Nostàlgia

  
"No hi ha pitjor nostàlgia que enyorar el que mai va succeïr" 
(Joaquín Sabina)


Comentaris

Clidice ha dit…
vaja! ei! bon cap de setmana eh! :)
19 de febrer del 2010, a les 19:30
joanfer ha dit…
Moooolt, bon cap de setmana per tu també, Clídice! ;)
19 de febrer del 2010, a les 19:35
Garbí24 ha dit…
Si es veritat, però potser és pitjor no aprofitar el que va succeïr
Bon cap de setmana
19 de febrer del 2010, a les 19:39
Carme Rosanas ha dit…
Segur que té raó... quan deixem perdre o passar coses importants, o les perdem... sempre sap molt de greu.
19 de febrer del 2010, a les 20:03
Sergi ha dit…
Un mestre en Sabina. És un poeta. De carrer, però un poeta al cap i a la fi.
19 de febrer del 2010, a les 21:27
Anònim ha dit…
Cal valorar el que s'ha viscut i tot el que es té al voltant. Al final, penses: "No em puc pas queixar!"
19 de febrer del 2010, a les 23:12
Nikkita ha dit…
Has escogido una frase muy sabia :), aunque yo soy de las que opinan que si no sucedió... no se puede añorar.
Buen fin de semana.
19 de febrer del 2010, a les 23:48
Elfreelang ha dit…
gran veritat! bona nit!
19 de febrer del 2010, a les 23:57
joanfer ha dit…
Garbi. Sense dubtes, seria sempre la millor actitud davant tot el que ens passa a la vida. Bon cap de setmana!

Carme. A tots ens ha passat alguna vegada això. Pensar què hagués passat, com l'hauriem viscut, com seríem ara si realment hagués succeït. Però malauradament (o afortunadament, segons què) això no ho sabrem mai.

Xexu. Un autèntica mestre, un grandíssim poeta de carrer... amb "limousine"! ;P
En qualsevol cas, el més gran! ;D

Frannia. Gràcies! ;)

Albert. Això que dius és el més important. Som el que som per tot allò que hem viscut. I és veritat: no podem queixar-nos! ;)

Nikkita. Probablement tengas razón Nikkita. Pero en la línea de lo que le comentaba a Carme, a todos nos ha pasado por la cabeza el pensar qué sería de nosotros si aquello que perdimos, que dejamos de tener, aquello que no sucedió, hubiera ocurrido realmente. Afirmar esta frase es añorar un presente probablemente mejor del que tú crees que tienes.
Buen fin de semana. Petons! ;)

Elvira. Moltes gràcies per comentar a tu també! Bon cap de setmana! ;)
20 de febrer del 2010, a les 11:43
Ada ha dit…
Totalment d'acord! S'anyora potser més el que t'imagines que el que hagués passat d'haver-se fet realitat... (ein? m'he fet un embolic, per``o jo m'entenc; jaja)
20 de febrer del 2010, a les 18:20
joanfer ha dit…
Ada. Estigues tranquila, el que dius s'entén perfectament! jajajaj...
Bon cap de setmana! Petons ;D
20 de febrer del 2010, a les 19:58
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Recordant Martí i Pol

Imatge
Ahir va fer 7 anys de la mort d'en Miquel Martí i Pol. No puc deixar passar aquest dia sense fer-li el meu petit homenatge amb aquest poema seu, que cada dia, sense adonar-me'n, m'el faig una mica més meu... DONA'M LA MÀ Dóna'm la mà per fer camí cap el gran llac dels somnis, dóna'm la mà hi ha un horitzó que ens crida de molt lluny. Tot és pur com el silenci que precedeix el cant i el temps desfà tendrament els rulls que ha de dur al futur desitjat. Dóna'm la mà i així podrem creure altre cop que tot el que hem volgut només espera un gest com si fos el vent que amb el nostre esforç tenaç desfermarem. Dóna'm el cor per compartir projectes i esperances, dóna'm els ulls i que el desig ens marqui un nou destí. Més ençà de la incertesa que ens va marcir la veu els dits pentinen de nou el mar com un símbol viu i fidel. Dóna'm la mà, dóna'm la veu i proclamem que tot està per fer, tot és possible avui, fem sentir...
Més informació

Fent camí

Imatge
Avui, tafanejant per la blogesfera, m'he trobat gratament amb una pàgina que reproduïa la lletra de la cançó "Fent camí" dels "Esquirols". Una cançó composada quan encara no havia ni nascut, però que per un moment m'ha fet viatjar en el temps i recordar, no només que va ser la primera cançó que vaig aprendre a tocar, sinó també els bons moments que vaig passar en una etapa important de la meva vida. I és que, mentre anem vivint, també anem fent camí...        FENT CAMÍ (Esquirols) Fent camí per la vida em tocarà menjar la pols, ficar-me al mig del fang com ho han fet molts, compartir el poc aliment que porto al meu sarró, tant si m'omple de joia com si em buida la tristor. Vindran dies d'angoixa, vindran dies d'il·lusió, com la terra és incerta, així sóc jo. Dubtaré del compromís i a voltes diré no, em mancarà quan calgui, decisió. Però lluny a l'horitzó, ja lliure de l'engany, veuré milers com jo que van vencent la por. ...
Més informació

Fins aviat...

Fa poc més d'un mes vaig publicar un post en el que intuïa canvis a la meva vida. No sabia ben bé per què i tampoc sabia cap a on em podrien portar. Però era una intuïció ben forta. Aquests canvis van arribar massa d'hora, gairebé sense adonar-me'n i com si es tractés d'un autèntic huracà. La meva vida a nivell personal i professional ha fet un gir de 180 graus que em deixa amb la neguit de què és el que em depararà un futur, del que ara mateix no sé ser gaire optimista. I dintre d'aquests canvis, avui es tanca una de les etapes més importants de la meva vida. D'aquelles que costarà oblidar. Tot final comporta un mal, un dolor, però també una enyorança del temps viscut. La vida de vegades no sembla ser tot lo justa que ens agradaria amb nosaltres. Però així és la vida... diuen. I també diuen que quan es tanca una porta, sempre s'obre una finestra. Massa portes s'estan tancat al meu pas i encara no trobo cap finestra oberta que m'ajudi a agafar aire....
Més informació