A cau d'orella...

No et quedis immòbil a la vora del camí no congelis el goig no vulguis amb desgana no et salves ara ni mai                                            no et salvis no t'omplis de calma no reservis del món només un racó tranquil no deixis caure les parpelles pesants com judicis no et quedis sense llavis no t'adormis sense son no et pensis sense sang no et jutgis sense temps Però si                                            malgrat tot no pots evitar-ho i congeles el goig i estimes amb desgana i et salves ara i t'omples de calma i reserves del món només un racó tranquil i deixes caure les parpelles pesants com judicis i et seques sense llavis i et dorms sense son i et penses sense sang i et jutges sense te...

Tal dia com avui, al 1920, naixia Benedetti. Aquell que un dia ens xiuxiuejà, gairebé a cau d'orella, que per estimar de veritat, no estimar... sinó ESTIMAR, en majúscules, s'havia de fer amb valor...

Avui m'ha vingut a la ment aquest poema, i l'he volgut recuperar. Un poema sempre ens deixa petjada, i més si ve de qui ve. Bendetti, sempre...! FEM UN PACTE... Companya, vostè  sap que pot comptar amb mi. No fins a dos, o fins a deu, sinó comptar amb mi. Si alguna vegada s’adona que la miro als ulls i una espelma d’amor reconeix en els meus, no alerti els seus fusells, ni pensi que deliro. Malgrat la veta, o potser perquè existeix, vostè pot comptar amb mi. Si altres vegades em troba esquerp sense motiu, no pensi quina fluixedat, igual pot comptar amb mi. Però fem un tracte: jo voldria comptar amb vostè. És tan bonic saber que vostè existeix. Hom se sent viu, i quan dic això, vull dir comptar. Encara que sigui fins a dos, encara que sigui fins a cinc, no ja perquè acudeixi afanyant-se en el meu auxili, sinó per saber, ben bé del cert, que vostè sap que pot comptar amb mi...

Unes vegades em sento com un pobre turó i altres com muntanya de cims repetits. Unes vegades em sento com un penya-segat i en altres com un cel blau però llunyà. De vegades un és font entre roques i altres vegades un arbre amb les últimes fulles. Però avui em sento amb prou feines, com llacuna insomne, amb un embarcador ja sense embarcacions. Una llacuna verda, immòbil i pacient, conforme amb les seves algues les seves molses i els seus peixos . Serè, en confiança, confiant que una tarda t'acostis i et miris, et miris al mirar-me .                                             Mario Benedetti Poema ideal per a una setmana complicada...

"L'amor no és repetició. Cada acte d'amor és un cicle en si mateix,  una òrbita tancada en el seu propi ritual.  És, com podria explicar-te, un puny de vida."                                                                               Mario Benedetti

Unes vegades em sento com un pobre turó i altres com muntanya de cims repetits unes vegades em sento com un penya-segat i en altres com un cel blau però llunyà de vegades un és font entre roques i altres vegades un arbre amb les últimes fulles però avui em sento amb prou feines com llacuna insomne amb un embarcador ja sense embarcacions una llacuna verda immòbil i pacient conforme amb les seves algues les seves molses i els seus peixos   serè en confiança confiant que una tarda t'acostis i et miris et miris al mirar-me .                                             Mario Benedetti Jo em sento com un ocell que vola sense saber el seu destí, però que ho fa amb confiança.... I tu...

Avui ens ha deixat en Mario Benedetti. Davant dels seus versos, que seguiran inmanents en el cor de tots nosaltres, realment sobren les paraules... Te dejo con tu vida, tu trabajo,tu gente... Con tus puestas de sol y tus amaneceres. Sembrando tu confianza, te dejo junto al mundo derrotando imposibles segura sin seguro. Te dejo frente al mar descifrándote sola sin mi pregunta a ciegas, sin mi respuesta rota... Te dejo sin mis dudas pobres y malheridas; sin mis inmadureces, sin mi veteranía... Pero tampoco creas a pie juntillas todo. No creas, nunca creas, este falso abandono. Estaré donde menos lo esperes. Por ejemplo, en un árbol añoso de oscuros cabeceos. Estaré en un lejano horizonte sin horas, en la huella del tacto, en tu sombra y mi sombra... Estaré repartido en cuatro o cinco pibes, de esos que vos mirás y enseguida te siguen. Y ojalá pueda estar de tu sueño en la red esperando tus ojos y mirándote. (Chau número tres. Mario ...