dimecres, 14 de març de 2012

Estats d'ànim


Unes vegades em sento
com un pobre turó
i altres com muntanya
de cims repetits.

Unes vegades em sento
com un penya-segat
i en altres com un cel
blau però llunyà.

De vegades un és
font entre roques
i altres vegades un arbre
amb les últimes fulles.

Però avui em sento amb prou feines,
com llacuna insomne,
amb un embarcador
ja sense embarcacions.

Una llacuna verda,
immòbil i pacient,
conforme amb les seves algues
les seves molses i els seus peixos.

Serè, en confiança,
confiant que una tarda
t'acostis i et miris,
et miris al mirar-me. 

                                         Mario Benedetti

Poema ideal per a una setmana complicada...



7 comentaris:

Laura T. Marcel ha dit...

Molt maco el poema, tot i que una mica trist. Espero que la setmana se't vagi solucionant. I com que ja queda poc per acabar-la, doncs mira, setmana nova, ànims renovats, d'acord?

Carme ha dit...

Ara m'has fet venir ganes de copiar-lo... :)

Durant molt temps m'he sentit
com un veler lleuger i veloç
que navegava oceans lluminosos,
mars per descobrir
i plàcids costers.

Després vaig ser
una font que no raja
sequeres i vents
la van apagar.

Avui torna el doll
d'aigua clara i fresca
torna la saó
a la terra fèrtil.

Lucia Luna ha dit...

Vinga nen!!! a munt!! :) un petonás d'alegria per animar-te

Audrey ha dit...

Bonic poema!,em quedo amb el final i la seva serenor. Ànims!, que ja s'costa el cap de setmana.

Abraçada!

lolita lagarto ha dit...

vaja, espero que se't des-compliqui ben aviat..:)
amb poemes tan bonics com aquest segur que te n'en surts!

Miss Yuste ha dit...

Mario Benedetti té sempre les paraules adequades a qualsevol situació. L'admiració que li té mig món (potser més) és ben merescuda.

La imatge...
El que donaria per ser jo!

Joan fer ha dit...

Gràcies a totes pels comentaris. Les vostres paraules sempre reconforten...
Miss, jo també donaria el que fos per ser jo, ni que sigui per uns instants! ;)
Petons!!