Llei de Murphy

"Encara que existeixi una sola probabilitat de  que una cosa vagi malament,




...segur que anirà malament!"




"Quan sembla que res no pot estar pitjor...




... segur que empitjorarà!"



 

"Pels moments en els que penses que realment n'hi ha que neixen estrellats...




... només queda prendre-t'ho amb les millors de les filosofies possibles..."





 RIURE!!

Comentaris

Clidice ha dit…
Doncs si! :) en Frank sempre em va posar nerviosíssima :P
16 de desembre del 2009, a les 22:29
GEMMA ha dit…
Si Joan, riure i somriure, ben disposats SEMPRE!

Desitjo i espero que el teu coll estigui millor.
17 de desembre del 2009, a les 10:30
Jordi Cirach ha dit…
I és el que el més important és riure! :D

Espero que t'interessin les meves recomanacions culturals.

Bones festes!
L'imperdible de ℓ'Àηimα
20 de desembre del 2009, a les 9:01
Carme Rosanas ha dit…
Les lleis de Murphy, són divertides, però només són veritat quan ho són.

Quan les coses van bé, no hi pensem en ell. :)
20 de desembre del 2009, a les 17:33
Sandra ha dit…
Tens raó!
vaig llegir en algun lloc que el riure és el dissolvent universal de les preocupaacions, no et sembla?

cuida't :)
7 de gener del 2010, a les 22:26
joanfer ha dit…
I tant que em sembla!! L'hauríem d'aplicar, mínim, una vegada al dia. I en els mals moments... multiplica-ho per deu!! ;D

Petons i gràcies!

"Un dia sense un somriure és un dia perdut" (Charles Chaplin)
7 de gener del 2010, a les 22:37
Els del PiT ha dit…
Ui! M'ha encantat tornar a veure aquest sapastre estrellat, eeeing? Hi hi hi...
9 de gener del 2010, a les 10:44
joanfer ha dit…
Síiiiiii!! Quan vaig escriure aquest post, no sé ben bé per què (bé, si ho sé, però ara tan s'hi val ;P), em vaig enrecordar d'ell. Era un desastre!! jajajaj...

Ara d'ell em quedo que, malgrat tot, ho portava amb dignitat i no se li veia pas infeliç... ;D

Benviguts i gràcies! ;)
9 de gener del 2010, a les 18:29
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Recordant Martí i Pol

Imatge
Ahir va fer 7 anys de la mort d'en Miquel Martí i Pol. No puc deixar passar aquest dia sense fer-li el meu petit homenatge amb aquest poema seu, que cada dia, sense adonar-me'n, m'el faig una mica més meu... DONA'M LA MÀ Dóna'm la mà per fer camí cap el gran llac dels somnis, dóna'm la mà hi ha un horitzó que ens crida de molt lluny. Tot és pur com el silenci que precedeix el cant i el temps desfà tendrament els rulls que ha de dur al futur desitjat. Dóna'm la mà i així podrem creure altre cop que tot el que hem volgut només espera un gest com si fos el vent que amb el nostre esforç tenaç desfermarem. Dóna'm el cor per compartir projectes i esperances, dóna'm els ulls i que el desig ens marqui un nou destí. Més ençà de la incertesa que ens va marcir la veu els dits pentinen de nou el mar com un símbol viu i fidel. Dóna'm la mà, dóna'm la veu i proclamem que tot està per fer, tot és possible avui, fem sentir...
Més informació

Fent camí

Imatge
Avui, tafanejant per la blogesfera, m'he trobat gratament amb una pàgina que reproduïa la lletra de la cançó "Fent camí" dels "Esquirols". Una cançó composada quan encara no havia ni nascut, però que per un moment m'ha fet viatjar en el temps i recordar, no només que va ser la primera cançó que vaig aprendre a tocar, sinó també els bons moments que vaig passar en una etapa important de la meva vida. I és que, mentre anem vivint, també anem fent camí...        FENT CAMÍ (Esquirols) Fent camí per la vida em tocarà menjar la pols, ficar-me al mig del fang com ho han fet molts, compartir el poc aliment que porto al meu sarró, tant si m'omple de joia com si em buida la tristor. Vindran dies d'angoixa, vindran dies d'il·lusió, com la terra és incerta, així sóc jo. Dubtaré del compromís i a voltes diré no, em mancarà quan calgui, decisió. Però lluny a l'horitzó, ja lliure de l'engany, veuré milers com jo que van vencent la por. ...
Més informació

Encara t’enyorem

Imatge
Va partir abams d'hora, un matí d’hivern per la porta dels més grans. El seu adéu ens va deixar orfes d’un dels més destacats lliurepensadors que havia adoptat el nostre país. Fins l’últim moment, va riure de la seva malaltia i de la mort, amb la mateixa naturalitat i alegria que ho feia quan parlava de la vida.  El seu estil era únic i inconfusible. Aspecte informal, amb camisa arremangada i pantaló ample, sempre aconseguia ser el centre d’atenció gràcies al seu (som)riure embaucador i irònic. Gambada ampla, ferma, caminava d’un cantó a un altre fent gala de la seva capacitat gesticuladora, un virtuosisme en la paraula i un sarcasme tan característic, que de vegades fregava una amable i subtil grolleria. Parlava dels seus orígens, del seu avi a la guerra, de la seva tia àvia soltera (que a més era verge), d’històries que es movien entre la realitat i la caricatura, d’amor breus, de la seva eterna solteria i, sobretot, d’una feina feta a cops de passió. Feia crítica (i que bé que l...
Més informació