Aprendre
"Sempre que ensenyis, ensenya a la vegada a dubtar d'allò que ensenyes"
(Ortega y Gasset)
Recordant Martí i Pol
Ahir va fer 7 anys de la mort d'en Miquel Martí i Pol. No puc deixar passar aquest dia sense fer-li el meu petit homenatge amb aquest poema seu, que cada dia, sense adonar-me'n, m'el faig una mica més meu... DONA'M LA MÀ Dóna'm la mà per fer camí cap el gran llac dels somnis, dóna'm la mà hi ha un horitzó que ens crida de molt lluny. Tot és pur com el silenci que precedeix el cant i el temps desfà tendrament els rulls que ha de dur al futur desitjat. Dóna'm la mà i així podrem creure altre cop que tot el que hem volgut només espera un gest com si fos el vent que amb el nostre esforç tenaç desfermarem. Dóna'm el cor per compartir projectes i esperances, dóna'm els ulls i que el desig ens marqui un nou destí. Més ençà de la incertesa que ens va marcir la veu els dits pentinen de nou el mar com un símbol viu i fidel. Dóna'm la mà, dóna'm la veu i proclamem que tot està per fer, tot és possible avui, fem sentir...
Comentaris
Que tengas feliz fin de semana!.
Una abraçada, Joan!
Un beso! ;)
Doncs sí, Carme. De vegades sen's oblida que eduquem perquè siguin persones i no robots.
Un petonet! ;)
Si la docència estigués enfocada d'aquesta manera, no tinc cap dubte que les coses serien molt diferent.
Una abraçada! ;)
Elvira. Potser això és el que penses i tots pensem alguna vegada: que no els ensenyem res. T'equivoques. Tots aprenenem de tots. Inclús d'aquella persona amb la que no ens avenim. I els teus alumnes, per l'edat que tenen, són com una esponja. Tu ets un model per a ells, com ho són els teus companys, i es quedaran amb tot allò de bo que tens (que estic segur que és molt).
De que ells dubtin, no tinguis dubte. Ho qüestionen tot! Quan els hi expliques coses de vegades et miren com diuen "pero qué m'estás contando, profe". I aquí és quan comença la nostra tasca. L'important és treure-li suc a aquesta pregunta.
I que tu dubtis és boníssim! Descartes va tenir la barra de copiar-li la seva frase del cogito a una bloggeramiga meva, però només ho va fer a mitges. Deuria estar cansat el pobre... ;P
Dubtar del que fas vol dir que fas autocrítica, t'exigeixes a tu mateixa. Si tens això és que estàs fent molt bé la teva feina.
Un petonet! ;)
Treballem amb personetes en procés de formació que tenen els seus neguits, els seus dubtes, els seus pensaments, els seus bons i mal moments, la seva pròpia identitat... De vegades pensem que els fer-los crítics pot desencadenar un arma en contra nostra. Jo penso que no. Això pot enriquir molt més el sistema de classes doctrinals, pot animar-los a un veritable esperit d'investigació, entre altres coses, i, de pas també ens serveix a nosaltres com a educadors, a no deixar d'aprendre també d'ells... ;)
Molt maca la imatge, Joan.
Salut!
Salut! ;D