divendres, 26 de febrer de 2010

Vida

 

"La vida no és esperar a que passi la tempesta, 
sinó aprendre a ballar sota la pluja"

19 comentaris:

Núria Talavera ha dit...

molt adient per al meu moment vital, gràcies :)

Carme ha dit...

Molt bonica la frase.

Em fas venir moltes ganes d'aprendre a ballar sota la pluja

garbi24 ha dit...

Ens hem d'emmotllar al dia dia....així viurem millor. Es cert

XeXu ha dit...

Magnífica, magnífica frase. Darrerament m'estic tornant un expert ballarí sota la pluja. Preferiria que no fos així, però és que no sóc dels que espera a que acabi la tempesta. Potser serà per això que tinc tanta mania als paraigües. Sempre que plou, em mullo, en sentit literal i metafòric.

Frannia ha dit...

Depèn com sigui la tempesta, no trobes? Davant algunes no et queda més remei que esparar que passi i ballar-hi a sota seria una gran imprudència...

trena ha dit...

Saps... jo sé que tens raó i que hem de saber ballar sota la pluja o sota un sol de justícia... el tema és: què fas quan, ballant sota la pluja, t'han caigut ja quatre llamps? Jo miro de seguir somrient, però a vegades és força feixuc.
:)

joanfer ha dit...

Núria. Me'n alegro que t'hagi agradat. Moments com els que sembla que estàs passant en passem molts al llarg de la vida, però mai són agradables. Molts ànims! ;)

Carme. Vaig pensar el mateix que tu la primera vegada que la vaig sentir: em venen ganes de ballar! I perquè ho digui jo que sóc un pèssim ballarí... Gràcies! ;)

Garbi. Sí, ens hem d'emmotllar però no fer-ho amb ressignació, sinó des del punt de vista de la superació i des de l'actitud de seguir endavant malgrat les dificultats. ;)

Xexu. Doncs al final acabarem tots demanant-te consells! ;P
Suposo que és aquesta l'actitud que hem de tenir. Malgrat les dificultats, mantenir-nos com ho estàs fent tu: amb constància i bon humor i deixar, de tant en tant, que l'aigua caigui sobre nosaltres... ;)

Frannia. Tens tota la raó. I a això se li diu prudència. Aprendre quan i com hem de lluitar contra l'adversitat és una virtut que també s'ha d'aprendre en el dia a dia... ;)

Trena. No és fàcil, és cert. De vegades, inclús, ho engegaries tot. Però l'important penso és tenir clar si val la pena o no posar-te a ballar en segons quins moments. El que sí tinc clar, és que res ni ningú té dret a treure'ns el nostre somriure. ;)

Elvira FR ha dit...

Frase que deixa pas al raonament i a la reflexió...de vegades està bé esperar que la tempesta acabi...i de vegades ballar sota la pluja és perillòs sobretot si la pluja és un diluvi o si pedrega....a més amb el temps tant canviant d'aquest hivern la veritat és que se'm passen les ganes de ballar sota la pluja....Però ara més seriosament... la frase fa esment a ser agosarat suposo a prendre part activa en les coses i no restar passiu...i a més a treure partit a les coses que en un principi poden veure com a negatives potser no ho són si gosem actuar de manera optimista i creativa...

Albert B. i R. ha dit...

Bona frase! Cal afrontar els problemes de cara, no esperar que els altres ens els resolguin o que per art de màgia desapareguin.

joanfer ha dit...

Elvira. Tens raó. Amb aquest hivern se't treu les ganes de ballar en lloc! ;P
La teva reflexió (la seriosa... ;P) és molt bona. Jo la interpreto no molt diferent a tu. La tempesta és tot allò que, a priori, veiem com a negatiu a la vida (crisi, decepcions, mal moments...). Aquests moments de vegades són inevitables. A partir d'aquí tens dues opcions: o et quedes a casa plorant fins que passi tot, o continues vivint malgrat tot amb la mirada endavant, amb ganes de superar-ho. Massa vegades, penso, optem per la primera...

Albert. Exacte. Nosaltres som amos i senyors de la nostra vida. Només depén de nosaltres com viure-la: espantants davant els problemes, o afrontant-los amb valentia

Albanta ha dit...

Si, m'agrada molt la frase i les reflexions que esteu fent tots vosaltres.
Me la quede com a propòsit de vida, ballar sota la pluja, tot i que molt a sovint em supera la tempesta.
Acabe de conèixer el teu blog, abans no hi podia accedir. Una agradabilíssima troballa. T'enllace amb el teu permís.
Salut

joanfer ha dit...

Benvinguda Albanta. No necessites cap permís, tot teu! ;)
Em complau que t'agradi la frase i te la quedis com a propòsit de vida. Si ho aconsegueixes, segurament afrontaràs la vida d'una altra manera i ens ho hauràs d'explicar, eh? ;P
Moltes gràcies. Ens llegim!
Salut... ;)

Nits ha dit...

Ben cert. Sovint esperem i ens queixem que plou, però i si després cau pedra i és pitjor. I mentre esperem que pari de ploure la vida va passant i ens la perdem.

Reconec que sovint em passa que em queixo per les circunstàncies i el què hauria de fer és aprendre a viure més amb elles i trobar les coses bones dels dies de pluja.

joanfer ha dit...

Nits. Recordo una frase que em va dir fa molts anys un amic: si hi ha coses que no t'agraden, només tens dues opcions: o acostumar-se a elles, o implicar-se i buscar canviar-les, transformar-les. No sempre l'he sabut aplicar, però si puc dir-te que no se m'oblidarà a la vida... ;)

Goculta ha dit...

Aiss a vegades fa tanta mandra mullar-se.
Bonica frase.

joanfer ha dit...

Moltes gràcies, Goculta!
Sí que fa mandra, sí. Però moltes vegades, per tirar endavant, no tens més remei que mullar-te... ;)

Nikkita ha dit...

Como siempre, frase magnífica, y para mi real... aprender a bailar bajo la lluvia no siempre es tan fácil, y como no, la acompañas con una foto perfecta.
Petons.

Clara ha dit...

Aquesta frase avui ha sigut l'únic motiu que he tingut per somriure.
Mil gràcies, és preciosa...

joanfer ha dit...

Me'n alegro que hagi pogut arrencar-te aquest somriure, Clara. Sigui com sigui, espero que a partir d'ara ni res, ni ningú et faci perdre'l... ;)

Gràcies per la teva visita i benvinguda! ;D