"La felicitat humana no s'assoleix amb grans cops de sort que poden ocórrer poques vegades, sinó amb petites coses que ocorren tots els dies." (Benjamin Franklin)
Garbi. Moltes gràcies! Només fa falta que l'apliquem per fer-ho tot encara més gran... ;)
Carme. M'encanta que t'encanti Lax'n'Busto!! ;D
Gemma. Moltes gràcies. Bona setmana per tu també.
Xexu. El primer pas sempre es adonar-se'n. Una vegada has fet això, només queda posar remei... ;)
Ada. Totes les experiències i percepcions del que ens passen a la vida només la podem viure nosaltres. Per tant, depén de nosaltres com viure cada instant...
Nikkita. jajaja... Esta frase también me la conocía. La hubiera puesto si hoy hubiera tenido el día guasón, pero no es el caso.... ;P "Moltes" es femenino, así que lo correcto es decir "Molts petons". Los mismos que te envío yo... ;D
Bueno, pues si no has tenido el dia guasón, me alegro haberte sacado una sonrisa al final del día... XD. Gracias por la aclaración, al final me lo aprenderé, ya verás ;P
Perdona, referent a lúltim post, m'ha fet riure molt., em pregunta un amic s'hi s'hi pot apuntar de manera anònima., és que el curs d'empassar-se l'ego, se'l va perdre perquè tenia angines. Hehe!
Frannia. Avui en dia són massa les coses (petites i grans) que no sabem valorar. Moltes gràcies! ;)
Agnés. Per aquests casos m'estic plantejant fer-ne un d'on-line. Estic tenint més demanda d'aquests que dels presencials. I la veritat és que no entenc el perquè... ;P
Anònim ha dit…
La frase i la foto encaixen perfectament i fan pensar. Perquè realment les coses petites, com pot ser aquest mini-baby, que quep en una mà, és la cosa més gran que és capaç de fer el ser humà.
Es una llastima que se'n passin tant per alt aquestes petites coses. Hauriem de tenir la tasca diaria de fer-ne un llistat. Jo ho vaig fer un dia...i em vaig sorprendre de la quantitat de coses que se'n poden passar de llarg, per ser petites.
Niiiiiits!! Això que expliques està molt bé. Hauria de ser gairebé bé de diaria obligació asseure's cinc minuts, abans d'anar a dormir, i fer un llistat de les coses grans i petites que ens han succeït durant el dia. Segurament ens aniríem a dormir d'una altra manera i ens aixecaríem amb ganes de més! Bona nit (amb gairebé un dia de retard!)... ;P Un petonet! ;)
Doncs és veritat. A mi 'agrada molt el dia a dia. N'hi ha molta gent que només viu perque arribi divendres, però desprès no fan res. A mi m'agrada el dilluns i el dimarts i el dimecres.... Petons
Efrem. Diuen que en el pot petit està la bona confitura. Quantes vegades hem preferit pots més grans i no hem quedat del tot satisfets... Una abraçada! ;)
M'ha vingut al cap haver llegit el següent. No és pas una cita. és un record de lectura molt distorsionat, suposo. Deia alguna cosa així com que tenir un "que" -i jo suposo que més d'un, els que siguin possibles- fa més suportable qualsevol "com"; o, positivament, tenir algun "que" fa gairebé inevitable trobar el "com", les maneres de sortir al pas de les "petites coses". Sí és molt sorprenent aquesta actitud que tenim de jugar-ho tot a una carta i esperar que la sort somrigui i fer consistir en això, tan restringit i possiblement fraudulent, la felicitat.
El meu fill gran es diu Roc. I aquesta cançó ens agrada molt a casa :) i ens fa ser molt feliços mentre la cantem (quasi cridant) al cotxe camí de l'escola. Estic d'acord amb la frase, però no sempre és fàcil veure la felicitat en aquestes petites coses.
Joan. Un molt bon record de lectura! Jo crec que viure esperant la sort és viure de forma errònea. La sort no es cerca, es troba en el teu dia a dia, en les coses que fas, en les coses que estimes...
Trena. Em sembla un nom preciós, la veritat. I des que va sortir la cançó m'agrada encara més... ;P És veritat, no és fàcil. Però tampoc impossible... ;)
Ahir va fer 7 anys de la mort d'en Miquel Martí i Pol. No puc deixar passar aquest dia sense fer-li el meu petit homenatge amb aquest poema seu, que cada dia, sense adonar-me'n, m'el faig una mica més meu... DONA'M LA MÀ Dóna'm la mà per fer camí cap el gran llac dels somnis, dóna'm la mà hi ha un horitzó que ens crida de molt lluny. Tot és pur com el silenci que precedeix el cant i el temps desfà tendrament els rulls que ha de dur al futur desitjat. Dóna'm la mà i així podrem creure altre cop que tot el que hem volgut només espera un gest com si fos el vent que amb el nostre esforç tenaç desfermarem. Dóna'm el cor per compartir projectes i esperances, dóna'm els ulls i que el desig ens marqui un nou destí. Més ençà de la incertesa que ens va marcir la veu els dits pentinen de nou el mar com un símbol viu i fidel. Dóna'm la mà, dóna'm la veu i proclamem que tot està per fer, tot és possible avui, fem sentir...
