El far de sud

Avui arrenca "A cau d'orella...". Aquest nou blog que obro, pretén ser l'hereu del que va ser en el seu moment "Filosofia avui", incorporant un canvi de nom i d'imatge, però que vol mantenir el mateix estil i la mateixa essència que tenia l'antic espai.

Molts ja sabeu, ni que sigui per referència a l'últim post que vaig escriure a Filosofia avui, que els darrers mesos no han estat gaire fàcils per mi. I és per això també pel que vaig decidir tancar el blog, perquè necessitava un temps de reflexió, d'aïllament, i tornar quan les coses estiguessin al seu lloc. La veritat és que encara avui dia hi ha coses que no estan gaire ordenades. Queda molt per fer encara, però suposo que mica en mica i amb paciència...

I realment, aquest paron ha valgut la pena. Han hagut moments concrets molt durs, és veritat. Per a aquells que encara pensen que els homes no ploren, els hi diré llavors que jo he hagut de tornar a la meva infantesa, com ho he fet massa vegades durant els últims mesos, per tal d'alliberar tota la tensió acumulada sense que m'acabés donant un "yuyu". I amb tots aquests moments, he volgut tornar a Peníscola, on la pau i la tranquil·litat que he pogut respirar feia molt de temps que no la sentia. He pogut passejar i conèixer més a fons el seu casc antic, el seu castell, els seus carrers, la seva gent... i, com no, el seu far. Un far que he contemplant d'una forma especial. Com un navegant solitari que el busca perquè el guïi per arribar a bon port.

I no podia faltar amb mi una lectura. Aquesta vegada un llibre de poemes: "Sol i de dol" de J.M. Foix. Pel títol... molt apropiat, no creieu? És que de vegades m'agrada jugar a riure'm de mi mateix i de tot el que em passa. Però és allà, llegint davant del mar, assegut a les roques, quan t'adones que la vida és un constant obrir i tancar portes. I que moltes vegades unes s'obriran sense demanar-les; i moltes altres es tancaran sense que et demanin ni permís. Però és en aquest moments, en els pitjors, quan no pots quedar-te assegut esperant a que se't vagin obrint d'altres o a que passi el temps perquè "el temps ho cura tot". I és quan te'n adones també que si cal que ara obri noves portes, les obriré... ni que sigui a cops de puny. Perquè el temps passa... i passa massa ràpid. I no hi ha temps a perdre...

Enceto avui, doncs, aquest nou blog amb ganes i energies que espero seguir tenint per tal de continuar caminant per trobar el meu propi far. Encara que, a partir d'avui, ja tinc el meu particular far del sud...

Acabo aquí aquest primer post, que sabeu que no m'agrada enrotllar-me... ... ... ... Però no vull deixar d'agrair a tots els amics i amigues blogaires el suport i l'estima que m'heu estat donant amb els vostres comentaris i correus que han fet que les últimes setmanes hagin estat, si més no, menys difícils. A cau d'orella us dic... GRÀCIES!

Comentaris

trena ha dit…
m'agrada tornar-te a llegir.
Un petó i un somriure matiners :)
Cris (V/N) ha dit…
Bon dia Joan Fer, a cau d'orella m'encanta llegir-te de bell nou.... Et deixo un petó dillunaire i una abraçada càlida :)
Anònim ha dit…
Bentornat al món dels blocs! Una molt bona manera de re-començar!
fanal blau ha dit…
No hi ha temps a perdre Joan!
m'alegra el teu xiuxiueig i la teva tornada.

Una abraçada molt forta!
Garbí24 ha dit…
endavant...sempre endavant, ben tornat
txell llorach ha dit…
Benvingut de nou Joan!

Ànims en aquest nou bloc! ;)

Petons.
Anònim ha dit…
Jo també et dono la benvinguda i prometo seguir llegin-te ;)
Laura T. Marcel ha dit…
Doncs si que t'he trobat!
No puc menys que donar-te ànims per superar el que expliques, però això és la vida, caure i tornar-se a aixecar...
Encantada de que estiguis de nou aquí,...a cau d'orella!!!
Carme Rosanas ha dit…
Gràcies per tornar. M'agrada llegir-te de nou i veure't amb ganes i forces d'obrir portes ni que sigui a cops de puny.

A cau d'orella, benvingut als blogs.

