Estats d'ànim


Unes vegades em sento
com un pobre turó
i altres com muntanya
de cims repetits.

Unes vegades em sento
com un penya-segat
i en altres com un cel
blau però llunyà.

De vegades un és
font entre roques
i altres vegades un arbre
amb les últimes fulles.

Però avui em sento amb prou feines,
com llacuna insomne,
amb un embarcador
ja sense embarcacions.

Una llacuna verda,
immòbil i pacient,
conforme amb les seves algues
les seves molses i els seus peixos.

Serè, en confiança,
confiant que una tarda
t'acostis i et miris,
et miris al mirar-me. 

                                         Mario Benedetti

Poema ideal per a una setmana complicada...



Comentaris

Laura T. Marcel ha dit…
Molt maco el poema, tot i que una mica trist. Espero que la setmana se't vagi solucionant. I com que ja queda poc per acabar-la, doncs mira, setmana nova, ànims renovats, d'acord?
14 de març del 2012, a les 23:24
Carme Rosanas ha dit…
Ara m'has fet venir ganes de copiar-lo... :)

Durant molt temps m'he sentit
com un veler lleuger i veloç
que navegava oceans lluminosos,
mars per descobrir
i plàcids costers.

Després vaig ser
una font que no raja
sequeres i vents
la van apagar.

Avui torna el doll
d'aigua clara i fresca
torna la saó
a la terra fèrtil.
14 de març del 2012, a les 23:39
Lucia Luna ha dit…
Vinga nen!!! a munt!! :) un petonás d'alegria per animar-te
15 de març del 2012, a les 11:55
Audrey ha dit…
Bonic poema!,em quedo amb el final i la seva serenor. Ànims!, que ja s'costa el cap de setmana.

Abraçada!
15 de març del 2012, a les 15:08
lolita lagarto ha dit…
vaja, espero que se't des-compliqui ben aviat..:)
amb poemes tan bonics com aquest segur que te n'en surts!
15 de març del 2012, a les 17:38
Anònim ha dit…
Mario Benedetti té sempre les paraules adequades a qualsevol situació. L'admiració que li té mig món (potser més) és ben merescuda.

La imatge...
El que donaria per ser jo!
22 de març del 2012, a les 21:27
joanfer ha dit…
Gràcies a totes pels comentaris. Les vostres paraules sempre reconforten...
Miss, jo també donaria el que fos per ser jo, ni que sigui per uns instants! ;)
Petons!!
24 de març del 2012, a les 0:35
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Recordant Martí i Pol

Imatge
Ahir va fer 7 anys de la mort d'en Miquel Martí i Pol. No puc deixar passar aquest dia sense fer-li el meu petit homenatge amb aquest poema seu, que cada dia, sense adonar-me'n, m'el faig una mica més meu... DONA'M LA MÀ Dóna'm la mà per fer camí cap el gran llac dels somnis, dóna'm la mà hi ha un horitzó que ens crida de molt lluny. Tot és pur com el silenci que precedeix el cant i el temps desfà tendrament els rulls que ha de dur al futur desitjat. Dóna'm la mà i així podrem creure altre cop que tot el que hem volgut només espera un gest com si fos el vent que amb el nostre esforç tenaç desfermarem. Dóna'm el cor per compartir projectes i esperances, dóna'm els ulls i que el desig ens marqui un nou destí. Més ençà de la incertesa que ens va marcir la veu els dits pentinen de nou el mar com un símbol viu i fidel. Dóna'm la mà, dóna'm la veu i proclamem que tot està per fer, tot és possible avui, fem sentir...
Més informació

Fent camí

Imatge
Avui, tafanejant per la blogesfera, m'he trobat gratament amb una pàgina que reproduïa la lletra de la cançó "Fent camí" dels "Esquirols". Una cançó composada quan encara no havia ni nascut, però que per un moment m'ha fet viatjar en el temps i recordar, no només que va ser la primera cançó que vaig aprendre a tocar, sinó també els bons moments que vaig passar en una etapa important de la meva vida. I és que, mentre anem vivint, també anem fent camí...        FENT CAMÍ (Esquirols) Fent camí per la vida em tocarà menjar la pols, ficar-me al mig del fang com ho han fet molts, compartir el poc aliment que porto al meu sarró, tant si m'omple de joia com si em buida la tristor. Vindran dies d'angoixa, vindran dies d'il·lusió, com la terra és incerta, així sóc jo. Dubtaré del compromís i a voltes diré no, em mancarà quan calgui, decisió. Però lluny a l'horitzó, ja lliure de l'engany, veuré milers com jo que van vencent la por. ...
Més informació

Encara t’enyorem

Imatge
Va partir abams d'hora, un matí d’hivern per la porta dels més grans. El seu adéu ens va deixar orfes d’un dels més destacats lliurepensadors que havia adoptat el nostre país. Fins l’últim moment, va riure de la seva malaltia i de la mort, amb la mateixa naturalitat i alegria que ho feia quan parlava de la vida.  El seu estil era únic i inconfusible. Aspecte informal, amb camisa arremangada i pantaló ample, sempre aconseguia ser el centre d’atenció gràcies al seu (som)riure embaucador i irònic. Gambada ampla, ferma, caminava d’un cantó a un altre fent gala de la seva capacitat gesticuladora, un virtuosisme en la paraula i un sarcasme tan característic, que de vegades fregava una amable i subtil grolleria. Parlava dels seus orígens, del seu avi a la guerra, de la seva tia àvia soltera (que a més era verge), d’històries que es movien entre la realitat i la caricatura, d’amor breus, de la seva eterna solteria i, sobretot, d’una feina feta a cops de passió. Feia crítica (i que bé que l...
Més informació