Avui, tafanejant per la blogesfera, m'he trobat gratament amb una pàgina que reproduïa la lletra de la cançó "Fent camí" dels "Esquirols". Una cançó composada quan encara no havia ni nascut, però que per un moment m'ha fet viatjar en el temps i recordar, no només que va ser la primera cançó que vaig aprendre a tocar, sinó també els bons moments que vaig passar en una etapa important de la meva vida. I és que, mentre anem vivint, també anem fent camí... FENT CAMÍ (Esquirols) Fent camí per la vida em tocarà menjar la pols, ficar-me al mig del fang com ho han fet molts, compartir el poc aliment que porto al meu sarró, tant si m'omple de joia com si em buida la tristor. Vindran dies d'angoixa, vindran dies d'il·lusió, com la terra és incerta, així sóc jo. Dubtaré del compromís i a voltes diré no, em mancarà quan calgui, decisió. Però lluny a l'horitzó, ja lliure de l'engany, veuré milers com jo que van vencent la por. ...
Fa poc més d'un mes vaig publicar un post en el que intuïa canvis a la meva vida. No sabia ben bé per què i tampoc sabia cap a on em podrien portar. Però era una intuïció ben forta. Aquests canvis van arribar massa d'hora, gairebé sense adonar-me'n i com si es tractés d'un autèntic huracà. La meva vida a nivell personal i professional ha fet un gir de 180 graus que em deixa amb la neguit de què és el que em depararà un futur, del que ara mateix no sé ser gaire optimista. I dintre d'aquests canvis, avui es tanca una de les etapes més importants de la meva vida. D'aquelles que costarà oblidar. Tot final comporta un mal, un dolor, però també una enyorança del temps viscut. La vida de vegades no sembla ser tot lo justa que ens agradaria amb nosaltres. Però així és la vida... diuen. I també diuen que quan es tanca una porta, sempre s'obre una finestra. Massa portes s'estan tancat al meu pas i encara no trobo cap finestra oberta que m'ajudi a agafar aire....
Comentaris
Escolto Lax'n Busto, m'agrada!
Bona setmana.
... i moltes d'aquestes coses depenen de nosaltres, de com vivim el que ens passa...
Groucho Marx tambien decia que la felicidad estaba en las pequeñas cosas, (Un pequeño yate, una pequeña mansión, una pequeña fortuna…) ;).
Que tengas feliz semana!. Moltes Petons (está bien escrito?)
Carme. M'encanta que t'encanti Lax'n'Busto!! ;D
Gemma. Moltes gràcies. Bona setmana per tu també.
Xexu. El primer pas sempre es adonar-se'n. Una vegada has fet això, només queda posar remei... ;)
Ada. Totes les experiències i percepcions del que ens passen a la vida només la podem viure nosaltres. Per tant, depén de nosaltres com viure cada instant...
Nikkita. jajaja... Esta frase también me la conocía. La hubiera puesto si hoy hubiera tenido el día guasón, pero no es el caso.... ;P
"Moltes" es femenino, así que lo correcto es decir "Molts petons". Los mismos que te envío yo... ;D
Gracias por la aclaración, al final me lo aprenderé, ya verás ;P
Hehe!
Agnés. Per aquests casos m'estic plantejant fer-ne un d'on-line. Estic tenint més demanda d'aquests que dels presencials. I la veritat és que no entenc el perquè... ;P
Es una llastima que se'n passin tant per alt aquestes petites coses. Hauriem de tenir la tasca diaria de fer-ne un llistat. Jo ho vaig fer un dia...i em vaig sorprendre de la quantitat de coses que se'n poden passar de llarg, per ser petites.
Boooona nit Joanfer!!!
Segurament ens aniríem a dormir d'una altra manera i ens aixecaríem amb ganes de més!
Bona nit (amb gairebé un dia de retard!)... ;P
Un petonet! ;)
Mira, jo de dimarts a diumenge ho porto bé. Però el dilluns... bufff! ;P
Un petonet!;D
La foto és impactant.
Moltes gràcies! ;)
És en les petites coses que trobem la felicitat.
Quina imatge tan preciosa!
Gràcies!
Certament, segurament es troba en un "anar fent BEN FET"
Una abraçada! ;)
Sí és molt sorprenent aquesta actitud que tenim de jugar-ho tot a una carta i esperar que la sort somrigui i fer consistir en això, tan restringit i possiblement fraudulent, la felicitat.
Estic d'acord amb la frase, però no sempre és fàcil veure la felicitat en aquestes petites coses.
Trena. Em sembla un nom preciós, la veritat. I des que va sortir la cançó m'agrada encara més... ;P
És veritat, no és fàcil. Però tampoc impossible... ;)