Una abraçada ben forta!
Brenda ha dit…
Estic molt contenta de tornar-te a llegir.. Ho vaig fer durant un temps desde la distància i l'anonimat (ja saps el que vull dir), i ara estic feliç de tornar-te a llegir i poder-ho comentar amb tu davant d'una cervesa.
Molts ànims i endavant!! la vida consta d'això... de caure's i tornar-se a aixecar. Un petó ben gran.
myself ha dit…
Et vaig descobrir quan ja havies desaparegut i vaig pensar que quina llàstima descobrir un blog tan interessant quan ja plega; així doncs me n'alegro que tornis perquè et podré llegir més temps! Estic segura que tindràs força per obrir totes les portes o finestres que facin falta i segur que entra un aire revitalitzant a casa. Molts ànims!
kika ha dit…
gràcies per haver-me avisat de la tornada! me n'alegro de llegir-te de nou, i sobretot de llegir tot això que dius. segur que amb aquests ànims que tens se't obriran tantes portes que no te les podràs acabar. així és com es tira endavant!
Açò no era el mateix sense tu :)

B7s!
joanfer ha dit…
Trena. Has estat la primera en comentar! Moltes gràcies i petons per tu... ;)

Cris. Un plaer per a mi tornar-me a trobar amb vosaltres. Un petó i una abraçada també per a tu.

Albert. Moltes gràcies, company. Re-començarem amb bon peu (o això espro...).

Fanal. Mirarem no perdre'l. I si el perdem... que sigui perquè ens vingui de gust, que també de vegades és bo... Gràcies i una abraçada també per tu! ;)

Garbi. Seguiré els teus consells. Moltes gràcies, company.

Txell. Gràcies per la teva visita i els teus ànims. Petons! ;)

Malsònia. Un plaer que vulguis continuar per aquí. Ens seguirem mútuament. Gràcies! ;)

Laura. Ha estat fàcil trobrar-me, jejeje. Caurem i ens aixecarem les vegades que facin falta. L'important és sentir encara la sensació que estem vius. I jo també a cau d'orella... el plaer és meu! Petons.

Carme. Se us trobava molt a faltar. Les ganes i les forces les tenim... encara que he de mirar de mantenir-les sempre. Moltes gràcies a tu. Una abraçada.

Brenda. Gràcies per deixar, per fi, el teu primer comentari. És un honor saber que m'hagis estat seguint en silenci, i t'ho agraeixo enormement. Segur que trobarem més estones per seguir comentant davant d'alguna cervesa més (o un mojito! ;P). Moltes gràcies i molts petons... ;)

Myself. Són en els mals moments quan més que mai hem de mantenir-nos ben forts per obrir o tancar el que sigui. Moltes gràcies pels ànims i per la teva visita. Ens seguim! ;)

Kika. Jo també m'alegro que volgueu seguir aquí. Espero que tinguis raó i aquestes portes es puguin obrir com dius. Moltes gràcies! ;)

Xiqueta. Ets un solet! Jo tampoc era el mateix sense vosaltres... ;)
Besets!
Maijo Ginovart ha dit…
L'aspecte del bloc és fantàstic i el nom m'encanta, quan les paraules sonen a cau d'orella arriben més lluny.
Peníscola és un escenari perfecte per tancar cercles i recomençar.
Un petonet.
Lucia Luna ha dit…
Hola maco, M'ALEGRA MOLTISIM!! Que retornis amb forçes renovades, ja veuras com tot s'ha arreclara, és molt dur, si tens rao, costa explicar aquests sentiments, i el dol....una abraçada enorme, aqui tens una amiga virtual per fer-te somriure, un petonet
Mireia ha dit…
Un plaer tornar-te a llegir!!

Peníscola és molt bonica, i a l'interior de la província de Castelló és un dels llocs on millor s'hi menja!!
Cris ha dit…
Joanfer! La teva tornada és la millor notícia del dia, sense cap mena de dubte.
Se't trobava a faltar!

I tens raó, si les portes no s'obren les haurem d'obrir a cops de puny, però no ens podem quedar asseguts autocompadint-nos perquè la vida és curta, molt, i no es deté i perquè -que sapiguem amb certesa- només vivim una vegada.

Benvingut de nou a casa teva!
Una abraçada!
Rita ha dit…
Una bona nova a la catosfera!

