Vida
"La vida no és esperar a que passi la tempesta,
sinó aprendre a ballar sota la pluja"
sinó aprendre a ballar sota la pluja"
Recordant Martí i Pol
Ahir va fer 7 anys de la mort d'en Miquel Martí i Pol. No puc deixar passar aquest dia sense fer-li el meu petit homenatge amb aquest poema seu, que cada dia, sense adonar-me'n, m'el faig una mica més meu... DONA'M LA MÀ Dóna'm la mà per fer camí cap el gran llac dels somnis, dóna'm la mà hi ha un horitzó que ens crida de molt lluny. Tot és pur com el silenci que precedeix el cant i el temps desfà tendrament els rulls que ha de dur al futur desitjat. Dóna'm la mà i així podrem creure altre cop que tot el que hem volgut només espera un gest com si fos el vent que amb el nostre esforç tenaç desfermarem. Dóna'm el cor per compartir projectes i esperances, dóna'm els ulls i que el desig ens marqui un nou destí. Més ençà de la incertesa que ens va marcir la veu els dits pentinen de nou el mar com un símbol viu i fidel. Dóna'm la mà, dóna'm la veu i proclamem que tot està per fer, tot és possible avui, fem sentir...
Comentaris
Em fas venir moltes ganes d'aprendre a ballar sota la pluja
:)
Carme. Vaig pensar el mateix que tu la primera vegada que la vaig sentir: em venen ganes de ballar! I perquè ho digui jo que sóc un pèssim ballarí... Gràcies! ;)
Garbi. Sí, ens hem d'emmotllar però no fer-ho amb ressignació, sinó des del punt de vista de la superació i des de l'actitud de seguir endavant malgrat les dificultats. ;)
Xexu. Doncs al final acabarem tots demanant-te consells! ;P
Suposo que és aquesta l'actitud que hem de tenir. Malgrat les dificultats, mantenir-nos com ho estàs fent tu: amb constància i bon humor i deixar, de tant en tant, que l'aigua caigui sobre nosaltres... ;)
Frannia. Tens tota la raó. I a això se li diu prudència. Aprendre quan i com hem de lluitar contra l'adversitat és una virtut que també s'ha d'aprendre en el dia a dia... ;)
Trena. No és fàcil, és cert. De vegades, inclús, ho engegaries tot. Però l'important penso és tenir clar si val la pena o no posar-te a ballar en segons quins moments. El que sí tinc clar, és que res ni ningú té dret a treure'ns el nostre somriure. ;)
La teva reflexió (la seriosa... ;P) és molt bona. Jo la interpreto no molt diferent a tu. La tempesta és tot allò que, a priori, veiem com a negatiu a la vida (crisi, decepcions, mal moments...). Aquests moments de vegades són inevitables. A partir d'aquí tens dues opcions: o et quedes a casa plorant fins que passi tot, o continues vivint malgrat tot amb la mirada endavant, amb ganes de superar-ho. Massa vegades, penso, optem per la primera...
Albert. Exacte. Nosaltres som amos i senyors de la nostra vida. Només depén de nosaltres com viure-la: espantants davant els problemes, o afrontant-los amb valentia
Me la quede com a propòsit de vida, ballar sota la pluja, tot i que molt a sovint em supera la tempesta.
Acabe de conèixer el teu blog, abans no hi podia accedir. Una agradabilíssima troballa. T'enllace amb el teu permís.
Salut
Em complau que t'agradi la frase i te la quedis com a propòsit de vida. Si ho aconsegueixes, segurament afrontaràs la vida d'una altra manera i ens ho hauràs d'explicar, eh? ;P
Moltes gràcies. Ens llegim!
Salut... ;)
Reconec que sovint em passa que em queixo per les circunstàncies i el què hauria de fer és aprendre a viure més amb elles i trobar les coses bones dels dies de pluja.
Bonica frase.
Sí que fa mandra, sí. Però moltes vegades, per tirar endavant, no tens més remei que mullar-te... ;)
Petons.
Mil gràcies, és preciosa...
Gràcies per la teva visita i benvinguda! ;D