Ofegant-me entre papers

Tornava de l'escola en cotxe, quan vaig començar a pensar en la redacció d'aquest article. Començo a imaginar-me com ha de ser, i les idees i  les paraules afloren soles. Però sempre acaba passant-me el mateix. Quan sec davant l'ordinador disposat a escriure és una altra cosa. Miro i remiro; corregeixo i torno a corregir les pròpies correccions que vaig fent, perquè mai acabo d'estar satisfet de com ho acabo expressant. Ni tan sols sé si el que estic escrivint ara mateix, l'acabaré esborrant o rectificant en uns dies... Inconformitat, potser? Autoexigència? Inseguretat? O simplement és el que hi ha i res més? Suposo que deu haver una mica de tot...

Però del que volia parlar no era pas d'això. O, almenys, no directament. Feia dies que la salut no m'acompanyava gaire. L'inici de curs no ha estat fàcil, i entre unes coses i unes altres, l'estrès m'ha acabat passant factura. I és en moments com aquests que te'n adones que els superhomes no existeixen i que tothom té un límit.

Parteixo de la base que m'agrada la meva feina. De fet, em sento afortunat de treballar com a docent. I tinc la sensació últimament que, precisament d'això, de treballar com a docent, en faig menys del que voldria. I em sembla molt curiós que en un moment en el que el sistema educatiu català, i també el professorat, està sent més qüestionat que mai, ens demanin, suposadament per la seva millora, un munt de papers i papers que ben segur acabaran en un altre munt de carpetetes que mai ningú se les mirarà ni amb un mínim d'interès. Plans anuals, programacions, fulls de tutories, informes pel PI, pel PEC, pel PAT, pel LIC i per totes les sigles existents i les que encara estan per existir. Home, si jo hagués volgut treballar de buròcrata, potser m'hagués plantejat estudiar una altra cosa, no?

És tan difícil d'entendre que l'educació no es pot fonamentar en la creació arbitrària de la burocràcia? Ningú se'n adona que mentre l'estem fent estem perdent temps a l'hora de preparar les nostres classes i la dedicació als nostres alumnes? I després n'hi ha que encara diuen que els profes treballem poc...

En fi, em sembla que ho deixaré aquí. He començat a plantejar-me el canviar certes coses de l'article i ara mateix no m'ho puc permetre: haig de seguir ofegant-me entre papers...