Segur que t'haurà anat bé la desconnexió, i el viatge a tancar capítol, però ara ja, a menjar-te el món de nou, joanfer! :-)
Bentornat i petons!
onatge ha dit…
Joan et felicito pel blog, que és com el teu alenar. De vegades a la vida ens cal fer una parada, escombrar, treure la pols, i després veiem que el món és en color... Al capdavall sempre acaba sortint el que som, i potser un núvol o una boira espessa ens tapava...

Des del far salut i llibertat.
onatge
Sandra ha dit…
Donar-te temps per viatjar al passat i deixar sortir tot allò que normalment reprimim cap a fora és una forma maca de tancar un cicle, però encara ho és més si t'ha ajudat a tirar endevant i a obrir de nou blog.

Endevant Joan, sempre endevant! :)
zel ha dit…
MOlt bé, apa, ara linkarem aquest...un petonàs!
Unknown ha dit…
Aquestes coses s'entenen sempre, però són ben difícils d'explicar. Desgraciadament tots les hem viscudes d'una manera o altra i saben escoltar. M'alegra que estiguis en auest punt més seré. El temps ho cura tot, diuen. Abans no ho creia, però cada cop m'ho crec més. Molts d'ànims i endavant. Quin far més especial!
Ada ha dit…
Quina alegria em dóna la teva tornada Joanfer!!!
M'alegra comprovar que tens forces per a continuar i per seguir endavant, per no aturar-se... Que tingues molta sort en aquest nou cicle que comences! I més des d'un poble tan bonic com Peníscola! no podies haver escollit un escenari millor... És que el País Valencià... té llocs molt bonics també eh!
Ada ha dit…
Ah, i de nit encara és més bonica! (ja me calle ja me calle!)
joanfer ha dit…
Maijo. A cau d'orella es poden dir moltes coses... I si són boniques encara més. I si són secrets... ni te cuento. Peníscola, a partir d'ara, a passat a ser un lloc encara més especial per a mi. Moltes gràcies per les teves paraules i per tot.
Un petonet.

Lucia. Tot s'arreglarà, estic segur. L'esperança és l'últim que es perd a la vida. Però sempre hem de posar de la nostra part.
Gràcies per fer-me somriure. Un petonet!

Mireia. El plaer és meu. Queden moltes coses per descobrir i més per tota aquella zona que és preciosa. Gràcies! ;)

Cris. Jo també us enyorava. En part és per això que hi he tornat abans del previst. Hem de continuar endavant. Com molt bé dius, només vivim una vegada que són tres dies, i un ens el passem dormint. Carpe diem! Moltes gràcies i una altra abraçada per tu... ;)

Rita. La desconnexió ha anat molt bé perquè també era necessària. Ara toca passar pàgina i seguir endavant. I això de menjar-me el món... mmmm... poquet a poquet, que estic a règim! jajaja.
Moltes gràcies, maca. Petons!

Onatge. Moltes gràcies per les teves paraules, company. Sempre saps treure la metàfora perfecta. Algun dia ens parlarem de far a far... ;) Salut!

Sandra. De vegades em de mirar enrere per entendre el que som i per què som com som. I això sempre ha d'ajudar a tirar endavant. I endavant seguirem sempre! Moltíssimes gràcies... ;)

Zel. Moltes gràcies. Un altre petó per a tu.

Vida. Si que és d'especial aquest far. I ho serà sempre. Crec que les coses s'acaben entenén quan les vius, però és veritat que de vegades costen molt d'explicar. Però no podem deixar que el temps, com a tal, faci la nostra feina. Adelantem-nos al temps i tot se superarà abans.
Moltes gràcies, vida... ;)

Ada. Estic segur que seguiré descobrint nous indrets d'aquesta terra. Ara no podem aturar-nos per res del món, hem de ser forts i no defallir.
I sobre anar a Peníscola de nit... ja ho havia pensat, no creguis! jajajaj... Aquesta és una assignatura que ja tinc pendent.
Moltes gràcies per les teves paraules i per ser-hi... ;)
Idoia Laurenz ha dit…
Hola Joan. M'has donat una alegria amb el teu retorn. Els teus escrits estan plens, com abans, de respecte i de tendressa. M'en alegro molt per tú. Penyscola és molt maco i les teves reflexions molt bones.
Besos
joanfer ha dit…
Moltes gràcies per les teves paraules, Idoia. Amb els meus escrits de vegades faig el que puc... jajajaj...Un plaer seguir veient-te per aquí. Petons, maca! ;)

Entrades populars d'aquest blog

Recordant Martí i Pol

Encara t’enyorem

Quan vaig estimar-me de veritat