és la solució. Sí, el dret a la llibertat d'expressió hi és. Però el càstig més gran que podem rebre és precisament la pèrdua de credibilitat i, per tant, d'audiència...
Petons a les dues.. ;)

Llum. Com molt bé dius, AFORTUNADAMENT no són tots iguals. La meva crítica, però, no va tant encaminada als professionals, com als propis mitjans que són els que realment paguen. Em nego a pensar que tots els periodistes puguin deixar de banda la seva ètica professional en pro dels interessos d'uns pocs.
I m'ha fet gràcia el que dius de les revistes del cor. Ningú ha vist mai la Belen Esteban, però tothom sap la seva vida. De fet, és com la política: deia jo mateix una vegada, en relació a les eleccions del País Valencia, que ningú votava al Camps, però sempre treu majoria absoluta... "Hay que joderse...".
Gràcies a tu també. Petons! ;)

joanfer ha dit...

I potser et quedes curta amb els qualificatius, Gemma. La demagògia en els grans discursos han estat sempre eïna dels més influents per controlar al "populatxo".
Malauradament, cada vegada la cosa va a pitjor...
Gràcies pel teu comentari. Petons... ;)